amb Tinta de Kràken

Batman, 70 anys

2010-02-16T13:53:00.000-08:00

L'any 2009 Batman va arribar a la respectable edat de 70 anys. En perfecte estat de salut, tot sigui dit, malgrat els esforços del guionista escocès Grant Morrison per sotmetre'l a les més ferotges agressions, tant físiques com psíquiques, que es succeien sense pietat als diversos capítols de la sèrie Batman RIP, una sèrie amb dibuixos de Tony Daniel que ara trobem compilada en volum únic al preu de 16,95 €, en una edició de Planeta de Agostini Comics.
El treball de Grant Morrison, però, no ha estat un exercici de lliure imaginació, sinó que totes i cadascuna de les situacions on ha col·locat l'heroi de Gotham City es justifiquen a vellíssimes planxes oblidades als arxius de DC Còmics; especialment publicacions dels anys 50, on Batman sovint s'enfrontava a amenaces extraterrestres i al·lucinacions mentals induïdes per drogues d'efectes esfereidors. Morrison ha compilat aquestes històries originals que el van inspirar en un altre volum, batejat com Els Arxius Negres, que també publiquen a España els de Planeta. Però els propòsits batmanians de Planeta per aquest any 2010 són molt més ambiciosos: Al llarg de l'any, i tot commemorant els 75 anys de DC Comics, trobarem a les llibreries noves aventures en grapa guionitzades per Paul Dini, Ed Brubaker o el propi Grant Morison, així com renovades versions dels herois i enemics tradicionals de l'univers batmanià, com Red Robin, Bat Girl o Catwoman. Cliqueu aquí si us voleu descarregar un pdf amb el pla editorial batmanià complet per aquest 2010 de Planeta.

iCòmics amb la PSP

2010-02-11T15:04:00.000-08:00

En plena efervescència tecnològica dels e-readers, com el flamant ipad d'Steve Jobs, i seguint el contra-corrent ecologista que convida a diversificar els usos dels nostres vells dispositius tecnològics, ara podrem utilitzar les consoles PSP per a llegir còmics.
En realitat ja era possible descarregar els còmics a les consoles en format pdf, i llegir-los mitjançant aplicacions homebrew; el que ha fet ara Sony és mirar de treure un bon tall d'aquest pastís alhora que dona un valor afegit a l'experiència de visualització: Inicialment han establert convenis amb diverses editorials del sector i, a preus variables que parteixen d'una tarifa mínima d'1 dolar pels títols més econòmics, ja és possible descarregar de forma legal historietes de factories com Marvel, Rebellion o Disney. L'invent ja està funcionant a ple rendiment al món anglo-saxó des del passat mes de desembre, i al llarg d'aquest any 2010 aniran sortint els primers títols en alemany, francès, castellà i italià.
Habilitar la nostra PSP per aquesta prestació només requereix dues coses, tenir instal·lada la versió 6.20 de firmware de la consola i descarregar-nos gratuitament el programa Autoflow Viewer, que el trobareu a http://www.playstationcomics.com, on a més podreu anar veient els títols que surten a la venda. A més, si entreu a la versió en anglès de la pàgina, trobareu uns quants còmics en descàrrega gratuita que permeten experimentar com funciona el sistema.
No hi faltarà qui pensi que treure el còmic del seu suport habitual en paper és un atemptat a les qualitats del dibuix però, com a contrapartida, l'Autoflow Viewer ens ofereix experiències la mar de frikis, com practicar zooms sobre les vinyetes, escombrats panoràmics automatitzats que segueixen el camp visual dels personatges, pantalles que tremolen quan hi ha una explosió o l'acompanyament musical de les històries. Com a mínim curiosa, aquesta nova forma de llegir tebeus digitals amb la PSP.

Pandorum, ja en Blu-ray

2010-02-08T03:29:00.000-08:00

Amb el pas del anys i un llarg treball al darrere, Paul Anderson s'ha acabat convertint en el gurú del subgènere survival horror als cinemes. Primer es va autoproclamar fill espiritual de Ridle Scott a través de pel·lícules com Alien vs. Predator i Soldier, que rememoren respectivament l'Alien i el Blade Runner de Scott. Però mentre això passava creava també el seu propi llenguatge, per exemple portant el videojoc Resident Evil al cinema, del qual ja porta estrenats tres episodis i un quart, Resident Evil: Afterlife, que podrem veure aquest 2010. Però entretant no arriba, i per anar fent boca, tenim la seva darrera producció: Pandorum.

Pandorum transcorre als laberints inacabables i asfixiants d'una nau perduda més enllà de l'univers conegut. 60.000 passatgers i 20 milions d'espècies al seu interior, són tot el que quedava de la vida a la terra, temps enrere extingida, però quan els protagonistes desperten de la seva hivernació, no només no saben on són ni que fan, sinó que tampoc troben res de la càrrega original de la nau, tot i que, poc a poc, descobriran que tampoc no estan del tot sols.
La cinta va a càrrec del jove director alemany Christian Alvart i una nòmina d'actors encapçalada per Dennis Quaid i Ben Foster. Una acurada ambientació post-industrial de marcat accent gòtic, 54 platós submergits a una foscor claustrofòbica i una il·luminació de flaixos enlluernadors, garanteixen 108 minuts de confusió i terror a 800 milions de km de la Terra. La cinta va passar força desapercebuda per les cartelleres catalanes durant el novembre de 2009,... amb prou feines va estar un parell de setmanes a les sales. Ara, però, ja la podem trobar en Blu-ray i gaudir-la a casa, com a mínim per ara en versió de lloguer,... encara no l'he vist a les botigues, tot i que l'anunciaven per a finals de gener. Suposo que serà qüestió de dies, el funcionament de les distribuidores és sempre un petit i incòmode misteri.

Tardi, Retrat en negre

2010-02-04T00:59:00.000-08:00

La Biblioteca Jaume Fuster de la Plaça Lesseps, 20-22 de Barcelona acull fins finals de març Tardi, Retrat en negre, una exposició d'originals del dibuixant i guionista francès Jacques Tardi associats al gènere negre i seleccionats per Toni Guiral i Pepe Galvez amb motiu de la cinquena trobada de novel·la negra de Barcelona, BCNegra 2010.
El gruix de l'obra negra de Tardi procedeix del detectiu Nestor Burma, personatge creat i novel·lat per Leo Malet a qui Tardi va donar imatge en obres tan legendàries com La Boira al Pont de Tolbiac.

Però més enllà de les trames detectivesques de Malet, el Tardi negre s'expressa profundament a través de les històries de màfies i corrupció, sempre denunciant oberta o vetlladament la cobdicia del poder. L'exposició ho reflecteix en quatre eixos temàtics:
La Guerra, amb títols d'esfereïdora barbàrie com La última guerra o Calle de la Estación, 120
La Fam, que mostra els efectes de l'exclusió social a través d'obres com La patada de Daniel Pennac.
La Pesta, amb les seves formes contemporànies com la guerra biològica o la contaminació industrial, que apareix reflectida a Rumeurs sur Rouerge, de Pierre Christin.
I finalment La Mort pròpiament, que culmina a títols com Una resaca de cuidado o Balada de la costa oeste.
En definitiva, vinyetes i moments creatius extrets acuradament de la llarga trajectòria de Jacques Tardi entre 1974 i l'actualitat: Tardi, Retrat en negre. L'entrada és lliure.

6 de febrer: Ter-Cat, edició XIII, a Girona

2010-01-29T04:02:00.000-08:00

Dissabte 6 de febrer té lloc la tretzena edició de les Ter-Cat, les tertúlies de fantasia i ciència ficció de Catalunya. Aquesta vegada el punt de trobada és Girona i l'activitat central és una taula rodona i presentació de novetats editorials que tindrà lloc a la Casa de Cultura Tomàs de Lorenzana de la ciutat (pça. Hospital, 6) a les 12 del migdia, concretament a l'Aula B del 1r. pis.
Aquest és el llistat de les presentacions que es duran a terme,... moltes i ben interessants, com podeu veure:

Javi Araguz presentarà "La trilogia de El mundo de Komori"
Gabriel García de Oro presentarà "Minotauro 2: La Torre del tiempo" / Sèrie Minotauro -2
Mercè Masnou presentarà "El Ceptre de Zink" i "El senyor de Zapp"/ sèrie Kadingir 1 i 2 i exposarà l'estat del nou llibre de la saga
Òscar M. Pich presentarà "Mimas"
Susana Vallejo presentarà "El principio del fín"/ "El principi de la fi" / Sèrie Porta Coeli-3
Ramon Mas i Pau presentaran el núm. 1 de la nova revista "Les males herbes"

El tema central de la tertúlia serà l'estat del món editorial de fantasia i CF juvenil a Catalunya, les seves virtuts i misèries.

L'entrada és lliure i oberta a tothom. 1 hora abans, a les 11 del matí, hi ha una trobada prèvia per fer cafès i començar a fer contactes al Bar El Rebost (pça. Pompeu Fabra, 9) al costat mateix de la Casa de Cultura. Després de les presentacions i la taula rodona, la trobada continua amb un dinar al barri del Mercadal de la ciutat. L'assistència al dinar cal reservar-la. Per més detalls podeu connectar amb la gent de les Ter-Cat a través del grup de yahoo:
http://es.groups.yahoo.com/group/Ter_Cat/

001 Ediciones arriba al mercat espanyol

2010-01-25T14:54:00.000-08:00

L'editorial de còmics italiana 001 Ediciones s'ha decidit a obrir-se camí al mercat espanyol tot presentant tres publicacions de còmic europeu: El primer volum de Luxley, una ucronia fantàstica que especula sobre una Europa que al segle XII va ser colonitzada pels indis americans mentre els reis europeus es buscaven problemes amb l'Orient Mitjà (com sempre) Al final sembla que només Robin Hood podrà lliurar els cristians del jou salvatge de les tribus arribades de l'Atlàntida. La idea, o sigui el guió, és de Valerie Mangin, qui va tenir l'encert de triar els dibuixos de l'alacantí Francisco Ruizgé: per a mi almenys tota una agradable descoberta,.... boníssim. La sèrie es va gestar l'any 2004 i ja ha estat publicada a França, Holanda i Itàlia; actualment Ruizgé treballa a la cinquena i última entrega. L'edició espanyola constarà de dos volums, aquest primer que ja està a la venda compila els tres primers de l'edició francesa original en 160 pàgines a color i tapa rústica. Val 16 €.

La segona obra que presenta 001 Ediciones a la seva estrena espanyola és Ultima lección en Gotinga, del piamontès Davide Osenda, una història ambientada a la dictadura nazi que tracta sobre problemes i teoremes matemàtics, com el teorema de l'incompletitud de Gödel, un curiós còmic que va causar gran sorpresa abans fins i tot de la seva publicació, en una exposició al Festival de Matemática de Roma 2008. Volum únic de 80 pàgines a color.

I finalment, l'estrena de 001 Ediciones que més m'ha cridat l'atenció és Holmes:
L'ocasió mediàtica per posar al mercat aquest còmic és excel·lent, donada l'estrena als cinemes del film sobre el detectiu de Baker Street dirigit per Guy Ritchie. Aquesta migració al còmic de Sherlock Holmes és un guió magistral, amb tota la tensió, el misteri i la solidesa narrativa que mereix tan il·lustre personatge. L'autor és Luc Brunschwig, editor de la francesa Futuropolis i conegut sobretot per La memòria a les butxaques, obra publicada a Espanya per Norma. Els dibuixos, a tinta aigualida, obra del també francès Cècil, acaben d'arrodonir la impecable ambientació d'època d'aquest tebeu. Fins ara s'han publicat dues entregues de Holmes a França, 001 Ediciones les posa a la venda a Espanya totes dues en un volum únic de 80 pàgines al preu de 13 euros.

28 de novembre: 1ª Edició dels Premis Ictineu de Narrativa Fantàstica

2009-11-12T04:25:00.000-08:00

L'any 2007 van néixer les TER CAT, unes tertúlies itinerants que posen en contacte els lletraferits, devoradors de còmics, bloguers, escriptors i cinèfils de Catalunya que tenen com a inquietut comú el gènere fantàstic. Després d'onze edicions a diferents indrets de la geografia catalana com Vilafranca, Vic, Manresa, Mataró, Igualada, Miravet, Barcelona, Tarragona o Les Borges Blanques, de les TERCAT han anat sorgint iniciatives, com el cas de la revista de relats breus Catarsi, que aquest mes de novembre publica el seu número 2, i també uns premis literaris, els Premis Ictineu.

Aquesta primera edició dels premis contempla tres categories: La principal, "Millor obra de ficció original en català", té finalistes com Aiguafang de Joan Lluís Lluís o La Mutació sentimental de Carme Torres. A la segona categoria, "Millor obra de ficció traduïda al català" trobem obres tan diverses com Un home a les fosques de Paul Auster o Harry Potter i les relíquies de la mort de J. K. Rowling. I finalment un tercer premi al "Millor conte de ficció en català", del qual només han passat el tall set relats de dos autors, Albert Sanchez Piñol i Antoni Munné-Jordà (cliqueu aquí per veure la relació d'obres finalistes) Com us deia, els guanyadors els podrem conèixer dissabte 28 de novembre, serà en un acte obert, a les 12 del migdia, a l'auditori Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat.

Algunes novetats de Planeta de Agostini Comics

2009-11-09T13:23:00.000-08:00

De les novetats de Planeta de Agostini Comics d'aquest mes de novembre m'agradaria destacar-ne especialment tres:

Celebrar en primer lloc la publicació de la novel·la gràfica guanyadora del Primer Premi Internacional de Còmic Planeta de Agostini, obra dels autors argentins Diego Agrimbau i Gabriel Ippóliti, un guió delirant que ens transporta a un futur proper on la Terra ja és un lloc tan brut i insalubre que la gent fuig com pot cap a Europa, una de les llunes de Jupiter, que finalment s’ha pogut habilitar per a la vida humana. Però, és clar, sempre hi ha algun romàntic que es vol quedar aquí, tal és el cas del protagonista: Quique Tetamandi. 80 pàgines magistralment recreades per Ippóliti en una estètica ciberpunk que evoca les millors creacions dels grans genis francesos del col·lectiu dels Humanoides Associats, es diu Planeta Extra i la trobareu per 13'95 euros. Al final d'aquests comentaris us deixo una petita mostra del còmic.
La segona novetat és Apokalipstik. Aquest és el títol de la segona entrega d'"Els Invisibles" la fascinant història de l’escocès Grant Morrison que al seu dia va ser la principal font d’inspiració de la pel·lícula Matrix. En aquesta entrega coneixem un nou membre dels Invisibles, Jim Crow, que és un mestre vudú del trip hop, i ens veiem submergits a una màgica i hiperhistèrica trama protagonitzada per drag queens brasilers. Format americà, 220 pàgines a color al preu de 16'95 euros.
I pel mateix preu trobareu també el primer volum de Garfield, les històries completes de l’entremaliat gat creat per Jim Davis. Són uns llibres en tapa dura, a una tinta i de 320 pàgines. Aquest primer volum recull les aventures de Garfield publicades entre 1978 i 1980.

Steampunk Spain a Barcelona

2009-11-06T10:30:00.000-08:00

Fins al 14 de novembre tenen lloc les primeres jornades Steampunk de Barcelona, promogudes pel col·lectiu Steampunk spain. L'Steampunk va néixer com un subgènere literari de la ciència ficció a finals del segle XX, en la forma de relats retrofuturistes que s'inspiraven a les màquines de vapor i la tecnologia pròpia de l'època victoriana de finals del segle XIX, amb la finalitat de recrear històries alternatives de la humanitat. Més tard les fonts d'inspiració es van diversificar, donant lloc al dieselpunk, inspirat a la tecnologia diesel, o el clockpunk, que beu directament de Leonardo da Vinci i la tecnologia renaixentista. Fins que aquesta estètica ha anat més enllà de l'àmbit literari i s'ha convertit en una manifestació cultural diversa i eclèctica.

Per exemple, el que podeu veure al video és un theremin, un sintetitzador electròfon inventat l'any 1919 del qual podrem aprendre molts secrets el dia 12 a les 7 de la tarda al Monster Museum, del carrer Martinez de la Rosa, 38. El gruix de les jornades, però, es concentra el dissabte 14, des de les 10 del matí a l'Espai Jove Boca Nord, amb exposicions, jocs de rol, taules rodones, projeccions de films d'època i saló de te victorià. Podeu consultar els detalls de tot plegat a http://www.steampunksp.es

Moon, un film de Duncan Jones

2009-10-25T11:39:00.000-07:00

Duncan Jones, el fill de David Bowie, s'ha estrenat com a director de cinema amb Moon, la triomfadora al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges d'aquest any: Un film de ciència ficció amb aires de thriller que, sense ser una superproducció, no ha renunciat a beure de les més exitoses obres del gènere durant el segle passat, o fins i tot d'obres més recents com Los cronocrímenes de Nacho Vigalondo; tot plegat navegant sobre un excel·lent guió que aconsegueix connectar-nos als drames existencialistes interestelars del gran Stanislav Lem. Després de passar 3 anys tot sol a la lluna, el protagonista de la història, l'astronauta Sam Bell, es veu embolcallat d'un seguit de circumstàncies que convertiran la perspectiva del seu retorn imminent a La Terra en una font d'intrigues.
Sense complexes, doncs, i fent gala d'un enorme potencial, Duncan Jones ens demostra, com a mínim, que sap perfectament on trobar cadascun del ingredients necessaris per convertir un baix pressupost en una pel·lícula atractiva que no fa altra cosa que col·leccionar crítiques positives. Per parlar de miracles, ja és encomiable que amb només cinc milions de dòlars de pressupost la pel·lícula hagi aconseguit arribar a les sales de cinema d'Espanya. I sens dubte una de les sorpreses més positives és la doble interpretació de Sam Rockwell com a protagonista, que ja sona amb força a les apostes pels nominats als Oscars.

REC 2, una de zombis catalans

2009-10-09T04:11:00.000-07:00

Si al seu dia vareu xalar de valent a la butaca mentre veieu REC, el curiós experiment cinematogràfic de Jaume Balagueró i Paco Plaza, ara teniu als cinemes la segona part, REC2: Més del mateix, però diferent. La base és la mateixa: són els propis actors els qui porten la càmera, provocant una narració visual subjectiva i en primera persona de tot el que va passant. ¿Les diferències? Doncs sobretot que Balagueró i Plaza han tingut temps de meditar com treure més suc a les possibilitats del nou invent, i això es tradueix en jocs molt més interessants amb la càmera, la resolució d'alguns problemes de ritme que tenia la primera part, i de passada han aprofitat també per tancar alguns interrogants que en aquella ocasió havien quedat oberts.
Una altra novetat és que mentre a la primera part de REC primava sobretot el realisme i el cinema-documental, aquesta segona part s'ha obert totalment al gore i el terror, amb dolls de sang per tot arreu, fetge i molta acció, amb abundants paròdies dels grans clàssics del gènere i un plantejament de les escenes clarament inspirat a l'estètica dels videojocs. L'actriu Manuela Velasco repeteix en el repartiment un paper que ja se'l tenia guanyat, però sens dubte tot el protagonisme li ha robat Niña Medeiros, el zombi que ja no podrà viure mai sense l'ànima del fascinant Javier Botet.

Spectrum, d'Alfonso Azpiri

2009-10-09T01:23:00.000-07:00

Planeta de Agostini Comics publica aquesta tardor un curiós àlbum d'il·lustracions del dibuixant madrileny Alfonso Azpiri, qui durant els any 80 del segle passat va ser el referent indispensable en el disseny de les caràtules de qualsevol videojoc per a Spectrum, Amstrad, Atari, Amiga o PC que sortia al mercat. En aquells anys Espanya era una potència mundial a la creació de videojocs que no tenia res a envejar ni tan sols al Japó, i bona part del seu prestigi anava presentat a les caràtules dissenyades per Azpiri.
Les perspectives impossibles, uns colors de gran vitalitat i el seu magistral ofici com a dibuixant van fer d'Azpiri el dictador absolut de les normes per a crear una caràtula perfecta, la porta de benvinguda a la fascinació de jocs memorables com Abu Simbel, profanation o West Bank de 1985, o Viaje al centro de la tierra, de 1989. A més, l'art d'Azpiri com a ninotaire va influenciar directament els gràfics de Lorna, la voluptuosa heroïna de ciència ficció eròtica que va acabar provocant l'interés de revistes com Heavy Metal o Penthouse, o bé Mot un divertit personatge que acabaria convertit en sèrie d'animació produida per Le Studio-Canal Plus,... i un llarg etcètera d'èxits gràfics que trobareu compil·lats en aquestes 128 pàgines a color que edita Planeta de Agostini Còmics al preu de 14,95 euros, Spectrum il·lustracions d'Azpiri entre 1985 i 2009.

Los sustitutos, un film de J. Mostow inspirat al còmic The Surrogates

2009-10-05T03:01:00.000-07:00

Una de les estrenes de ciència ficció més esperades a la cartellera d'aquesta tardor ha estat Los sustitutos (Surrogates) la darrera creació del director Johnatan Mostow, qui no apareixia per la gran pantalla des de l'any 2003, quan va estrenar la tercera part de Terminator, La Rebel·lió de les màquines.
L'experiència adquirida en aquella ocasió amb la recreació de tota mena d'autòmats i cyborgs, així com la presència de Bruce Willis com a protagonista, que per si sol garanteix solvència i carisma a tot arreu on el posen, han estat els dos ingredients bàsics per a la solidesa d'aquesta cinta cyberpunk que reflexiona sobre una societat propera i probable, l'any 2017, quan els humans ens passem la vida tombats a una còmoda butaca i amb uns electrodes clavats al cervell, mentre vivim virtualment la nostra existència a mans d'un cos artificial creat al nostre gust, sempre jove i sense por a la mort, les infeccions o el fracàs. Els problemes comencen quan algú troba la manera d'exterminar massivament els humans actuant directament sobre la xarxa que ens connecta al nostre substitut.

Si us apassiona el tema, toca inevitablement fer un repàs als còmics que inspiren la pel·lícula de Johnatan Mostow: Los sustitutos, o Surrogates, són una creació del guionista Robert Venditti amb dibuixos de Brett Weldele projectada en cinc històries de les quals ja en porta publicades dues: The Surrogates pròpiament, què és la que inspira la pel·lícula i ja fa temps que està publicada, i Los sustitutos de carne y hueso, que és la preqüela de la història i és una novetat editorial d'aquesta tardor. A Espanya les publica Glénat, són dos álbums a color, de 208 i 144 pàgines respectivament, que trobareu al preu de 19,95 euros la peça.

Aquí us deixo uns scans del còmic central, The Surrogates, i tot seguit el trailer de la pel·li.

Fuga en la Modelo reeditat

2009-10-04T03:50:00.000-07:00

Ediciones La Cúpula ha reeditat tota una llegenda del còmic underground barceloní dels anys 80 del segle passat. M'estic referint a la més reeixida criatura del guionista Juan Mediavilla i el dibuixant Miquel Gallardo: el niñato, més conegut universalment com a Makoki, i concretament de l'àlbum més exitós de les seves aventures: Fuga en la Modelo. Primer va aparèixer publicada per entregues a la revista El Víbora, i tot seguit es va compilar en un àlbum del qual es van vendre 20.000 exemplars en 4 edicions, fins que va ingressar a l'olimp de les obres introbables per a disgust de tots aquells que no van tenir ocasió de comprar-la al seu moment.

(al centre i acolorits, Gallardo i Mediavilla, als temps d'El Víbora,.. quins temps!)

Fuga en La Modelo ens desplaça a una Barcelona preolímpica, a un Raval sense baretos de disseny on els pisos es podien comprar per 2 milions de pessetes i encara ningú havia sentit a parlar d'una cosa anomenada al·luminosi. Rockabillies, kinkis, màquines escurabutxaques reventades amb potes de cabra i una banda de col·legues: Emo, Cuco i el Niñato, que amb seu gos Pipo porten de corcoll al Comisario Loperena i tot el cos de la Policia Nacional. Rellegit avui dia, Fuga en La Modelo esdevé el reflex de tota una generació a una altra Barcelona, una cituat que té molt poc a veure amb la que avui dia coneixem. Ara la podeu trobar novament a les llibreries per 16 euros, en una acurada edició de 72 pàgines en tapa dura. I quan dic acurada, ho dic perquè està feta amb molt d'amor, amb una millora digital de les imatges molt ben treballada i una enquadernació impecable.

Distrito 9, un film de Neill Blomkamp

2009-09-28T02:15:00.000-07:00

Aquests dies tenim als cinemes la darrera producció de Peter Jackson: Distrito 9, una pel·lícula de ciència ficció amb cos i sense esquerdes, com feia temps que no teniem ocasió de veure a la gran pantalla. Un guió fresc, una idea nova i un còctel de divertides concesions al cimena bandarra de sèrie B aromatitzat amb un munt d'evocacions al manga japonès. Peter Jackson i el director, Neill Blomkamp, que per cert s'estrena com a tal al gran format, estaven treballant plegats al projecte de portar el videojoc Halo al cinema, una pel·licula que té prevista la seva estrena l'any 2012,... i com qui no vol la cosa, a mig camí es treuen de la màniga aquesta petita obra mestra.

L'argument de Distrito 9 és una trama político-conspiranoica d'experiments secrets sobre uns alienígenes i la seva tecnologia, que accidentalment aterren a Sudàfrica sense cap mena de pretensió hostil contra l'espècie humana. Els humans, doncs, acaben convertits en els dolents de la pel·lícula i la nau queda reclosa durant prop de 30 anys al disctricte 9, una mena de despietat camp de concentració, aïllat de la resta del món i custodiat sota el més estricte secret militar. Com us deia, un divertimento inspirat a un videojoc que acaba convertit en un important referent de ciència ficció. La pel·lícula queda totalment oberta a una segona part o, qui sap? En el millor dels casos fins i tot una sèrie televisiva, tal com va passar ara fa 13 anys amb Stargate. De fet s'ha de dir que Neill Blomkamp va ser un dels principals responsables del efectes especials a la coneguda telesèrie sobre aquesta pel·lícula protagonitzada per Richard Dean Anderson.
Us deixo el trailer de Distrito 9 i, tot seguit, un avançament de Halo, que fa molt bona pinta!

Nou integral de Terminal City

2009-09-10T06:32:00.000-07:00

Una ciutat que porta 40 anys morta. Les persones vagaregen pels seus carrers com si res no hagués succeït, però el futur ja no existeix. Un munt de protagonistes, tots ells antics mites d'un star system que ja no té sentit, perquè els espectacles han canviat, i les persones ni tan sols tenen la capacitat de somiar per si mateixes. Drogues d'efectes poc previsibles, com l'electrocaïna. Zoològics evolutius, d'espècies animals tormentades per una diversitat genètica forçada i manipulada.
Així és Terminal City, la ciutat magistralment portada a les vinyetes, l'any 1997, pel dibuixant nordamericà Michael Lark, conegut sobretot per la sèrie batmaniana Gotham Central, que es va publicar entre 2003 i 2006.
Terminal city és una història retro-futurista del guionista canadenc Dean Motter, el creador de Mister X. Un futurisme de regust pulp, a l'estil dels anys 20 i 30 del segle XX. La ciutat és, en realitat, el paradigma de qualsevol ciutat, i tota l'acció es concentra a un emblemàtic hotel, l'Herculean Arms, on s'hi aboquen les vides dels protagonistes de la història. Unes vides patètiques a un món aparentment fictici que podria haver estat perfectament real.
Als EEUU, DC Comics el va publicar originalment en 9 capítols a la seva línia VERTIGO. L'any 2000, Norma Editorial l'editava a Espanya en tres volums, i ara Planeta de Agostini Comics ens l'ofereix en edició integral: 232 pàgines a color en llibre rústic que trobareu per 17 euros.

Los invisibles, vol. 1: Dí que quieres la Revolución

2009-08-12T00:47:00.000-07:00

Los invisibles, de Grant Morrison, és una barreja d'urban guerrilla i trames conspiranoiques entre Liverpool i Londres, o més aviat hauria de dir de Liverpool a Londres, que té lloc a principis dels anys 60.
El global de la història va molt més enllà, però pel que fa a aquests primers capítols de la història que ara us comento, acaba a la Arcàdia; no explico res més al respecte per no destripar el còmic. Còctels molotov, revolució i lluita contra una obscura plutocràcia que treballa al servei d'una cosa encara més fosca. Fins i tot John Lennon apareix al primer capítol. I és que el títol d'aquest primer volum no és altra cosa que la primera frase de la lletra del tema "Revolution" dels Beatles.
Aquest és l'escenari -tan vàl·lid como ho podria haver estat qualsevol altre, però Grant Morrison és escocès i a sobre homosexual, i li ha agafat per aquí- per a donar vida a les conseqüències d'un virus que es va instal·lar a la humanitat en algún moment indeterminat de la protohistòria o la història antiga; com qualsevol virus el seu objectiu és multiplicar-se infinitament i poblar totes les cèl·lules de l'univers: vet aquí la quimera de qualsevol virus com cal.
Els homes, com a hostes del virus, esdevenen els seu esclaus i comencen a treballar compulsivament a la construcció de ciutats. Primer comencen per les polis gregues i la cosa es va sofisticant fins arribar a les megalòpolis actuals. I això passa perquè quan l' home sàpiga construir les ciutats més grans i magnífiques, haurà arribat a la facultat de construir naus que podran escampar el virus per tot l'univers. El repte de la colonizació de l'espai no és, doncs, un projecte de la humanitat per si mateixa sinó l'objectiu del virus, qui fa ús de la humanitat pel seu propòsit.
Els invisibles són uns humans aparentement normals, si no fos perquè tenen la capacitat de fer-se invisibles a voluntat, així com de controlar altres arts que podríem anomenar màgiques, i que es resumeixen en la facultat de crear realitats alternatives tan contundents como la realitat mateixa. Éssers que coneixen els mecanismes per accedir a realitats més que virtuals. Per exemple, si volem veure el món com els ocells, no tenim més que arrencar-nos els ulls, ficar-los a un colom, i deixar que el colom comenci a volar per a vuere el món des del cel.
No passa res, després els nostres ulls tornen al seu lloc,... tranquils.

Tot i que aquets humans, els invisibles, estan igualment infectats pel virus, ells són plenament conscients de la seva presència i objectius, i s'han unit en cél·lules de resistència que s'enfronten a una altra selecta facció d'humans (perquè en aquesta història tothom és humà) amb poders semblants, que han estat convocats amb l'objetiu d'eliminar-los.
La història comença amb un noiet de Liverpool, el protagonista, que té aquestes mateixes facultats, i la trama inicial del còmic, o potser hauria de dir el llibre, versa sobre la lluita entre ambdues faccions per reclutar-lo a les seves files.
Una història de molta misèria urbana, de carrerons plens de brutícia i pidolaires, sempre amb el Big Ben, Buckingham i altres grans paradigmes de l'skyline londinenc al fons de les vinyetes. Línies de metro abandonades, amb les seves tètriques estacions i les seves vies encara plenament transitables, són les portes a un Londres paral·lel, que alhora dona lloc a una gama d'infinits londresos quatridimensionals i possibles. Personatges esbojarrats i completament bojos en la seva concepció mateixa que persegueixen el nostre pobre protagonista per Kensington Gardens, amiguets de Glasgow amb unes crestes enormes que comparteixen misèries amb ell; un vell rodamón infiltrat que en realitat és el pare espiritual del noi i qui li ensenya totes les males arts de la màgia que serveix per a combatre el virus (i que en bona part dels casos no són més que polsims esnifables dels més diversos orígens)
Vet aquí un petit discurs que li fa el vell al noi mentre li està atzivant una pallissa d'antologia a la vora del Tamesis, a baix, a la llera mateixa del riu: El teu cap és com el meu, com els nostres: prou gran com per contenir tots els déus i dimonis haguts i per haver. Prou gran com per suportar el pes dels oceans i les estrelles. T'hi caben universos sencers! ¿Però què decidim desar en tan meravellós contenidor? coses trencandes, quincalles amb les que juguem una i altra vegada. El món ens dona corda i nosaltres toquem la mateixa tonada una i altra vegada fins que acabem pensant que això és tot el que som.

Aquesta història va ser una de les principals fonts d'inspiració de Matrix, tot i que mai reconeguda obertament per ningú com a tal. Fins i tot el propi Morrison va renunciar a formular cap reclamació judicial al respecte. Però les coses sempre s'acaben desllorigant i almenys tothom acaba al seu lloc. Podeu llegir aquí una explicació ben extensa de com va anar tot aquest afer.
També podeu llegir comentaris sobre aquesta ressenya al fòrum de còmics de Sedice.

Tornant al còmic en si, els dibuixos de Steve Yeowell, Jill Thomposn i Dennis Crammer a voltes fins i tot fan pena, si se'm permet l'expressió, però acompleixen amb el tràmit i almenys tenen la virtut de passar desapercebuts davant d'una història tan apassionant, la qual cosa no és poc ni és facil d'aconseguir. Per això deia abans que aquesta edició em sembla més un llibre que un còmic, perquè els dibuixos, en realitat, no persegueixen res més que il·lustrar el guió d'una manera molt circumstancial.

224 pàgines a color, en format americà i enquadernació flexible fins a extrems que sovint s'agraeixen, resistent almenys, d'un satinat que a la platja suporta molt bé la sorra i la sal. Factoria Vertigo, absolutament. Si teniu 17 eurets a la butxaca us garanteix com a mínim unes estones de lectura agradables i ben distretes. La història s'ho val. Recomanable. Edita Planeta de Agostini Comics

Les aventures imaginàries del Jove Verne

2009-08-11T12:39:00.000-07:00

Edicions Glénat ha creat aquest any una línia editorial anomenada Premis Coll, que no té altra finalitat que la publicació dels còmics afavorits per aquest guardó que atorga APIC, l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya. La primera edició dels Premis Coll la va guanyar, l'any 2007, Les aventures imaginàries del Jove Verne, un guió de Jorge García amb dibuixos de Pedro Rodríguez que finalment ja podem comprar a les llibreries des d'aquest passat mes de maig i que tindrà continuitat en una segona entrega durant l'any 2010.

El títol d'aquest història podria portar a confusions sobre el seu contingut, no es tracta de la narració més o menys biogràfica de la infantesa de Jules Verne, sino que aquesta funciona només com a inspiració per donar vida a un jove somiador que algun dia, quan tingui 30 anys, escriurà una novel·la. Tal com està plantejat el guió, el jove Verne podria haver estat doncs, qualsevol de nosaltres, només cal ser entremaliat i, sobretot, posseir una imaginació sense límits. Vet aquí la facilitat i naturalitat amb què es deixa llegir aquesta història que us deixarà, això sí, amb ganes de llegir la segona entrega.
Pel que fa als dibuixos de Pedro Rodríguez, qualsevol elogi es queda petit. Després de fascinar-nos amb Omar el Navegante, i després també d'haver-se obert un camí gloriós a Catalunya treballant al Club Super 3, ara ens delecta amb unes vinyetes d'una execució tècnica magistral. Aquesta primera entrega de Les aventures imàginàries del Jove Verne té 56 pàgines a color i val 12 euros. Podeu triar edició en castellà o català.

Us convido a llegir els comentaris sobre l'obra que es fan al club de lectura del fòrum de còmics de Sedice: Aquí
Per part meva us deixo una petita selecció d'imatges d'aquesta primera entrega:

Pobre Marinero, de Sammy Harkham

2009-08-10T15:06:00.000-07:00

L'autor i editor de còmics de Los Angeles Sammy Harkham és l'ànima de l'antologia Kramers Ergot, que aquest any ha estat nominada als prestigiosos premis Eisner que atorga la indústria del còmic des de 1988. Kramers Ergot es publica des de l'any 2000, i al número 4 Sammy Harkham va incloure la seva primera història llarga, Pobre Mariner, una adaptació d'un vell/bell conte de Guy de Maupassant publicat l'any 1883 sota el títol En mer, una de les diverses obres inspirades a la immensitat del mar que Maupassant escrivia durant aquells anys.

L'adaptació de Harkham va tenir una excel·lent crítica durant l'any 2004, i fruit d'això es va traduir al francès, el coreà i l'italià. Ara, 5 anys després, l'editorial barcelonina Apa Apa còmics, que ens té acostumats a publicar poques coses però molt selectes, ens ofereix aquesta adaptació de Sammy Harkham traduida al castellà. La història narra els infortunis d'un llenyataire que decideix abandonar la placidesa i la seguretat de seva vida al bosc, amb al seva dona, per capbussar-se a les incerteses, els perills i els patiments d'un llarg viatge per l'oceà.
Cliqueu aquí per llegir la ressenya d'Àlvaro Pons a La Cárcel de Papel.
L'edició de Pobre Marinero d'Apa Apa còmics té 132 pàgines a dues tonalitats, en format 14x14 i enquadernació rústica. Val 12 euros.

El Arte de Volar, d'Altarriba i Kim

2009-08-10T06:42:00.000-07:00

El guionista i escriptor Antonio Altarriba publica amb Edicions de Ponent un curiós còmic de marcat valor històric: El Arte de Volar, una narració que ens transporta per diversos episodis i moments de la guerra civil espanyola, el franquisme i la transició democràtica, però donant un pas més enllà dels tòpics i les generalitats que solen explicar els llibres d'història; i això és possible perquè en realitat Altarriba està explicant la vida del seu pare, que es va suicidar l'any 2001 després d'una intensa vida com a protagonista directe d'aquells fets.
Així doncs, tòpics com l'exili a França, els camps de concentració o la recuperació econòmica d'Espanya durant el franquisme, apareixen aquí vestits de diversitat, a través de detalls íntims i emocions personals reals i irrepetibles. Un contrapunt molt enriquidor on no hi falten situacions iròniques, i fins i tot còmiques, que inevitablement acompanyen qualsevol tragèdia humana. Per a una ocasió tan especial Altarriba ha comptat amb els dibuixos de Kim, l'autor del legendari Martínez el Facha, que en tot moment ha sabut portar les vinyetes d'aquesta història pel to i la cadència més adequats per a cada situació.
El Arte de Volar, d'Altarriba i Kim, consta de 208 pàgines en dues tonalitats. Edicions de Ponent el posa a la venda per 22 euros en una edició estandard en format americà, acuradament acabada en tapa rústica, o bé per 34 euros en una tirada numerada de 1000 exemplars, en cartoné plastificat i format europeu.

Sisena entrega d'Els Passatgers del Vent de Bourgeon

2009-08-09T12:43:00.000-07:00

Pel dia 3 de setembre està previst el llançament a França del 6è volum d'Els passatgers del Vent, de François Bourgeon. Bona notícia la continuació d'aquesta obra mestra de la bande desineé que es va quedar aturada l'any 1984. Ja va ser una grata sorpresa veure com Bourgeon reprenia l'any 2007 el cicle de Cyan, una altra de les seves obres cabdals i que personalment m'agrada molt més que Els passatgers del Vent. Sigui com sigui, qualsevol novetat sorgida de les mans de Bourgeon és una excel·lent noticia fins que es demostri el contrari.
Ara faltarà veure quan trigarem a trobar-la editada a Espanya. La jove editorial 12bis, que és la propietària dels drets de l'obra, ja va prendre possessió del mercat espanyol aquesta passada primavera, publicant un integral recopilatori dels 5 volums d'aquesta obra apareguts als anys 80, així com una altra obra excel·lent de Bourgeon, Los compañeros del Crepúsculo (cliqueu aquí per llegir els comentaris que vaig fer al seu moment sobre aquestes edicions, amb exhaustives captures d'ambdós còmics) Si s'arrisquen a publicar aquest 6è volum d'"els passatgers" potser haurem de celebrar l'entrada en actiu d'un nova editorial a Espanya: una cosa és la publicació més o menys oportunista d'aquells integrals històrics, que tenien com a principal objectiu aprofitar l'empenta mediàtica de la visita de Bourgeon al saló de Barcelona, i una altra és començar a publicar historietes de nova factura amb certa regularitat. Tant de bó!
Cliqueu aquí per veure algunes pàgines interiors en pdf d'aquesta nova entrega d'"els passatgers"

Alícia al País de les Meravelles per Tim Burton

2009-07-25T06:32:00.000-07:00

Doncs sí. Sona bé, oi? Amb Johnny Depp, és clar, caracteritzat com a Mad Hatter, que jo diria que és símplement un rescat d'imatges rebutjades al seu dia de Willie Wonka i la Fàbrica de Xocolata, amb uns retocs digitals d'última hora i... p'alante!... Tot plegat en 3D, òbviament.
I aquí dalt teniu una il·lustració la mar de guapa que s'ha treballat Bienve Prieto per a celebrar-ho. Cliqueu la imatge per accedir al seu blog, on ens explica tots els detalls i enllaços sobre el tema, i on també trobareu altres il·lustracions inspirades. Per part meva us deixo una selecció de tutubos. Que vagi de gust!

Novetats de La Cúpula per aquest divendres

2009-07-21T16:07:00.000-07:00

Ediciones La Cúpula porta a les llibreries aquest proper divendres, 24 de juliol, quatre noves publicacions, a part del nº 214 de Kiss Comics. Dues d'elles són reedicions i les altres dues són novetats.

Quant a les reedicions, ens trobem amb el primer volum (de quatre que han publicat fins ara) de Balas Perdidas, de l'autor i editor independent (El Capitán Books) de New Jersey David Lapham. Es tracta d'una sèrie negra ben especial, amb un contrapunt de bon humor i un aire pulp molt atractiu. La història d'aquest primer volum, "La Inocencia del nihilismo", comença amb una nena de 7 anys que esdevé testimoni d'un doble crim, i des d'aquest moment té lloc una espiral despietada de successos que acaba finalment en un episodi de tensió i dolls de sang a una carretera solitària del nord de California, tot evocant-nos les més salvatges malifetes on the road de Bonnie & Clyde,... però a la costa del Pacífic.
És una ocasió excel·lent per tenir a casa aquestes fascinants històries de Lapham.. Els quatre volums que integren el conjunt es van publicar per primera vegada entre 2005 i 2006. Aleshores sortia a 12 euros la peça, però aquest primer volum que ara reediten ja val 18 euros. D'acord que són 244 pàgines (a una tinta) però increïblement, en poc més de 3 anys s'ha encarit un 50%. I no és que sigui car en relació als preus que tenen els còmics avui dia, però em sembla important comentar-ho perquè ens dona una perspectiva força bona de com s'està posant la cosa. I més si parlem de La Cúpula, que no s'ha caracteritzat mai per uns preus abusius dels seus còmics sinò tot el contrari.
En fi, ja veurem on ens porta tot això. Espero que no arribem a aquells eslògans divins que tan agradaven als guionistes i dibuixants d'El Víbora, allà pels inicis dels anys 80,... com aquell que deia "si no lo puedes comprar, róbalo"

L'altra reedició que posen a la venda és un còmic porno, deu guions de la parisenca Sibylline Desmazières, dibuixats per Alfred, Capucine, D'Aviau, Augustin, Vince, Rica, Vatine, Pedrosa, Bertail i McKean. Es diu Primeras veces, i les històries tenen com a nexe comú precisamente això: cadascuna d'elles parla de "la primera vegada" que algú descobreix una cosa. Per exemple, la primera experiència d'una dona amb un consolador, la primera vegada que una dona sorprèn el seu nòvio masturbant-se mentre mira una pel·lícula porno, etc. Aquesta té 116 pàgines a una tinta i val 18 euros,... també.

Pel que fa a les dues novetats, El horror de Colliers County, de Rich Tommaso, flamant guanyador d'un premi Eisner l'any 2008, ens porta a una atmosfera asfixiant i de terror psicològic que fa molt bona pinta:

Imagínate un lugar en el que vayas a donde vayas ?cada esquina de cada calle, detrás de cada árbol, arbusto, follaje- parece haber una presencia... ¡del mal! Nunca descubrirás si realmente hay algo ahí, pero de algún modo, en lo más profundo de tu ser, sabes que algo no marcha bien. Bienvenido a Collier County...

68 pàgines a una tinta i tapa rústica. 12 euros.

L'altra novetat és El hijo del Ogro, del cineasta i dibuixant francès Grégory Mardon, un autor habitual al catàleg de La Cúpula, amb obres fascinants com Incógnito i Olas en el alma,... i Cicloman (editat per Edicions de Ponent) que ara arriba amb aquest sorprenent drama èpic d'ambientació cavalleresca. Sorprenent perquè és la seva primera incursió als territoris habituals de la fantasia medieval. Però també sorprenent pels recursos narratius que utilitza: Una història amb molt poc diàleg, amb un plantejament gràfic molt complet, figures de marcat realisme i expressivitat, amb uns enquadraments molt estudiats i on res apareix per caprici, tot plegat a una tinta i efectes aigualits. Al marge de la curiositat que suposa la temàtica triada, no deixa de ser una obra ben caracaterística de Mardon, quant a la seva habitual recerca del terror psicològic als personatges. La diferència està a que ens tenia acostumats a desenvolupar aquest exercici en ambients urbans i més o menys contemporanis. Té 76 pàgines, en cartoné, i val 15 euros. Max_thous, a Charcos de Tinta, té traduïda una interessant entrevista de Laurence Le Saux amb Mardon on conversen àmpliament d'aquest còmic (aquí) Per part meva us deixo unes quantes imatges:

Ah!... i també Harry & Compagnie

2009-07-20T07:22:00.000-07:00

No fa gaire, el passat dia 16 de juliol, us parlava de les paròdies de Harry Potter que corren pel món del còmic,... i reconec que ha estat imperdonable no haver esmentat Harry & Compagnie, d'Àlex López amb guions de Pierre Veys. No sé pas en què estava pensant jo quan escrivia aquells comentaris, però el cas que se m'havia oblidat completament. Suposo que són coses de l'edat, o potser perquè dormo poc. Com dic: imperdonable.
Com imperdonable és també que no tinguem més remei que veure-la publicada per Delcourt en francès mentre aquí ens mengem els mocs. Jo crec que els francesos han de flipar molt quan veuen com aquí no fem ni cas dels excel·lents dibuixants, tant en quantitat com en qualitat, que tenim. I és que no són tres o quatre,... que en tenim per omplir cabassos,.... i tots han d'acabar buscant-se les garrofes a França, invariablement, mentre aquí ens reediten Mortadelo y Filemón, dia rere dia, any rere any, pels segles dels segles. Hay que joderse.
Ho sento, si no ho deia no em quedava tranquil.

Los náufragos del tiempo

2009-07-17T15:36:00.000-07:00

Edicions Glénat estrena la publicació d'una antiga narració de la Bande Designé francesa, Los náufragos del tiempo, amb guions de Jean Claude Forest, el creador de la mítica Barbarella, i dibuixos de Paul Gillón. Aquesta història de ciència ficció va néixer l'any 1964, i els 10 volums que la integren es van anar publicant al llarg de les dècades dels anys 70 i 80 a França. L'edició a Espanya va començar l'any 1979 i va ser un petit calvari, assumida primer per la revista Bumerang, després per Totem i tot seguit per Metal Hurlant, fins que amb tants canvis de mans el volum desè i últim va quedar inèdit, deixant-nos amb les ganes de tenir el final de l'aventura traduït al castellà.
Los naufragos del tiempo és una space opera ambiciosa i plena de possibilitats, una enginyosa història d'hivernacions, móns llunyans i nous éssers intel·ligents que disputen la posició de privilegi de l'espècie humana. L'estètica dels dibuixos de Gillón, de marcat accent realista i forjada per la psicodèlia i el pop art dels anys 70, acaben de donar a aquest tebeu un fascinant aire retro.
El fet de ser contemporània amb altres grans obres del gènere, com Star Wars o 2001: Una Odisea de l'Espai, la va deixar eclipsada i ancorada al món del còmic, només a l'abast de quatre frikis que van saber donar-li el seu correcte valor. El temps, però, ens dona ara l'oportunitat de fer justicia, i Glénat ens brinda una iniciativa editorial per tal de tenir aquesta obra completa i en una edició actual i renovada. La sèrie está plantejada en 5 volums dobles. El primer ja està a la venda aquest estiu, val 20 euros i conté els 2 primers capítols en 112 pàgines a color.

Novetats a la línia Forum de Planeta

2009-07-17T12:30:00.000-07:00

A la línia Fòrum, de Planeta de Agostini Comics, un catàleg dedicat exclusivament al còmic ibèric, ens trobem aquest estiu 2009 amb la segona part d'El viatge de Darwin, de l'autor de Vinaròs José Fonollosa, el gran periple planetari de Charles Darwin narrat a l'estil dels road movies del cinema, però no pas des de la visió científica habitual que posa l'accent als seus importants descobriments, sino des de la vessant humana de l'individu, que està perfectament documentada als seus diaris personals. La història està plantejada en 5 capítols, i ara ja tenim a les llibreries el segón d'ells: La tierra del fuego, un còmic de línies senzilles i imatges directes que es guanyen la retina amb gran facilitat, amb la mateixa facilitat que el guió es guanya l'atenció del lector des de la primera vinyeta.
En la mateixa línia editorial s'ha estrenat aquest estiu el mallorquí Bartomeu Pinya amb Un pueblo blanco: El Bar del barbudo, un mosaic d'intimitats personals, de les persones que passen pel bar del Barbut. Intimitats fragmentàries, doncs de cada personatge només sabem allò que té relació amb la seva estada al bar. Vaja, és com veure el món passar des d'una taula del bar estant, amb un cafè a la taula que dura eternitats, tantes eternitats com vides passen pel bar. Una història enginyosa i plena de tendresa, però la seva principal virtut no està tant a allò que explica com al que deixa d'explicar i que cada lector s'ha d'anar imaginant per si mateix. Un pueblo blanco: El bar del barbudo, de Bartomeu Pinya, 96 pàgines a una tinta en llibre cartoné que trobareu per 10 euros. Pel mateix preu trobareu també La tierra del fuego, segona part d'El Viatge de Darwin de José Fonollosa. En aquest cas són 48 pàgines a color. Són dues novetats de la línia Fòrum de Planeta de Agostini Comics.

Harry Porrez i Harry Potra

2009-07-16T03:54:00.000-07:00

Han passat 8 anys i 5 pel·lícules de Harry Potter, i enguany tenim la sisena entrega, Harry Potter y el Misterio del Príncipe. Però si aquesta vegada, sigui per la raó que sigui, les aventures del personatge de JK Rowling us comencen a deixar indiferents, si no l'espereu amb la mateixa emoció d'abans, si no sentiu el mateix desig del primer dia, és possible que sí us resulti apassionant alguna de les diverses paròdies que sobre ell es fan. Tal és el cas de les aventures del seu homònim ibèric: Harry Porrez, un personatge de còmic que va néixer l'any 2004 amb la revista Mister K, publicació filial d'El Jueves, teòricament adreçada al públic infantil i juvenil, que va desaparèixer dos anys després. Ediciones El Jueves, amb comprensible oportunisme mediàtic, recull ara totes les hilarants planxes publicades del personatge en un volum integral de 256 pàgines: Harry Porrez y el as en la manga de Condemort, amb guions de Bernardo Vergara i dibuix de Víctor Ribas i Enriquecarlos. De debó que almenys us l'heu de fullejar, perqué és per començar a riure i no parar.
Però si creieu que us farien més gràcia les paròdies d'un Harry Potter genuïnament català, us suggerim Harry Potra, del dibuixant i guionista Joan Llongueras, altrament conegut com a Jun. Fins ara s'havien publicat 8 capítols de Harry Potra, i ara els podeu aconseguir també en un recopilatori integral que es diu Harry Potra i la veritat de la bona, on no parareu de xalar amb situacions molt més nostrades i personatges més accessibles. No trobareu a faltar ningú, ni tan sols en Ferran Adrià. Harry Potra i la veritat de la bona val 15 euros, té 320 págines a una tinta i incorpora un munt d'extres. Per la seva banda, l'integral d'El Jueves, Harry Porrez y el as en la manga de Condemort, el trobareu al kiosk per 16 euros.

Novetats estiuenques d'Ediciones La Cúpula

2009-07-12T02:27:00.000-07:00

De les interessants històries que presenta aquest estiu la laietana Ediciones La Cúpula, us suggerim dues d'horror i misteri. La primera d'elles és un manga de terror. Mireu que m'agrada ben poc el manga, però en aquesta vida no val a ser dogmàtic perquè sí, i quan una cosa està ben feta, cal deixar-se d'idees prefixades i valorar-la com cal. Tal és el cas de l'obra del mestre absolut del gènere, el manxurià Hideshi Hino. L'autor entre d'altres d'El niño gusano, Criatura maldita i El Hijo del diablo, presenta ara Galería de Horrores, publicada aquest mes de juny: amb la seva estètica habitual de rostres aterrits i ulls xarbotats, narra set històries associades cadascuna d'elles a un color: negre per a una bandada de corbs que sembren el caos a una ciutat, el blau d'uns aiguamolls habitats per la mort, el vermell de la sang d'una dona mutilada, el blanc de la neu que deixa aïllada una familia dins d'un cotxe a plena nit, el gris d'una estàtua que segresta una ànima perduda al llimb, el verd d'un arbre que creix al cervell d'un nen i, finalment, el groc dels anoraks que porten els cadàvers d'uns infants. Galería de horrores de Hideshi Hino, te 182 pàgines a una tinta i el trobareu per 10,95 euritos.

La segona obra de La Cúpula que m'ha captivat és El fin del mundo, còmic europeu (per compensar, je je) dels autors suïssos Tom Tirabosco i Pierre Wazem, un drama psicològic, portagonitzat per una jove depresiva i malaltissa que no pot evitar relacionar el dies de pluja amb la fi del món. El retorn a la casa on va viure de petita i les seves converses amb un gat acabaran per desllorigar l'origen dels seus traumes amb la pluja. Un tel blau que embolcalla tota la història ens porta a un clima intimista i oníric al llarg de les 124 pàgines d'aquesta història. Val 18 euros.

Novetats a l'àmbit de l'edició independent

2009-07-11T15:53:00.000-07:00

Us vull comentar tot seguit tres novetats a l'àmbit de l'edició independent de còmics i literatura fantàstica. La primera d'elles és el retorn de Killer Toons, la revista cafre de còmics (o Killer Toons 2.0 - el tebeo cafre, com diu la capçalera de la revista) que ja es va guanyar l'admiració del públic durant la seva primera etapa, a la dècada dels anys 90, i torna en aquesta renovada ofensiva amb el mític cyborg psicòpata Simeón Órdago; també trobareu les històries de la bipolar María Antonia Pichon i els seu gos Gapo, així com les esbojarrades aventures del detectiu Charly Chaparro. Rauxa, gore i sàtira canallesca a dojo. Es pot comprar online però no és facil de trobar a les llibreries de carn i ós. A Catalunya la tenen a C de Còmic de Premià de Mar i a Llibreria Mesas de Sant Feliu de Guíxols. Podeu fer un tomb pel seu blog http://killertoons.blogspot.com/ per veure'n més detalls sobre això i tantes coses més. Aneu-hi, segur que us agradarà.

Canviant totalment de registre, ha nascut també una nova publicació, en aquest cas gratuita i online, dedicada específicament al còmic i la narrativa de ciència ficció. Es diu Exégesis, en homenatge a un dels llibres més fascinants de Phillip K. Dick que duu el mateix títol. Narracions breus de gènere i còmics de variades tendències, el lloc ideal on trobar nous talents i veure el que bull a les profunditats creatives de la Ciència Ficció. L'adreça http://www.revista-exegesis.com/ Allà trobareu el primer número de la revista i les noves aportacions acumulades per a la segona entrega. Dels còmics que integren aquest primer número m'ha agradat especialment l'aportació de l'il·lustrador i guionista Fran Carrasco, franki, amb la primera entrega, d'un total de cinc capítols, d'El cielo está enladrillado, una història de ciberpunk urbà, bandarra i malcarat la mar de divertida, amb una línia xunga i de gran personalitat. No sé què estan esperant a les grans editorials d'aquest país per fer alguna cosa de profit amb aquest tros d'artista. Potser esperaran que el fitxi Warren Ellis per adonar-se que existeix... És que no sabem el que tenim en aquest país!
Passeu-vos per Exégesis de tant en tant, que la iniciativa bé s'ho val. Trobareu un munt de coses interessants a part del còmic de franki, com ara un relat il·lustrat de Jesús Pérez, 2059, que potser té alguns defectes formals, faltes d'ortografia i altres futileses que s'han de pol·lir abans d'arribar a allò que es considera un original definitiu, però apunta molt bones maneres, és un relat amb grans possibilitats i està dissenyat amb un plantejament tipogràfic molt original.
Des d'aquí la meva més sincera enhorabona i desitjos de llarga vida a aquesta nova publicació.

I ja al terreny de la sang i el fetge, informar aquí als il·lustres seguidors d'aquest blog que el fanzine online Club Bizarro, nascut a la tardor de 2008, acaba d'estrenar el seu 3r. volum, també de franc, amb narracions de 9 autors i un capítol final de ressenyes literàries del gènere. Tot plegat ho trobareu al seu blog: http://fanzineclubbizarro.blogspot.com/
Destacar que el fanzine s'ha obert sense embuts a altres gèneres i presenta relats de cifi i fantasia en combinació amb la seva tendència gore original. Per exemple, a l'àmbit de la cifi, integra la col·laboració de Gabriel Romero amb la seva obra, ab-so-lu-ta-ment friki, Sky Girl, Aventurera Espacial. Aquí us deixo el comentari de l'obra que fa Carlos Serrano a Club Bizarro:

Se trata de una novela por capítulos, una especie de pulp seriado como aquéllos con los que crecimos, en el que se narran las peripecias de una cosmonauta argentina en el mundo del 2509, un lugar donde dragones fabricados genéticamente se mezclan con arbustos pensantes, con centauros que pilotan cazas y con androides holográficos con el rostro de Cristóbal Colón. Y la protagonista, la pobre Capitana Eleonora Guzmán, debe guiar a duras penas su honroso batallón de mujeres cosmonautas de la ONU, en la terrible misión que les aguarda. Mucha acción, arriesgadas aventuras, y un misterio que se cierne sobre todo el Sistema Solar

Julia y la voz de la ballena, d'Álvaro Ortiz

2009-07-10T10:00:00.000-07:00

L'il·lustrador, dibuixant i guionista manyo, Álvaro Ortíz, presenta aquest estiu Julia y la voz de la ballena, la segona entrega de les històries de Júlia, un còmic d'aquells que es deixen llegir per tots els públics, adults inclosos. Júlia passa les vacances a una illa on el temps es relaxa i sorgeixen tota mena d'històries a una cabana de fusta penjada dalt d'un arbre, una d'aquelles cabanes que tots hem desitjat de petits. Per l'indret volten una sirena, orenetes portadores de bons auguris, una sinistra comunitat de nens fantasmes, una apassionant història de pirates i, és clar, una balena. Tot plegat succeeix mentre Matt, el pare adoptiu de Júlia, ensopega amb un vell diari que parla d'estranyes desaparicions i coses impossibles.
No és pas per caprici que Àlvaro Ortiz s'ha passat 3 anys per parir aquest còmic. El resultat és una història de fantasia molt meditada i amb un plantejament dels dialegs impecable, on no hi manquen ni tan sols uns agradables pessics d'intriga i misteri. El dibuix també ha donat un tomb estètic radical si el comparem amb la primera part de les històries de Júlia, Julia y el verano muerto, que va publicar l'any 2004. En aquesta segona part, Ortiz desplega una paleta de colors més atrevida i les formes han madurat moltíssim en expressivitat i moviment. Un còmic d'aquells que fan estiu i del que quedareu encantats petits i grans. Julia y la voz de la Ballena, d'Álvaro Ortiz, val 16 euros, són 72 pàgines a color en enquadernació rústica i el publica l'editorial alacantina Edicions de Ponent.

Els nous còmics de Víctor Santos

2009-07-06T05:52:00.000-07:00

El prolífic dibuixant i guionista valencià Víctor Santos ha publicat recentment a Espanya per partida doble. Es tracta de dues històries ben dispars que no fan altra cosa que reflectir la seva frenètica activitat, tant a l'escena internacional com al mercat espanyol.
La primera d'elles és La Sangre de las Valkirias, una narració èpica en clau de drama que ens situa a la decadència dels pobles víkings i les lluites per mantenir els seus mites i la dignitat de les tradicions populars. Dibuixada pel barceloní Pere Pérez, que ja havia fet tàndem amb Víctor Santos en anteriors projectes com Bull Damn City (amb Dolmen Editorial) La Sangre de las Valkirias bolca també la passió d'ambdós artistes pel death metal escandinau, amb grups com Amon Amarth, i l'estètica medieval dels pobles nòrdics, una predilecció que ja havien materialitzat anteriorment a les sèries de Los Reyes Elfos (Dude Comics) del propi Víctor Santos.
Aquí una foto divertida, amb els 6 genets perpetradors de Bull Damn City. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Enrique Vegas, Vicente Vegas, Joan Fuster, Victor Santos, Pere Pérez, i Kenny Ruíz

I per acabar-ho d'adobar, amb guió i dibuixos propis, Víctor Santos presenta també Black Kaiser, un thriller negre, d'acció trepidant, espionatge i sicaris indestructibles, que té com a escenari els esdeveniments de les Torres Bessones de Nova York de principis de segle. Obra a una tinta on l'autor s'explaia de valent al seu domini dels enquadraments i unes successions d'escenes d'increïble vocació cinematogràfica. Un guió sòlid i intel·ligent, marcat per les intrigues, com correspón al gènere, però també atent a la riquesa emocional del personatges. Val 8,95 euros i són 96 pàgines en llibre cartoné. Per 9,95 trobareu La Sangre de las Valkirias, 48 pàgines a color, en aquest cas. Tots dos els edita Planeta de Agostini Comics.

Tot seguit, un slide amb fragments de les dues obres, un trailer de Black Kaiser i un clip del grup suec Amon Amarth:

Mary Tempestad, d'Alain Surget,... i les coses de Bienve Prieto.

2009-07-05T14:03:00.000-07:00

He d'agrair a la meva amiga de la blogsfera, Bienve Prieto, la descoberta d'aquesta meravellosa obra d'Alain Surget publicada a Espanya l'any 2008 per Mare Nostrum Comunicación, una història real, de carn i ós, narrada i novel·lada magistralment, que ens capbussa sense concessions al seductor món de les aventures d'ultramar i la pirateria del segle XVII; una obra molt ben documentada i apassionant des de diversos punts de vista. Entre altres coses, funciona també a la perfecció com a biografia de Mary Read, una temuda i respectada pirata britànica que va ser contemporània del gran Daniel Defoe.

Us convido a llegir la ressenya de Bienve Prieto a un dels seus blogs:
Mary Read fue una mujer luchadora en pleno s. XVIII. Haciéndose pasar por hombre la mayor parte de su vida, fue hija, hermana, se convirtió en muchacho, creció en las ropas de un hombre y murió siendo pirata.
Esta increíble mujer tuvo una vida llena de aventuras y desventuras, comenzando por la muerte de su hermano. A partir de entonces, Mary deja de ser mujer para convertirse en el hermano difunto que perdió a muy temprana edad y así mantener la herencia que éste tenía derecho sobre las riquezas de un padre que Mary, al principio, creyó también suyo.
[continueu llegint la ressenya al blog de Bienve Prieto]

I ja que hi som aprofito l'ocasió per dir-vos que Bienve Prieto és un tros d'artista, dissenyadora gràfica i il·lustradora d'uns ambients tendres, onírics i acollidors que materialitza en diversos suports i entorns, com ara els seus personalíssims scrapbooks. Que per cert us els recomano, són el detall perfecte per fer un regal a una persona estimada, l'adreça és http://cinderellascrapworld.spaces.live.com/

Un altre entorn habitual de les seves il·lustracions són les narracions. Com a exemple podeu llegir els seus contes de fantasia infantil que ella mateixa il·lustra. Perquè, sí, Bienve Prieto també escriu contes, històries d'un llenguatge fluid i molt espontani, d'imaginació desbordant, curioses fins i tot als adults. De fet jo crec que els seus contes, encara que aparentment semblin per a infants, en realitat són narracions per a adults, destinades a treure la son de les orelles al nen que tots portem dins, un nen que massa sovint arraconem i oblidem com si ja no fos important. Bienve ens ajuda a recuperar-lo amb títols com La Palabra Mágica, La Princesa y el Dragón, i El Reno que quería besar la Luna.
Feu una ullada al seu blog dedicat als contes:
http://storytellerlal.blogspot.com/

I a banda de tot això, Bienve Prieto és també una profunda admiradora de PS Beagle, fins al punt que el seu blog dedicat a ell és el punt de referència en llengua castellana més complet sobre l'autor de L'últim Unicorn. Cliqueu la imatge per entrar-hi:

Polaqia i Cornoque, dos projectes editorials emergents

2009-05-26T00:17:00.000-07:00

El Saló del Còmic de Barcelona és un inigualable aparador per als projectes editorials emergents.
En aquesta 27ª edició del Saló hem de destacar el col·leciu gallec Polaqia, encapçalat per David Rubín, l'autor de l'exòtic cartell del Saló que podem veure aquests dies penjat pels carrers i estacions de metro de Barcelona. Rubín és també un dels nominats al guardó al millor dibuix per la seva obra Cuaderno de tormentas. Però no tot a Polaqia és David Rubín. Al Saló d'aquest any trobarem també el nº 13 de la seva revista insígnia: Barsowia, 108 pàgines que apleguen obres d'una vintena d'interessants autors nacionals i internacionals, com Frank Arbelo, Dustin Harbin, Alvaro López, Kike Benlloch o el badaloní Miquel Rof.
Una altra interessant novetat que presenta Polaqia és El Corazón de los Árboles, del veterà i polifacètic artista Miguel Bartolomé Nuñez. Es tracta d'un recull d'obres curtes recents, que tenen com a nexe comú uns personatges imaginatius i de reaccions inesperades, històries plenes de poesia i enigma i un dibuix de traç simple i acurat.

Un altre col·lectiu a tenir en compte és l'editorial aragonesa Cornoque, promoguda des de l'associació cultural Malavida. Al Saló d'aquest any presenten la 3ª entrega de les aventures de Stupiderman, una paròdia del famós home-aranya, obra de l'irreverent Kalitos, que en aquesta ocasió es dedica a ridiculitzar la nova saga de Marvel on Spiderman fa un pacte amb el diable amb l'objectiu de preservar la seva juventut. Al Saló de Barcelona també trobareu el flamant nº 19 de la seva revista humorística Malavida.

Torna Club Bizarro

2009-05-24T22:14:00.000-07:00

Club Bizarro va néixer durant la tardor de 2008 com a fanzine online dedicat a la literatura fantàstica i de terror en llengua castellana. El seu promotor, l'andalús Carlos Serrano, es va proposar que el fanzine constituís una plataforma de recerca de nous creadors del gènere. És aquest un propòsit que ja fa molts anys que s'ha traçat en diverses disciplines, a part de la literària, i de les quals podem destacar els curtmetratges. Durant la primera etapa, Club Bizarro va publicar dos números del fanzine, a part de Trilogía, de Rebeca Rodríguez, i Mondo Bizarro, un recull de relats i poemes de vici i perversió, obra del propi Carlos Serrano. Si voleu accedir a les descàrregues d'aquesta primera etapa de Club Bizarro, les trobareu aquí. Que vagi de gust el passeig,... i que no us esquitxi la sang!
La novetat és que ara torna Club Bizarro, amb el tercer número del fanzine en procés i una nova adreça, on trobareu també una descàrrega especial amb tot el material publicat fins al moment. Els millors desitjos del kràken a Carlos Serrano i llarga vida a la bèstia.

Algunes novetats de Glénat al 27è Saló del Còmic de Barcelona

2009-05-21T09:41:00.000-07:00

Glénat és una de les editorials que més s'han prodigat en el 27è Saló del Còmic de Barcelona que se celebra del 29 de maig a l'1 de juny. Al capítol d'exposicions presenten una captivadora mostra dels 50 anys com a dibuixant de Purita Campos i el seu personatge més popular, Esther y su mundo. Després d'haver embadalit la infantesa de generacions i generacions de dones des de finals dels anys 60, Esther s'ha fet un lifting per aquí, unes liposuccions per allà, i torna a ser la mateixa d'abans, apropiant-se també del cor de les nenes d'avui.

Quant a les novetats editorials, Glénat presenta un llistat molt interessant tant en quantitat com en qualitat. Cal destacar una forta aposta pels autors de la terra, com és el cas de Daniel Serrano i Josep Casanovas, que presenten en castellà i català L'invasor microscòpic, una enginyosa i divertida història d'invasors extra-terrestres a un planeta Terra habitat majoritàriament per insectes. O l'imprevisible i sempre hilarant Àlex Fito, que després de fer-nos les delícies amb personatges com els bessons Klonski o Raspa Kids, ara ens presenta una aventura de Cristo Nazareto, un pringado celestial del siglo XXI. Això sí, si teniu nens a casa, deseu aquest còmic al prestatge més alt, fora del seu abast. I Entre tantes altres, hem de destacar inevitablement la presentació a Espanya de La isla sin sonrisa, la nova creació del fascinant autor de l'Hospitalet Enrique Fernández, des de l'11 de maig ja està a la venda a l'exigent mercat francès i està aconseguint molt bona acceptació. Una agradable història d'una nena que ajuda un geòleg de poca fe a creure en l'existència de la màgia. Ambientacions oníriques i misterioses que fan d'escenari a uns personatges molt complets i expressius. Són només tres exemples de la gran qualitat dels tebeus que presenta Glénat a aquest 27è Saló del Còmic de Barcelona.

Preview de L'invasor microscòpic a Glénat
Preview de La isla sin sonrisa a Glénat

Pirènia, el país que mai no va existir, una ucronia de Pere Morey

2009-05-19T04:01:00.000-07:00

Pagès Editors acaba de publicar Pirènia, el país que mai no va existir, de Pere Morey, un mallorquí d'aquells entranyables, home d'experiències intenses, excel·lent narrador,... habitual a la ràdio i la televisió, una persona d'aquelles que has de deixar parlar perquè té moltes coses importants a dir. Ha escrit teatre, novel·la negra, rondalles, i sobretot novel·la històrica, amb títols fascinants com El llaüt de vela negra, Allò que conta el vent del desert o Pedres que suren.
Amb aquest nou relat en Pere Morey s'endinsa al sempre atractiu territori de les ucronies. Encara no me l'he llegit però de moment us deixo la informació de la pròpia editorial:
¿I si el rei Pere I de Catalunya-Aragó hagués guanyat la batalla de Muret l’any 1213? Aquest llibre exposa una de les infinites històries alternatives d’Europa: l’aparició d’un Estat tolerant i pacifista que acull moriscos i jueus, i de com sobreviu a les envestides dels seus poderosos veïns. Una novel·la apassionant, plena de fets i personatges reals, i alhora un manifest, una proposta de visió del món, un assaig sobre com hauria de ser el país en el qual ens agradaria viure. Una novel·la que imagina com hauria estat la història del sud d’Europa si Pere I no hagués estat vençut per Simó de Montfort.

Però Pirènia no és només una ucronia sobre la Europa Medieval. La nació existeix al present i fins i tot al futur. Els pirenis (que parlen un idioma anomenat "catarà") adopten la seva pròpia postura diplomàtica a la 2ª Guerra Mundial i articulen un model molt especial de banca: els bancs no es diuen bancs ni caixes sinó "guardioles", i són entitats especialitzades a concedir alguna cosa semblant a allò que avui dia conoeixem com a crèdits tous.
Pirènia es diu també Confederació Transpirenaica i s'organitza en els capítols d'Aragó, Balears, Catalunya, Navarra, Occitània i València, amb una seu reial que va fent rotació cada 7 anys per les capitals de cada capítol. La seva moneda era la pira (amb el seu cèntim, el piró) fins que va arribar l'euro. Les llengües cooficials amb el catarà són l'aragonès, l'euskera (a Navarra) i les llengües natives de Ramònia.

Us deixo una selecció d'alguns dels títols de les seccions per tal que us feu una idea de com evoluciona la història:

1. Port de Barcelona, octubre de 1213
8. Lavaur, estiu de 1275
12. Montpeller, 1278
18. Bizanci, 1305
24. Segle XV, Casp, 1412
33. Al mig de l'Atlàntic, agost de 1492
37. Milà, Palau Sforza. 1501
45. L'Havana, Cuba, 1616
48. Montsegur, 1633
55. Buckinham Palace, tardor de 1702
57. Gibraltar, 1704
59. Barcelona, 11 de setembre de 1714
64. Solferino, finals de juny de 1859
67. Valença del Roine, setembre de 1940
69. Madrid, novembre de 1975
70. Montsegur, 11 de setembre de 2013
71. A un Junkers 88, 2013
72. A la noosfera, 12 d'octubre de 2042

Fa bona pinta, oi? 416 pàgines en tapa rústica. Val 22 €
Afegir que en Pere Morey està de gira aquests dies presentant el llibre. Aquest és el calendari de dates més properes:

28 de maig, 20h: Manacor - Biblioteca Municipal
8 de juny, 20h: Inca - Sa Capella Pl. de l'Àngel
17 de juny, 20h: Eivissa - Biblioteca Ca'n Ventosa
26 de juny, 20h: Ciutadella - Cercle Artístic Pl. Born
30 de juny, 20h: Andratx - Ajuntament

El Peter Pan de Loisel en volum integral

2009-05-16T01:40:00.000-07:00

De les interessants novetats que ha presentat Edicions Glénat per al 27è Saló del Còmic de Barcelona, em ve de gust comentar el Peter Pan de Régis Loisel, una interpretació del mite clàssic de Peter Pan lliure, sense sucre ni treva a la moralitat. Sempre respectuosa amb la narració original de sir James Matthew Barry, això sí, però no és precisament recomenable pels menors. Si no us fa res descobrir que la mare de Peter Pan era una prostituta alcohòlica dels suburbis de Londres, segurament també estareu encantats de saber com va perdre la mà el Capità Hook o tants altres detalls que responen a molts interrogants que deixa oberts el relat clàssic. Des d'un punt de vista filosòfic, el Peter Pan de Loisel és també una actualització conceptual del Complex de Peter Pan; és a dir, la voluntat de no créixer mai. Una actualització gens sobrera, ni que sigui perquè el món ha canviat molt des de 1904, que és quan Matthiew Barry va escriure Peter Pan.

Si és que un mestre només pot tenir una obra mestra, sens dubte hauríem de dir que Peter Pan és l'obra mestra de Loisel, el producte de 15 anys de treball d'aquest excel·lent dibuixant i guionista francès tocat per la vareta màgica de Walt Disney Studios amb films com Atlantis o Mulan. Si deixem a una banda les excel·lències del guió, els dibuixos són d'una bellesa espaterrant, treballs de l'espai detallats i generosos, colors càl·lids i formes suugerents i voluptuoses. A França, pel cap baix, ja s'han venut més de 200.000 exemplars de cadascun dels 6 volums de l'obra que s'han anat publicant entre 1990 i 2004, a Espanya Glénat també els va anar publicant un rere l'altre. La noveta és la possibilitats de tenir l'obra completa en un volum únic de 384 pàgines a color que trobareu per 49,50 €.
Aaaaaiiiii la butxacaaaaa!!

Punxeu aquí per veure una preview d'Edicions Glénat. Per part meva, us deixo aquest slide:

Ellas son únicas

2009-05-15T10:16:00.001-07:00

Nobanda i Joso Factory publiquen Ellas son únicas. Malgrat que les editorials no solen demostrar gaire interés per les autores de còmics, aquestes existeixen, i n'hi ha moltes més del que podria semblar. Almenys a Catalunya tenim una excel·lent quota femenina de ninotaires i il·lustradores que ja la voldrien la majoria dels nostres veíns. Per constatar-ho us suggerim aquesta antologia que recull el bo i millor de les fèmines crescudes a l'escola de còmic Joso de Barcelona. Ellas son únicas, amb històries completes de 14 autores plenes de talent i rauxa creativa, com Lydia Sánchez, Andre Torrejón, Berta Laurín, Inma Clemente o Katia Grifols. Això sí, una part impagable del mèrit d'aquesta edició correspón a un patriarca, l'editor independent Santi Navarro, que és també l'autor de molts dels guions d'aquestes històries, i ja l'han batejat com l'Almodovar de Joso Factory.

Al Saló del Còmic de Barcelona del 29 de maig tindreu ocasió de conéixer en persona les autores d'aquesta antologia de l'Escola Joso, però us hem de dir que Joso Factory també està ben present a les Cinquenes Jornades Comiqueres de FNAC, en la forma de diversos tallers de còmic entre el 25 i el 29 de maig, serà a les seves lliberies Illa, Triangle i Diagonal Mar. Pel que fa a l'antologia Ellas son únicas, l'edició consta de 125 pàgines en blanc i negre i color, enquadernada en cartoné i al preu de 12 euros. Amb l'antologia, però, us emportareu també de regal Red Art, un relat de 60 pàgines en format pulp, obra també de Santi Navarro i il·lustrat per Mayka Dengrà.

Reedicions: La mano izquierda de la oscuridad, d'Ursula K. Leguin, i Buenos presagios, de Pratchett i Gaiman.

2009-05-14T13:25:00.000-07:00

Especialment quan parlem del gènere fantàstic, les editorials no són gens amigues de fer experiments amb nous autors. I menys ara, que diuen que estem en crisi i ningú vol assumir riscos innecessaris. En canvi, s'ha intal·lat el costum de reeditar velles obres mestres d'autors consagrats i, donada la situació, qui no es conforma és perquè no vol ja que, malaltissa o no, aquesta tendència fa que ens trobem a les llibreries meravelles com les dues que tinc ara sobre la taula:
La primera és La mano izquierda de la oscuridad, d'Ursula K. Leguin. Una narració de finals dels anys 60, la seva etapa més fresca i prolífica. Aquesta història ens porta a un planeta d'éssers hermafrodites que només es decanten per una opció sexual quan arriba l'època de la procreació. Un escenari perfecte per a la meditació sobre com podria ser una societat sense rols de gènere. Dos aspectes essencials de l'existència humana que sempre van lligats l'un amb l'altre, com són la necessitat vital de la socialització i la recerca del plaer mitjançant el sexe, apareixen aquí com dues experiències completament independents. Publica Minotauro i val 17,95 €.

L'altra reedició que us vull comentar avui és una obra a dues plomes: Buenos presagios, escrita l'any 1990 per Terry Pratchett i Neil Gaiman. La barreja és directament explosiva: les històries eloqüents i les situacions hilarants pròpies de Terry Pratchet combinen a la perfecció amb el tarannà fosc i enigmàtic de Neil Gaiman, fins al punt que és impossible distingir l'un de l'altre. Parodiant, en clau de comèdia, les històries sobre la fi del món que estaven de moda als anys 70, Buenos presagios ens transporta a una Apocalipsi on fins i tot l'Anticrist acaba sent víctima d'un sabotatge. Una narració amb capacitat de captivar els lectors més difícils. Fa cinc o sis anys la va publicar a Espanya Norma Editorial, i si trobeu aquella edició per alguna lliberia us podreu considerar persones afortunades, alhora que enormement desconsiderats amb la vostra sort si no us la compreu immediatament. Com sigui que és poc probable que us trobeu en aquest cas, dir-vos que la reedició d'enguany va a càrrec de Timun Mas i la trobareu per 15 €.

Ken Games i altres novetats de Diabolo Ediciones per aquest mes de maig

2009-05-12T01:29:00.000-07:00

Diabolo Ediciones presenta interessants novetats al 27è Saló del Còmic de Barcelona. Entre elles Como llegue a odiar a mis compañeros de piso, de Meritxell Gil, una simpàtica història que no deixarà indiferent a ningú que hagi viscut alguna vegada a un pis compartit; les noves entregues d'El jove Lovecraft, dels mallorquins Josep Oliver i Bart Torres, així com el quart volum de la revista Cthulú, que es consolida i es supera a si mateixa com un referent inel·ludible als relats en còmic de terror i misteri. A part d'això tampoc podem deixar de destacar Tyrex, l'última creació del veteraníssim Mauro Entrialgo, i el tercer episodi de Jazz Maynard, que ja va triomfar al Saló de l'any passat i ara aclapara un munt de nominacions, en realitat és l'unica obra que opta a les tres categories principals: millor obra, millor guionista i millor dibuixant. El títol d'aquesta nova entrega del personatge d'Ibañez i Raule: Contra viento y marea. Jazz, Teo i Judas es veuen obligats a unir les seves forces per obrir-se camí a una Barcelona assatjada pel crim organitzat.

Però em mereix especial atenció una altra nova joia de Diabolo Ediciones que promet un gran futur: la primera part de la trilogia Ken Games, de José Manuel Robledo i Marcial Toledano, una obra pensada per triomfar al mercat franc-belga i que sens dubte serà una de les més agradables sorpreses del Saló d'aquest any. Ken Games és una enrevesada trama de dobles vides protagonitzada per tres amics que tenen molt poc a veure amb el que aparenten ser. José Robledo i Marcial Toledano, altrament coneguts com Monito Cadaver, es llueixen amb aquest intrigant joc de mentides i secrets que promet una entrada triomfal al mercat internacional. A França el publica Dargaud, aquesta primera entrega es diu Pierre i la trobareu per 15,95 €.

ILU.STATION, Festival de la Il·lustració i l'Edició Independent a Barcelona.

2009-05-11T22:55:00.000-07:00

Els barris barcelonins de Gràcia, El Born i El Raval acullen, del 14 al 24 de maig, ILUSTATION, el Festival de la Il·lustració i l'Edició Independent: Còmics a dojo, fanzines, tallers per a la mainada, trobades d'autors, exposicions i concerts, componen el menú d'aquesta trobada que posa al descobert el potencial creatiu que bull a Barcelona més enllà del negoci editorial dels còmics i la novel·la gràfica.

El principal centre d'activitat és la Galeria Miscelänea del Raval, on a part de les exposicions, els dies 23 i 24 de maig s'allotja el "Mercadillo" del festival, una gran trobada d'autors i editors, dels quals podem destacar el col·lectiu MISMA, MORSA editorial, el Fanzine LUNETTES, TRAUMA, DKILLERPANDA, BOROBILTXO libros o APA APA COMICS, tot plegat amenitzat amb projeccions, happenings i dj's.
De la resta d'espais destacarem la botiga Duduá, del Born, on té lloc una experiència gràfico musical d'exposicions i intal·lacions que culmina el divendres 22, a les 8 de la tarda, amb el concert d'Abrevadero. i també al Born, UFO Shop & Gallery és la seu del projecte multidisciplinar DKILLERPANDA. Al barri de Gràcia podem destacar els tallers de còmic per a la mainada que organitza Bang Edicions a La casa de los cuentos. O la botiga Gogoko, que acull les activitats del col·lectiu TRAUMA, un dels més actius a la ciutat en la il·lustració d'avantguarda.
Entreu al blog del festival on us podreu descarregar un flyer amb el programa complet de les activitats. També us podeu passar pel seu videocanal a youtube, que també us donarà una bona idea del contingut de les diverses propostes.

El tapiz del vampiro, de Suzie Mckee Charnas i Evelyn, d'Andrés G. Leyva

2009-05-06T09:43:00.000-07:00

Un parell de novetats interessants al gènere vampiresc. En primer lloc, Alamut Ediciones ens brinda la possibilitat de retrobar una narració cabdal del gènere: El Tapiz del Vampiro, de Suzie Mckee Charnas, autora injustament oblidada per aquestes terres sobretot a causa de la llarga ombra dels relats d'Ann Rice que aclaparen la secció de terror i misteri de qualsevol llibreria. El Tapiz del Vampiro és irrepetible sobretot per la intensitat amb què ens apropa al protagonista; a voltes fins i tot semblaria una novel·la de ciència ficció que especula amb rigor sobre les possibilitats reals d'existència d'un vampir a la nostra societat actual. Tot plegat, però, sense oblidar ni un sol dels ingredients que converteixen una bona narració sobre vampirs en una obra mestra del gènere que al seu moment va rebre el reconeixement dels prestigiosos premis Nebula, l'any 1980. Si us interessa, us recomano ampliar informació sobre aquesta novel·la amb una excel·lent ressenya d'Iván Fernández Valbuena al seu blog Memorias de un Friki, la trobareu aquí. Aquesta reedició de la novel·la El tapíz del Vampiro, de Suzie Mckee Charnas, val 18,95 € i la publica Alamut.

Per tal d'arrodonir les novetats recents del gènere vampiresc us suggereixo també un còmic: Evelyn, el extraordinario caso del doctor Corman, de l'andalús Andrés G. Leyva. Una bona història ambientada al segle XIX, entre una petita vila irlandesa i el Londres de la Revolució Industrial, on una misteriosa nena sembla la responsable d'escampar la llavor del mal que neix al seu voltant. Leyva ens brinda 64 pàgines de tèrboles boires, rostres desnodrits, llops a l'aguait i personatges enigmàtics que asseguren una lectura plena d'intriga fins al final. És d'Editorial Sins Entido i el trobareu per 13 euros.

Luís Buñuel i Fritz Lang en còmic

2009-05-05T14:16:00.000-07:00

Dos grans mites de les beceroles del cinema, Luís Buñuel i Fritz Lang, són el motiu d'inspiració dels còmics que us comentarem tot seguit.
Sobre Luís Buñuel, el dibuixant extremeny Fermín Solís ha publicat recentment una novel·la gràfica on intenta recrear la seva vida quan estava rodant el legendari documental Las Hurdes, tierra sin pan. La història té molt de ficció perquè gairebé no existeix documentació sobre com Buñuel va dur a terme el rodatge, però Fermín Solís intenta treure suc d'aquell complicat moment, quan Buñuel estava molt desorientat anímicament i no trobava el seu lloc ni a Espanya, ni als EEUU ni a França. Per suposat a la història no li falta la bona dosi de surrealisme que tota referència a Buñuel obliga. El títol, Buñuel en el Laberinto de las Tortugas. 18 euros, 128 pàgines en blanc i negre. Publica Astiberri.

Quant a Fritz Lang, l'il·lustrador de Cincinnati Jon J. Muth, va publicar durant la dècada dels 90 una sèrie de quatre comic books inspirats a M la primera pel·licula sonora de Fritz Lang, exhibida a Espanya amb el nom de M. El vampiro de Düsseldorf.
Amb aquests comic-books Jon J. Muth estava desenvolupant tot un nou llenguatge al còmic, que apropava la seva tècnica pictòrica de caire foto-realista als requeriments expressius de la novel·la gràfica. Ara Editorial Rossell aplega en un volum únic aquells quatre comic books, 192 pàgines a color que donen nova vida als misteris de M. Val 24 euros.

Misty Circus, de Victoria Francés

2009-04-29T15:09:00.000-07:00

Fent una ullada a les moltes i captivadores propostes que ens brinda el 27è Saló del Còmic de Barcelona d'aquest 29 de maig, m'aturo a una exposició sobre Sasha que suposa el retorn, 5 anys després, de la il·lustradora valenciana Victoria Francés. Aquella noieta que feia cara de menjar-se el món ha demostrat que no només de cara es pot viure. En aquests anys ha fet caure als seus peus tots els salons internacionals de còmics on ha estat, ha fitxat per Dark Horse Comics i Heavy Metal Magazine, li ha quedat temps per cremar tota una etapa estilística marcada pel romanticisme gòtic, el simbolisme y els relats de Bram Stoker, que es condensen als tres volums de la seva obra Favole, ha renascut de les seves pròpies cendres, s'ha capbussat a l'univers de les nines japoneses Dollfie i ha creat un món de somnis i fantasies materialitzat l'any 2007 a la faula urbana El Corazón de Arlène.
El camí de Victòria Francés ha seguit per la Comedia dell'Arte i la màgia, creant junt amb la dissenyadora de moda Maya Hansen uns conjunts inspirats al món del circ, i ara inicia una nova sèrie d'àlbums que es diu Misty Circus amb Norma Editorial, on dona vida a Sasha Poupon, un vailet pallasso que viu al París dels anys 20 i perd els seus pares quan només té 10 anys. La primera entrega de la sèrie es diu El pequeño Pierrot, 32 pàgines a color en cartoné que trobareu per 14 euros.
Victoria Francés, una artista que ho té tot: hàbil, inquieta, intel·ligent, polifacètica, modesta, seductora sense estridències, amb bon gust, i tot un apassionant camí per còrrer.
En sentirem a parlar.

El Jove Lovecraft, noves edicions (i també en català)

2009-04-29T00:40:00.000-07:00

L'any 2004 els mallorquins Josep Oliver i Bart Torres van crear El Jove Lovecraft, un personatge inspirat als anys d'infantesa de l'escriptor nordamericà de terror Howard Phillips Lovecraft: la seva timidesa, la seva etapa de fascinació per la cultura islàmica i, òbviament, el meravellós univers narratiu dels mites de Cthulú. Les tires d'El Jove Lovecraft ens mostren com neixen els diversos dimonis i com es relacionen entre si els personatges, sempre en circumstàncies histriòniques però també amb un permanent respecte i veneració per les narracions originals de Lovecraft.

Al seu blog d'internet, i des de l'any 2006, Oliver i Torres publiquen setmanalment les tires còmiques d'El Jove Lovecraft, i donada la gran quantitat de seguidors que havien aconseguit en poc temps a la xarxa, l'any 2007 Diábolo Ediciones va apostar per editar-lo en paper, afegint tires inèdites. La iniciativa va ser un èxit i des de llavors el primer volum d'El Jove Lovecraft ha venut més de 4.000 exemplars. En aquests moments ja va per la quarta edició i la seva fama no deixa de creuar fronteres, tot recollint malalts de la narrativa lovecraftiana allà on arriba. Actualment ja es publica als EEUU mitjançant el catàleg de previews de Diamond Comic, és també molt popular a Mèxic i Diabolo Ediciones ja prepara l'edició del primer volum en anglès. Les novetats, però, són l'estrena d'un segon volum en castellà, així com la versió en català del primer volum. Tots dos tenen 104 págines a una tinta i els trobareu per 14 euros amb 95.

Fins al 10 de maig, còmics per un tub a Tarragona i Andorra

2009-04-29T00:29:00.000-07:00

Si seguim amb aquest ritme, el mes de maig l'haurem de batejar com el mes del còmic, un mes que aquest any culminarà amb la 27ª Edició del Saló del Còmic de Barcelona. Per anar fent boca, de moment tenim dues cites prèvies interesants, una a Andorra i l'altra a Tarragona. Després n'hi haurà més, per exemple el Còmic Nostrum de Palma i l'Ilus·Tation de Barcelona. Tot plegat abans del Saló, també. Però d'això en parlarem d'aquí uns dies. De moment només vull fer-me'n ressó de les dues trobades més imminents:

La Closeta de La Massana, a Andorra, serà fins fins el 10 de maig el centre neuràlgic de La Massana Còmic, un total de 13 exposicions, a quina més interessant. Només per citar-ne algunes: Jazz Maynard, 50 anys de Jabato, 25 anys amb Johnny Roqueta o Percevan de Phillipe Luguy. N'hi ha moltes més, punxeu sobre el cartell que il·lustra aquest text i accedireu directament al pdf amb programa complet del festival.
Parl·lelament a les exposicions, trobareu un munt de presentacions, tallers, conferències i 15 projeccions de pel·lícules sobre Hellboy, Stardust, L'Increíble Hulk, Kung-Fu Panda, Iron Man, Batman, Astèrix i un llarg etc.

També fins al 10 de maig es celebra la 2ª Setmana del Còmic de Tarragona. El centre d'operacions és la Casa de Cultura "El Pallol". Comença el 4 de maig. Destacar que allà cada dia, a 2/4 de 9 del vespre, hi ha conferències amb piscolabis final i bon rottlo. Es tractaran temes com el còmic durant el franquisme, l'humor gràfic o el surrealisme al còmic, de la mà de dibuixants, com Max, KAP o Ramón Sarlé. Quant a les exposicions, dues: El còmic és art i Deliroportades: La primera reivindica el còmic en tota la seva dignitat i poder expressiu, mitjançant originals realitzats en les més diverses técniques pictòriques. Pel que fa a Deliroportades, es tracta dels originals de les portades dels 40 números apareguts fins al moment de la revista Deliròpolis. Igualment, si punxeu sobre el cartell accedireu al programa complet.

Dues trobades ben dispars, quant al to i la filosofia. La de La Massana és molt més glamourosa i espectacular,... amb abundants possibilitats de deixar la vostra VISA sense capacitat de reacció a causa dels innombrables estímuls consumistes que hi trobareu. La de Tarragona té l'encant del relaxament i la familiaritat, sense grans pretensions i apta per a qualsevol butxaca. Com dic, és una qüestió de to i filosofia, no són ni millors ni pitjors. Seria absurd comparar-les. No hi ha dubte que la millor opció és treure el cap per totes dues en algun moment o altre. De temps n'hi ha. Fins al 10 de maig. Això ja ho havia dit, no?

Pietrolino, de Jodorowsky i Boiscommun

2009-04-26T11:10:00.000-07:00

Qualsevol cosa que es publiqui actualment amb el cognom Jodorowsky té elevades garanties d'arribar a un nivell de vendes similar al dels xurros. Això ha passat amb molts cognoms, com Bucay, Corbella, Marina o tants altres. És una qüestió de modes. L'única cosa important és si al darrere del cognom hi ha una obra de qualitat o no. Al cas del polifacètic artista xilè Alejandro Jodorowsky haurem de veure què escriu en el futur, empès per la pressió editorial necessitada d'editar coses que es venguin però, pel que fa al passat, no hi ha cap dubte que porta acumulada una bona colla d'obres literàries d'excel·lent qualitat que mereixen passar per l'Olimp de les impremptes. Tal és el cas de Pietrolino, una obra encara inèdita que va escriure per ser representada als escenaris pel geni francès de la pantomima Marcel Marceau, mort ara fa dos anys, i amb qui Jodorowsky va treballar durant la seva més tendra joventut, fins 1960. Durant aquells anys Jodorowsky ja es va sentir captivat pels titelles i el mim. Amb tot, Pietrolino és una obra de maduresa que va escriure l'any 1998 preveient que la vida de Marcel Marceau s'estava acabant i mirant d'acomplir un deure espiritual que tenia amb el mestre que el va veure créixer. Va fer tard, però, Marcel Marceau va morir nou anys després i tots plegats ens quedarem amb les ganes de saber què hauria fet Marcel Marceau dalt d'un escenari amb aquest text de Jodorowsky.

El Pietrolino de Jodorwsky té un argument que ens recorda alguns episodis biogràfics del nostre Charly Rivel. A l'igual que l'universal pallasso de Cubelles, Pietrolino viu enmig de l'ocupació nazi d'Europa, als anys 40, i la història narra les dificultats que experimenta en el seu noble propòsit d'ajudar els altres a oblidar les misèries de la guerra mitjançant el seu art. Igual que Charli Rivel, quan la guerra s'acaba Pietrolino reneix esplendorós i omple d'alegria totes les carpes que trepitja.
Entretant ningú no es decideix a portar aquesta obra a un escenari, que és el seu espai natural, el dibuixant francès Olivier G. Boiscommun la va treure dels calaixos per transportar-la a les vinyetes, i el resultat ha estat un còmic captivador, de gran expressionisme, que fa tots els honors a aquesta excel·lent història de Jodorowsky. Boiscommun fa ús i abús del vermell, el seu color predilecte, que omple aquesta història de la vida i la llum que demana un univers de carpes, circ i màgia. A França es va publicar en dos volums, ara a Espanya Norma Editorial enquaderna la història sencera en un integral de 96 pàgines que trobareu per 18 euros.

La Condesa Sangrienta, d'Alejandra Pizarnik (Il·lustrat per Santiago Caruso)

2009-04-24T18:06:00.000-07:00

L'escriptora argentina Alejandra Pizarnik va publicar cap a 1966 un assaig anomenat La Condesa Sangrienta, una història de gènere gòtic inspirada a la comtesa Erzébet Bathory, que va viure durant el segle XVII a un castell de Transilvània on es diu que va practicar tortures i vexacions inconfessables a unes sis-centes noies que van tenir l'infortuni de creuar-se a la seva vida. Diu la llegenda que es banyava amb la sang de les noies perquè així es rejovenia, i sembla que Bram Stoker hauria traslladat els seus relats de Romania a Transilvània seduït per les macabres històries que sentia a dir sobre ella: de manera que el príncep Vlad Temper va quedar sobtadament reduit a la categoría de comte a causa d'aquesta criatura sense pietat que sembrava la mort al seu voltant i va dedicar els seus dies a nodrir-se de la joventut dels altres. Molts situen en seu mite com l'origen del gènere vampiresc.

Si la història ja és prou esgarrifosa per si mateixa, l'assaig d'Alejandra Pizarnik afegeix una visió imaginativa i trasbalsada del mite de la comtesa Erzébet Bathori, una arravatada barreja d'immediatesa poètica i ressenya literària que esclata a causa de la novel·la amb el mateix títol que Valentine Penrose havia publicat dos anys abans.
Ara, Libros del Zorro Rojo ens ofereix l'oportunitat de tenir aquesta obra en un singular volum, il·lustrat amb una gran implicació emocional pel també argentí Santiago Caruso: sinistres i belles llàmines amarades de l'estètica simbolista del segle XIX que acaben de convertir aquesta edició en una petita joia. La Condesa Sangrienta d'Alejandra Pizarnik, 88 pàgines enquadernades en cartoné i sobrecoberta que trobareu per 18,90 €
Ja que hi som, i tal com ens fa notar Werewolfie al seu blog, dir també que aviat s'estrenarà una pel·lícula escrita i dirigida per Julie Delpy, també inspirada en la comtesa Erzébet Bathori. La pròpia Julie Delpy interpreta la protagonista. Es diu The Countess i es va presentar a la darrera Berlinale. Aviat, doncs, la podrem veure als cinemes.

Siniestras amadas, de Jack Mircala

2009-04-23T14:29:00.000-07:00

Com molts ja sabreu sobradament, aquest any 2009 es commemora el bicentenari del naixement d'Edgar Allan Poe. Això vol dir que durant aquest any podrem assistir a una bona varietat de col·loquis, exposicions i taules rodones sobre la seva obra, alhora que les editorials aprofiten l'ocasió per posar-nos a l'abast tota mena de reedicions, estudis i assaigs. De tot plegat, però, estic segur que la majoria també sabeu que hi haurà molta morralla, més del mateix,... el Poe de tota la vida. Però la virtut d'aquestes commemoracions lucrativament oportunistes és que, escadusser entre la palla, sempre neix algun diamant digne de la més sincera celebració, veneració, goig i joia.
I enmig de tota la palla que és l'obra de Poe de tota la vida, bellament reenquadernada, remasteritzada i remaquetada, he tingut l'agradable experiència de trobar-me amb l'obra gràfica de Jack Mircala, Siniestras Amadas, que va estrenar el passat mes de gener: un àlbum de 144 pàgines a color inspirat directament a les dones, tant les reals com les ultra-reals, que va estimar o admirar Edgar Allan Poe.

Jack Mircala ens convida així a descobrir un Poe més enllà dels seus conegudíssims relats de terror i misteri, un Poe a voltes profundament malencònic, a voltes exhaltat i emocionat. Amb un expressionisme molt proper a l'estètica del gran Tim Burton, Mircala ens brinda retrats de Sarah Helen Whitman, Frances Sargent Osgood o Letitia Elizabeth Landon, juntament amb les dones arquetípiques més sorprenents de l'univers narratiu de Poe, com Morella, Ligeia o Berenice. Tot plegat sota una particular tècnica de diorames tridimensionals, fets amb cartolines i acuradament acolorits amb llapissos i altres estris rudimentaris d'escriptori, que després Jack Mircala fotografia per tal de retornar-los al món bidimensional. Siniestras Amadas, 22 delirios necro-románticos de Edgar Allan Poe el publica Editorial Sins Entido i val 18 euros. Mola!

Leonore siempre tiene razón

2009-04-22T10:09:00.000-07:00

Santi Navarro, guionista, promotor i editor independent de còmics amb l'etiqueta NoBanda, treballant intensament a Catalunya i sempre al voltant de la més prolífica pedrera del còmic català actual, com és l'escola Joso Factory de Barcelona, ha aconseguit editar finalment la seva darrera creació: Leonore siempre tiene razón, una història dibuixada per Àlex Fuentes amb aportacions d'altres excel·lents il·lustradors com Òscar Domènech, Salva Espín o Pol Ink.

Leonore és una adolescent inconformista i a voltes impertinent: la típica noieta a qui no li agrada res. La seva mare, escriptora, se l'emporta un dia a una ciutat francesa on ha de presentar un llibre, i allà Leonore es queda embadalida amb un vailet cubà, fill d'un músic, immigrant sense papers, que es busca la vida al carrer. El pare acaba detingut per la policia i el vailet s'amaga a un parc, fins allà el segueix Leonore i plegats es disposen a afrontar una aventura urbana de conseqüències imprevisibles i batejada per la força de l'amistat. Àlex Fuentes està genial en aquesta historieta, amb unes caracteritzacions de gran expresivitat i el seu domini habitual del moviment i el color. Leonore siempre tiene razón té 80 pàgines, combinades en color i blanc i negre i enquadernació rústica. Val 6,95 euros i el publica NoBanda. En teoria només el trobareu a llibreries especialitzades de Barcelona, com Arkham, Freaks, Studio, Continuará, Universal, Antifaz, així com les botigues Norma de Barcelona i Palma. Pot ser que a alguna llibreria especialitzada de Madrid també el trobeu.

Nous integrals de François Bourgeon

2009-04-22T10:08:00.000-07:00

La jove editorial francesa 12 Bis publica a Espanya dues obres del gran mestre de la Bande Desineé, François Bourgeon, tot aprofitant la seva presència al 27è Saló del Còmic de Barcelona del proper 29 de maig. Els títols: Los Pasajeros del Viento i Los Compañeros del Crepúsculo, ambdues pertanyents a la primera meitat dels anys 80, sens dubte l'etapa creativa més interessant de Bourgeon. Tenen en comú uns guions impecables, unes ambientacions de gran rigor històric i uns personatges molt ben treballats, tot al servei d'unes històries amb capacitat sobrada per enganxar lectors dels més variats gustos i edats.
Los Pasajeros del Viento és una aventura ultramarina ambientada al colonialisme i el comerç d'esclaus del segle XVIII. A bord d'un vaixell francès, la protagonista, Isabel Mamaye, ens condueix, disfressada d'home, per una trama d'intrigues al llarg de les costes d'Àfrica. I Igual d'exòtica és Los Compañeros del Crepúsculo, que ens transporta a l'enigmàtica Europa del segle XV a través de gàrgoles, pelegrins, homes llops i les més sorprenents fantasies que converteixen aquest còmic en un autèntic espectacle de magnetisme visual.
Aquestes integrals que ara publica 12 Bis consten de 250 pàgines a color. El preu, 55 euros, s'ho val, encara que resulti un pèl car per aquests temps de crisi que corren. Al calaix de les coses negatives tampoc podem deixar de comentar que la traducció té alguna que altra relliscada important, al respecte us recomano llegir aquesta ressenya d'Alvaro Pons a La Cárcel de Papel i els comentaris de diversos internautes sobre el tema. A canvi, però, l'enquadernació és d'una qualitat excel·lent i és una bona ocasió per tenir a la vostra tebeoteca aquestes dues obres cabdals del còmic europeu.
Val a dir que la distribució de Los Compañeros del Crepúsculo a les llibreries s'ha posposat fins al 15 de maig, quan estava anunciat com una novetat del mes d'abril. En tot cas no crec que l'endarrereixin més d'aquesta nova data, perquè és evident que no es permetran el luxe de no publicar-lo abans del Saló del Còmic de Barcelona, on Bourgeon és un dels principals convidats.
Si voleu fer-ne un tastet, aquí us deixo dues seleccions d'imatges, una de cada integral. Que vagi de gust!

Els nous catalans

2009-04-18T10:15:00.000-07:00

Miquel Àngel Bergés i Josep María Cazares publiquen El Nord, una novel·la gràfica sobre els catalans d'origen marroquí i la seva integració a la societat. La narració està esquitxada de flashbacks que busquen paral·lelismes amb episodis histórics passats, com l'expulsió dels moriscos d'Espanya, ara fa 400 anys, o les més recents guerres entre Espanya i el Marroc, tot plegat per entrar a la intimitat present d'un patètic intel·lectual friki català, d'ideologia anarquista, que aconsegueix guarir el seu pessimisme existencial a través d'una rica amistat amb els marroquins que viuen actualment al carrer del Nord de la ciutat de Lleida, i molt especialment d'una noia anomenada Nawal. L'obra va obtenir el Premi Lleida de Narrativa l'any 2007. El Nord, de Bergés i Cazares, el publica Pagès Editors, són 188 págines a una tinta i tapa rústica i el trobareu per 18 euros.

També parla dels nous catalans Vaquero, el nou còmic de Jordi Pastor. Un thriller que té com a escenari la supervivència a una Barcelona hostil i en estat salvatge. Tot plegat da la mà de Felipe, un brasiler que sobreviu fent d'estàtua a la Rambla de la ciutat i es veu sobtadament embolicat a una espiral d'intrigues on realitat i ficció no tenen uns límits ben definits. L'obra està feta en negre i taronja, que juntament amb unes trames de punts gruixides fan un ambient lisèrgic i elèctric, sense treva pel descans. Per acabar-ho d'adobar el protagonista va sempre vestit de pistoler western: una estàtua de La Rambla que de sobte decideix protagonitzar la seva pròpia vida i lluitar per una existència digna. 88 pàgines que publica Ponent Mon per 15 euros.

Faules i narracions bíbliques en còmic

2009-04-13T23:16:00.000-07:00

El dibuixant i guionista alemany Ralf König acaba de publicar en castellà Prototipo la seva particular interpretació del Llibre del Gènesi. La naturalesa humana abocada als límits de l'absurd, tot esmolant la punta dels diversos passatges de la faula de les faules... ja sabeu: Adam, Eva, la serp, i la cosa es va embolicant amb els fills i el treballa que treballaràs, per acabar encadenats a la pregunta més terrible: Què carall pinta l'home en aquest món? Una història desesperada on el pecat, el desig, el coneixement, la llibertat i la submissió es converteixen en qüestions filosòfiques eternament pendents de resoldre. Això sí, mai sense la corresponen dosi d'hilaritat i befa que cultiva Ralf König.
I ja que estem en dies de meditació cristològica, no podem deixar de comentar-vos una altra novel·la gràfica, també en clau de faula, una críptica història protagonitzada per les bestioles del bosc, obra del dibuixant gallec Alberto Vázquez. El títol: El Evangelio de Judas. Judas és, en aquest cas, un esquirol mut que volta pel món. Les narracions van a càrrec de l'ocell Jeremíes, i al seu voltant una llarga colla de personatges amb evidents ressons bíblics que condueixen la història per llocs tan enigmàtics com el laberint de la falsa felicitat, la muntanya del Gran Mestre o Mimolandia. Vázquez barreja tècniques com el collage o les tintes xineses per anar passant dels ninots a les escenes realistes a mesura que evoluciona l'argument. Són 144 pàgines en blanc i negre que publica Astiberri Ediciones per 18 euros. Pel mateix preu trobareu també Prototipo, de Ralf König, en aquest cas a color. Publica Ediciones La Cúpula.

XII Premi de narrativa de ciència-ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró

2009-04-13T23:07:00.000-07:00

Ja s'ha convocat la dotzena edició del Premi de Narrativa de Ciència-ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró. Aquestes són les bases:

Els treballs
1.- S'estableix com a única categoria la de novel·la curta.
2.- S'admetrà un sol relat per autor, no podent-hi participar els autors premiats a l'edició anterior.
3.- Les obres concursants han de ser originals, inèdites, no premiades en cap més concurs i escrites correctament en català. Queden excloses les adaptacions de tota mena i les presentades a d'altres concursos pendents d'adjudicació o divulgades en altres llengües o mitjans de difusió.

Presentació dels treballs
4.- Els originals, de tema lliure, amb un sol relat unitari, de ciència-ficció, han de tenir una extensió entre 150 i 200 pàgines numerades, cadascuna de les quals ha de ser de 2100 caràcters, inclosos els caràcters en blanc, escrites a una sola cara a doble espai amb un cos de lletra del 12.
Excepcionalment el jurat podrà acceptar una obra que no estigui dins els límits fixats sempre que el nombre de pàgines no es desviï del 10% en més o menys de les fixades en aquest mateix punt.
5.- Els originals s'han de presentar impresos en paper, per quintuplicat, acompanyats d'una còpia en suport informàtic.
6.- Les obres es presentaran sense signar, sota pseudònim, amb títol. Dins del mateix sobre s'inclourà un CD o DVD amb el relat escrit en processador de text, corregit a punt per a ser editat, amb el benentès que l'editorial farà les adaptacions pertinents d'acord amb els criteris de la col·lecció, i un segon sobre tancat amb el nom, l'adreça, el número de telèfon, una fotocòpia del document d'identitat i qualsevol altra dada que l'autor vulgui fer constar.
7.- Els treballs concursants s'han de presentar al registre de l'Institut Municipal d'Acció Cultural, carrer de Sant Josep núm. 9 08302 - Mataró, entre els dies 18 i 22 de maig de 2009, indicant en el sobre XII Premi de Narrativa de Ciència-ficció, Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró.

El premi
8.- El premi és dotat amb 3.000 euros. El premi està subjecte al que determini la normativa fiscal vigent en matèria de premis.

El jurat
9.- El jurat estarà format per: Miquel Barceló Garcia, que actuarà de president · Antoni Munne-Jordà en representació de Pagès editors · Montserrat Galicia Gorritz a proposta de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia · Jacint Fornols i Delgà i Juan Trujilo Campos a proposta del grup organizador de les Trobades de Ciència-ficció de Mataró. Actuarà de secretari el/la director/a de la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró.
10.- Les decisions del jurat seran inapel·lables. El premi podrà declarar-se desert, però no repartir-se entre dues o més obres.
11.- El jurat elevarà el seu veredicte al president de l'Institut Municipal d'Acció Cultural a fi de què aquest adopti l'acord d'atorgament del premi per l'òrgan que correspongui.

Lliurament de premis
12.- La proclamació del veredicte es produirà abans de dia 1 de juliol i l'atorgament dels premis tindrà lloc en una de les dependències gestionades per l'Institut Municipal d'Acció Cultural. La data i el lloc concret es faran públics amb suficient antel·lació.

Publicació dels treballs
13.- L'Institut Municipal d'Acció Cultural acordarà l'edició de la novel·la premiada a la col·lecció de Ciència-Ficció de Pagès editors. A la portada del llibre es farà constar, a més a més del títol de la novel·la i el nom de l'autor, la seva condició d'obra guanyadora del Premi de Narrativa de Ciència-ficció, Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró.
14.- La quantia dels premis inclou els drets d'autor dels 1.500 primers exemplars, que l'autor de l'obra premiada cedeix a l'IMAC. En cas de posteriors edicions Pagès editors negociarà directament amb els autors les condicions. L'editor establirà un contracte d'edició amb l'autor.

Retirada d'originals
15.- Els originals dels treballs que no siguin premiats podran ser retirats de l'Institut Municipal d'Acció Cultural pel seu autor o representant autoritzat, entre els dies 13 i 17 de juliol de 2009. En cas de no fer-ho s'entendrà que hi renuncien. Posteriorment es procedirà a la seva destrucció.

Final
16.- La participació en aquest concurs comporta, per part dels autors de les obres presentades, l'acceptació íntegra d'aquestes bases i condicions generals, així com de les obligacions que se'n deriven, especialment pel que fa a la publicació de les obres premiades. 17 Els autors de les obres premiades autoritzen l'IMAC a la confecció de tríptics, notes i altres documents en qualsevol suport (paper, telemàtic, audiovisual, etc.), per donar a conèixer les obres. 18 En cas de qualsevol dubte en la interpretació de les presents bases, el jurat té la facultat d'interpretar-les.

Informació i contacte:
Institut Municipal d'Acció Cultural
C. de Sant Josep, 9 de Mataró
Tel. 93 758 23 61
imac@ajmataro.cat

L'últim Unicorn, de PS. Beagle

2009-04-13T14:28:00.000-07:00

MR ediciones va publicar al novembre de 2008 la darrera versió d'El último Unicornio, de Peter Soyer Beagle, considerada una de les 10 principals obres mestres de la literatura fantàstica de tots els temps. Tot i que la primera versió és de l'any 1968, al llarg d'aquests 40 anys la història original ha experimentant algunes ampliacions i millores, alhora que ha anat creixent un petit univers narratiu al seu voltant: en la forma d'altres obres literàries, un film d'animació, que es va fer l'any 1982, o fins i tot un espectacle musical, dirigit per Elizabeth Huddle i que es va estrenar l'any 1988. Recentment també s'ha publicat la història original en audiobook i fa 3 anys, Beagle va escriure una coda de la història que es titula Dos cors i que ara s'integra a la narració original en aquesta edició que acaba de treure MR Ediciones.

Finalment, des de l'any 2006, Continent Films ha revelat la seva intenció de portar la història al cinema, tot i que per ara no sembla que el projecte vagi endavant. Beagle, però, l'any 2008 semblava estar en un món molt diferent al de l'Últim Unicorn, amb projectes com Strange Road (amb Lisa Snellings-Clark) i a Espanya ens vam poder delectar amb una nova joia de la literatura jovenil, d'aquelles que poden captivar fins i tot als més vells de tots el joves. Em refereixo a Tamsin, publicada orignalment l'any 1999.
Amb tot, Peter Soyer Beagle va anunciar que 2009 seria l'any de L'últim Unicorn, perquè tenia la intencio de publicar dos volums que recullen noves històries dels personatges de la novel·la, com el mag Schmendrick.

Per ara ja tenim l'actualització de la història original de MR Ediciones per 19 euros, amb més poemes de la papallona xerraire, més malifetes de la bruixa Mama Fortuna i més aventures en el camí que porta cap al país del Rei Haggard. Però si voleu ampliar encara més les històries d'aquests personatges em temo que haurem d'esperar amb paciència i una canya. Entretant als EEUU gaudeixen d'una reedició ampliada d'una altra obra (sí, una altra obra ampliada) de Beagle: We Never Talk About My Brother. No penseu pas que l'ampliació és gran cosa, dos contes nous: "By Moonlight" i "The Stickball Witch", que s'afegeixen a la resta que integra aquest recull original de contes escrits des de 2006. Jo no sé com ho veieu però, amb tots els respectes (que són molts) que em mereix PS Beagle, a mi cada dia em recorda més a Van Morrison. Sí, és genial... Va ser genial! Però, si us plau, senyor Beagle, tregui alguna cosa nova, que tenim gana.

Per cert, si teniu intenció de comprar (o no) la pel·lícula d'animació de 1982 que van fer Jules Bass i Arthur Rankin Jr amb la productora japonesa Topcraft, assegureu-vos d'anar a buscar l'edició especial 25è aniversari, perquè a les edicions anteriors no hi ha doblatge al castellà.
Ah! i respecte al musical de 1988 d'Elizabeth Huddle, el proper 16 d'octubre el Promethean Theatre Ensemble estrena al City Lit Theater de Chicago una versió renovada, dirigida per ED R, que té en marxa un blog dedicat eclusivament al tema. Una bona excusa per anar a Chicago aquesta propera tardor.

Apa! Bavegeu un mica:

Noves publicacions de KAP i Picanyol

2009-04-11T05:49:00.000-07:00

Picanyol i KAP, dos dels ninotaires més exitosos del còmic català, publiquen novetats aquesta primavera. En Jaume Capdevila, més conegut com a KAP, després d'haver guanyat l'edició 2009 del Premi Internacional d’Humor Gat Perich, ja té a les llibreries Manar, Manar!, un manual pràctic per governar un país, on no s'està d'explicar els més ben guardats secrets del protocol, els entrellats de l'administració o les formes més efectives de manipular unes eleccions, sense deixar de banda la lliçó final que cap polític vol aprendre: la determinació del moment més adequat per plegar. Tot plegat, òbviament, il·lustrat amb els exemples magistrals dels mestres més reeixits d'aquest art, com Obama, Zapatero, Aznar, Sarkozy, Montilla i tants altres.

I pel que fa a Picanyol, després de 40 anys publicant a Cavall Fort les històries d'Ot el Bruixot, ara Norma Editorial publica una antologia de 188 pàgines en blanc i negre amb les millor tires d'aquest personatge mut que ha acompanyat la imaginació de generacions senceres de catalans des de 1971 amb la companyia del mussol, el policia i l'esposa rondinaire. És una edició per a col·leccionistes enquadernada en cartoné que trobareu per 19,50 euros . 15,90 val Manar, Manar! de Kap, 160 pàgines, també en blanc i negre, que publica Angle Editorial.

Freddie & Me, de Mike Dawson

2009-04-11T02:13:00.000-07:00

Les nostres vides tenen una banda sonora, una selecció de músiques que han acompanyat sensacions, sentiments i esdeveniments. Podríem reproduir aquestes músiques a una playlist, i com a resultat despertaríem, un rere l'altre, els records de moments molt concrets, associats de forma permanent a cadascuna d'aquelles músiques dins del nostres cervell: tindríem, doncs, la nostra biografia musicada.
Addicionalment, però, molts de nosaltres tenim un grup o un músic que ens ha marcat per sobre dels altres, de manera que la banda sonora de la nostra vida podria ser perfectament un disc recopilatori de temes d'un mateix músic. I això és el que ha fet el dibuixant escocès Mike Dawson amb Freddie Mercury i Queen, amb la particularitat que ha transportat tots aquests sentiments i sensacions musicals de la seva pròpia vida a una novel·l gràfica anomenada Freddie & Me.
En clau d'òpera rock i amb el leitmotiv del legendari Bohemian Rhapsody, Mike Dawson transforma el pretext de portar la seva pròpia vida al còmic en una fragmentària història del rock, sempre amb la música de Queen com a fons i establint simpàtics paral·lelismes amb les vides de personatges com el propi Freddie Mercury, Brian May o fins i tot George Michael, que ens porten des d'Anglaterra a New Jersey, del rock dels anys 70 al grunge dels 90. 308 esbojarrades pàgines en blanc i negre d'una vida irreverent que no necessita justifcar-se. Freddie & Me val 20 euros i el publica a Espanya La Cúpula.

Las Calles de Arena, de Paco Roca

2009-04-09T09:48:00.000-07:00

A mesura que s'apropa el Saló del Còmic de Barcelona les primeres espases del novè art van publicant les seves flamants novetats. Un dels primers a obrir foc ha estat el valencià Paco Roca, que des del 17 d'abril té a les llibreries una nova història: Las Calles de Arena, quan encara no ha deixat de treballar en els efectes col·laterals de la seva anterior obra, Arrugas, de la qual ja porta venuts més de 17.000 exemplars, té en marxa una exposició itinerant que volta per tota Espanya i, segons informa Ediciones Astiberri aviat la veurem al cinema sota la direcció d'un expert en històries animades com és Ignacio Ferreras. La producció va a càrrec de la gallega Perro Verde Films i per ara se sap que la veu del protagonista la posa José Sacristán.
Pel que fa a Las Calles de Arena, si bé el dibuix de Paco Roca va adquirint cada día que passa una personalitat pròpia més acusada i atractiva, el que destaca amb més força és la història: una intrigant trama de realisme fantàstic i tensió psicològica que embolcalla el jove protagonista, engarjolat a l'asfixia urbana d'uns carrers i un entorn que li són de sobres coneguts, però en canvi enormement hostils per a obrir-se camí en el seu destí. 104 págines a color i enquadernació en cartoné que publica Astiberri.

Noves publicacions a Espanya de Xavier Dorison

2009-04-03T11:40:00.000-07:00

Us comentem tot seguit dues novel·les gràfiques del guionista francès Xavier Dorison, publicades aquesta primavera a Espanya. Amb la primera d'elles, Dorison fa gala de la seva gran passió per Stephen King i Michael Crichton: es tracta de la integral d'El Tercer Testamento, dibuixat pel també francès Alex Alice, qui aconsegueix uns ambients extraordinàriament tèrbols i misteriosos en aquesta intriga de monestirs i convents ambientada a una Europa del segle XIV poblada d'inquisidors i templaris: tota la trama gira al voltant dels textos d'un Tercer Testament que podrien trasbalsar els fonaments del cristianisme. Originalment la sèrie consta de quatre volums que ja van ser publicats individualment al seu moment. Si la història us agrada i no vàreu tenir ocasió de fer-vos amb aquells quatre volums, ara és un bon moment per tenir la història completa a un preu molt econòmic. L'integral d'"El Tercer Testamento", de Dorison i Alice, val 24 euros, són 264 pàgines a color i el publica Glénat.

La segona història de Dorison és tot un homenatge a L'Illa del Tresor, de Robert Luis Stevenson, en aquest cas amb el dibuixant Matthieu Lauffray. Es tracta de l'ampliació del personatge del pirata Long John Silver, projectada inicialment en format de trilogia però sembla que al final la cosa quedarà en quatre volums. Des d'aquest mes de maig ja tindrem a les llibreries la primera part traduïda al castellá, una aventura ultramarina amb Lady Vivian Hastings. De fet aquesta primera entrega no difereix gens de la narració de Stevenson, a l'igual que L'Illa del Tresor, no és altra cosa que una expedició a la recerca d'un tresor. La gràcia, però, d'aquesta sèrie, és la possibilitat de conèixer més a fons un personatge amb tantes possibilitats com el de Long John Silver, que Robert Luis Stenvenson va fer desaparèixer de la seva narració amb un lacònic "no vam tornar a saber res més de Silver". Caldrà veure, doncs, com desenvolupa Dorison el personatge a les següents entregues per fer-nos una idea de si estem al davant d'una bona sèrie o no. El fet que el guió d'aquesta primera part no aporti gran cosa és, en certa manera, admisible, ja que podem considerar que es tracta de la presentació de la sèrie. El publica Norma Editorial, són 60 pàgines a color en format cartoné al preu de 16 euros. A part del slide que us deixo tot seguit amb alguns detalls interiors del còmic us convido a llegir els interessants comentaris sobre aquesta obra que ha fet el meu amic ooooo als fòrums de Sedice, incloent-hi també alguns detalls interiors del còmic: Aquí

Un mes de març fatídic per al còmic català

2009-04-02T11:57:00.000-07:00

Aquest març de 2009 ha estat especialment trist pel còmic català. Tres grans personalitats han deixat aquest món tridimensional, encara que la seva obra bidimensional, en forma de còmic, no ens deixarà mai. El 14 de març va ser el barceloní Josep María Casanovas, amb 75 anys d'edat. Autor d'alguns quaderns d'El Jabato, Capitán Trueno o El Perro de Baskerville, no va ser mai profeta a la seva terra, però en canvi va triomfar als EEUU amb diversos encàrrecs sobre Cònan el Bàrbar, El jutge Dredd o The Phantom, i es va fer un fart de publicar a tota Europa, encara l'any 2005 va ser portadista a la revista de culte Geisterjäger John Sinclair d'Alemanya.
No havien passat ni 5 dies que també ens deixava, als 87 anys, l'Àngel Puigmiquel, un dels pares de la historieta catalana, especialment actiu durant els anys 40 a través de la revista Chico, des d'on donava vida a personatges i històries com Becerrín el Torero, SOS en el Museo Diabólico o Los Crímenes del gramófono. I segurament per un arravatament de pena, al cap de tres dies moria un dels més grans admiradors de Puigmiquel, el crític i historiador del còmic i la novel·la negra, Salvador Vazquez de Parga, nascut a LLeida l'any 1934, i autor d'obres fonamentals per a la història del còmic com Los comics del franquismo o Los tebeos de aventuras en 250 portadas, aquesta última encara disponible al catàleg d'Edicions Glénat.
També en aquest mateix catàleg podeu trobar encara una obra d'Angel Puigmiquel, publicada l'any 2006: El ladrón de pesadillas y otras historias en versió definitiva i millorada sobre la història original que va crear durant els anys 40.
Podeu visitar el blog de Joan Navarro, on trobareu una llarga mostra d'antigues publicacions d'Àngel Puigmiquel.
Però no s'acaba aquí el llistat d'il·lustres dibuixants catalans que ens han deixat aquest mes de març: el dia 31 moria un altre membre de la factoria Bruguera, en Joan Bernet Toledano, amb 84 anys d'edat. Germà de Miquel Bernet (conegut com a "Jorge", el creador de Doña Urraca) també amb un interessant trajecte al mercat internacional, va publicar amb Bruguera a series com Altamiro de la Cueva o Super Agente Secreto AEIOU, així com llàmines de 13 Rúe del Percebe.

Nous còmics de fantasia medieval per aquest mes d'abril

2009-04-01T11:35:00.000-07:00

Després d'una pausa per dur al còmic el bandoler Serrallonga, la passada tardor, el gironí Quim Bou torna a les llibreries amb la tercera entrega d'Orn, una aventura èpica de personatges antopomorfs, dels quals Orn, el protagonista, està caracteritzat amb els trets propis d'un gos d'atura. En aquesta ocasió Orn i Aconis es troben en seriosos problemes per sortir amb vida de la perillosa torre d'un mag emprenyat que els sotmetrà als més impensables perills, entre dracs, fades i cadàvers vivents. És difícil destacar el guió per sobre dels dibuixos o a l'inrevés: en Quim Bou està fent una obra molt completa amb capacitat d'enganxar petits i grans per igual. Si cliqueu aquí us baixareu un pdf amb les vuit primeres pàgines del còmic, per gentilesa de Dolmen Editorial.

La tercera entrega de les històries d'Orn, de Quim Bou, val 14 euros, un àlbum a color de 56 pàgines publicat per Dolmen Editorial. Cal dir que la història completa d'Orn ja es va publicar temps enrere, tant en castellà com en català. La integral en catalá la va publicar Maqui Edicions i es pot trobar per 19,95 euros, però és a una sola tinta. La novetat d'aquesta nova edició de Dolmen és que per primera vegada podrem tenir-lo a tot color. Això sí, ens ho haurem de prendre amb paciència, perquè el projecte és que la col·lecció consti de 12 àlbums, més algun altre d'addicional que en Quim Bou pugui anar ideant sobre la marxa,... i tot just anem pel tercer!

També a l'àmbit de la fantasia, Rossell còmics ens porta la primera part de La Llegenda dels núvols escarlata, del guionista i dibuixant romà Saverio Tenuta (bé, en realitat es va publicar al desembre de 2008, però jo almenys no l'he vist a les llibreries fins fa una setmana) una història inspirada en l'estètica dels bunraku, els mil·lenaris espectacles de titelles japonesos. Les tonalitats blanques i porpres, i les seves formes captivadores ens traslladen a un temps mític, a les muntanyes nevades, on Raido Caym, el protagonista, s'abandona tot fugint dels dimonis que turmenten el seu cervell.
Aquesta primera entrega duu per títol La ciudad que habla con el cielo, 48 pàgines a color en format cartoné que publica Rossell Còmics per 15 euros.

Aquí us deixo uns quants detalls del còmic de Saverio Tenuta:

Cifré & Cifré, històries inoblidables

2009-03-31T01:08:00.000-07:00

Exposició Cifré & Cifré, històries inoblidables. Al Museu del Joguet de Catalunya de Figueres. Es tracta d'una exposició d'originals de dos dibuixants històrics del còmic català, els Cifré: pare i fill. Es pot visitar fins al 19 d'abril a la Sala Oberta del Museu del Joguet de Figueres. El pare, Guillermo Cifré (1922-1962) creador entre d'altres de memorables personatges com El Reporter Tribulete va ser un dels dibuixants d'Editorial Bruguera a revistes com Pulgarcito i DDT fins que, amb altres dibuixants del grup, com Escobar o Peñarroya, va muntar un petit cop d'estat a l'editorial i tots ells van publicar pel seu compte la revista Tio Vivo. A l'exposició podem contemplar diverses tires i portades d'aquestes publicacions, així com fotografies de l'època. Pel que fa a l'obra del fill, Guillem Cifré, a l'exposició hi ha els originals de tires, dibuixos, petites escultures, diorames i algunes animacions per a programes de televisió com ara "Planeta Imaginario", que es feia a TVE cap al 1975, "Basura", de Canal Plus, o un clip que recentment s'ha emès a "L'hora del lector", de TV3.
Guillem Cifré ha publicat a revistes com El Víbora o El Papus, i paral·lelament a aquesta exposicó estrena la 2ª entrega d'Artfòbia, un llibre d'il·lustracions que recull les tires presentades al suplement de cultura del diari Avui entre 2004 i 2008: tires sobre temàtica cultural, llibres, arts, etc. Actualment en Guillem Cifré també té una exposició itinerant de la Diputació de Barcelona, Guillem Cifré, L'home i el Llibre per a les biblioteques que mostra les il·lustracions actuals del suplement Cultura de l'AVUI. Ara mateix a la Biblioteca de Viladecans fins al 15 d'abril.
Clicant aquest enllaç us podeu descarregar el catàleg en pdf d'Editorial Sins Entido sobre l'exposició Artfobia d'en Guillem Cifré.
Aquí us deixo també un video amb els comentaris sobre l'exposició de Figueres i la presentació del llibre, fet per Tramuntana TV:

Els somnis de la societat produeixen monstres

2009-03-25T02:25:00.000-07:00

Quan sentiu notícies com que un noi ha entrat a l'escola amb una escopeta i ha matat un bon grapat dels seus companys, penseu només que això és culpa exclusiva del noi o, addicionalment, rumieu també que tota la nostra societat n'és responsable per haver engendrat persones malaltisses i traumatitzades?
El tema no té cap gràcia, però al davant de noticies com aquesta sovint no hi ha més alternatives que riure o plorar, i Edicions La Cúpula publica dues històries, més còmiques que tràjiques, que ens conviden a reflexionar sobre les agressions psicològiques que poden acabar empenyent un jove a fer aquesta mena de bestieses. La primera d'elles és El resentido, del dibuixant i guionista alacantí Juaco Vizuete, una novel·la gràfica submergida a la intimitat d'un estudiant amb quatre ulls i la cara castigada per l'acné, que és la rialla de totes les noies del campus universitari i acaba convertit en un maníac perseguit per la policía.

No menys aterridora és la reflexió que suggereix Apocalipsis friki, del nordamericà Peter Bagge. És la història de dos amics: Perry, un programador informàtic introvertit i neuròtic, i Gordo, un freelance que a hores lliures exerceix de camell. Tots dos se'n van a les muntanyes de Seattle, per passar el cap de setmana, quan Corea del Nord decideix emprendre un atac nuclear contra els EEUU. Tot i ser un escenari força improbable, la dramàtica situació ens acaba mostrant la cara més despietada d'aquests dos mosquits inofensius de la societat, lluitant sense escrúpols per sobreviure enmig d'un món bucòl·lic immers a l'anarquia.

Son dos còmics en blanc i negre que publica La Cúpula. La integral en 196 pàgines dEl Resentido, de Juaco Vizuete, la trobareu per 18 euros. 13 euros val Apocalipsis friki, de Peter Bagge.

Cinquenes Jornades de Còmic de Castelló de la Plana

2009-03-20T11:36:00.000-07:00

Fins dissabte 4 d'abril es celebra la 5ª edició de les Jornades de Còmic de Castelló de la Plana, 4 dies de cita inel·ludible pels addictes al còmic i els seus efectes col·laterals. Dels dibuixants que encapçalen el cartell de convidats destaquen 3 noms: David Lloyd, David Baldeón i el gaurdonadíssim Paco Roca. El càntabre David Baldeón, catapultat al prestigi internacional des que va fitxar per l'editorial americana DC Comics, aprofitarà la seva presència per presentar la projecció de Los Cronocrímenes, film de Nacho Vigalondo per al qual Baldeón va crear l'storyboard. Frank Lloyd, el rei de la historieta negra, farà el mateix: presentar la projecció de la seva obra V de Vendetta, adaptada al cinema per James McTeigue. I amb el valencià Paco Roca de ben segur tindrem ocasió de conversar, entre altres coses, de la imminent publicació de la seva nova història: Las calles de arena.
Quant a les exposicions, no us podeu perdre "¿Dónde está mi moto voladora?" un repàs a l'anticipació tencològica reflectida als còmics dels anys 50. "Disco volante", que mostra falses caràtules de discos. I "Metamorfosis", inspirada als personatges ficticis que transiten pels diversos mitjans, des del còmic al videojoc, la literatura o el cinema. Si cliqueu sobre la imatge del cartell de les jornades accedireu al seu web, des d'on podreu consultar més detalls sobre els diversos actes, horaris i espais.

Lara Croft? ...No, és Agustina d'Aragó!

2009-03-20T10:12:00.000-07:00

Agustina Raimunda María Saragossa Doménech va néixer l'any 1786 a Barcelona, o potser a Reus, i pel que expliquen les nombroses llegendes sobre la seva intervenció a la Guerra del Francès devia ser una dona d'un coratge molt especial. Diuen, per exemple, que va estar al destacament català que va foragitar els francesos d'El Bruc. I la gesta que li va valdre la popularitat més universal va ser la defensa de la ciutat de Saragossa, al peu d'un canó de grans dimensions, durant els setges de l'any 1808. Des d'aquell dia tots la coneixem com Agustina d'Aragó i el seu mite ha estat font d'inspiració permanent d'artistes i poetes.

Ara els publicistes aragonesos de 1001 Ediciones, Fernando Monzón i Enrique Mendoza, s'han decidit a portar-la al còmic amb una novel·la gràfica de marcat esperit cinematogràfic. Tant és així que la productora finlandesa Wrek a Movie s'ha interessat per la idea i volen adaptar el còmic al cinema.

Sexi i violenta, així és com els autors han concebut l'Agustina del segle XXI. Diu una de les llegendes que el General Wellington li va regalar un parell de pistoles, de manera que no ens ha d'estranyar si la veiem amb una d'elles a cada mà: No és Lara Croft, és Agustina d'Aragó, però el vertígen d'aquesta nova història és tan intens com el de la pròpia Tomb Raider. L'escenari, l'Espanya de la Guerra de la Independència, per on Agustina campava pletòrica d'energia, fins que va conèixer la mort a la ciutat de Ceuta amb 71 anys d'edat. Les llegendes i els fets històrics reals es barregen inevitablement, però el que fa bona aquesta història és la seva voluntat de trobar la veritable dona que va viure al darrere del mite.

Que corri la sang!

2009-03-20T01:32:00.000-07:00

Els addictes a les històries de vampirs estem de festa per celebrar la publicació de dues excel·lents novetats editorials. La primera d'elles ja feia temps que l'esperàvem, és la publicació en castellà de Baltimore, o el soldadito de plomo y el vampiro, obra de dos grans mestres que uneixen les seves forces: el dibuxant Mike Mignola i el novel·lista Christopher Golden.
Aquesta il·lustre associació ja tenia precendents quan Golden va escriure sobre Hellboy, un dels personatges més reeixits de l'univers Mignola. La història de Baltimore estava pensada com una novel·la gràfica, però l'admiració de Mignola per Golden el va portar finalment al format de llibre il·lustrat: 150 il·lustracions en blanc i negre acompanyen aquesta esgarrifosa història ambientada en la 1ª Guerra Mundial, quan Lord Heny Baltimore és mossegat per un vampir que acaba amb tota la seva família i l'aboca a una cacera a vida o mort.

A vida o mort és també la segona novetat editorial que us volem comentar. Es tracta d'El Príncep de la Nit, del dibuixant i guionista Yves Swolfs. Edicions Glénat publica (en castellà) un àlbum integral que aplega els sis volums de la història completa: La maladicció que pesa sobre la familia Rougemont, condemnada a enfrontar-se eternament, generació rere generació, amb el terrible Vladimir Kergan. Vincent de Rougemont, l'últim dels Rougemont, té el repte d'acabar amb el vampir o veure com el seu llinatge desapareix per sempre. Aquest integral consta de 296 pàgines a color que trobareu per 24 euros, a partir del 17 d'abril. La novel·la il·lustrada Baltimore, o el soldadito de plomo y el vampiro, de Mike Mignola i Christopher Golden, val 21 euros i la publica Suma de Letras.
Aquí us deixo un slide amb 46 detalls d'El Príncep de la Nit:

L'emigració al còmic argentí

2009-03-10T02:59:00.000-07:00

Les dues novel·les gràfiques d'autors argentins que ara us vull comentar no tenen res a veure l'una amb l'altra, si no fos perquè ambudes parlen dels moviments migratoris, un fenomen profundament arrelat als gens i l'ànima de qualsevol argentí i, és clar, totes dues tenen també en comú que són obres d'autors argentins... potser els dos més grans autors del còmic argentí.
La primera és Carlos Gardel, un còmic en dues entregues, obra del guionista Carlos Sampayo i el dibuixant José Muñoz, tots dos exiliats polítics argentins establerts a Europa des de la dècada dels anys 70. Una història de l'Argentina més obscura i sinistra, que utilitza com a fil conductor la vida del propi Carlos Gardel, un altre fill d'emigrants sobre qui encara existeixen diversos enigmes que probablement mai es resoldran, enigmes relacionats amb els seus origens, la seva ideologia política i els veritables motius de la seva arribada a Argentina. Després de la seva incursió al món dels mites de la música del segle XX amb Billie Holliday, ara José Muñoz ens torna a delectar amb aquesta obra plena de detalls inesperats sobre la veu més universal dels argentins. Per 10 euros ja podeu trobar el primer volum dels dos que integren Carlos Gardel, de Sampayo i Muñoz. Publica Planeta de Agostini Comics.

Enrique Breccia, un altre gran mestre del còmic argentí, és també novetat amb El peregrino de las estrellas, volum integral d'una obra que va publicar en capítols la revista Skorpio durant els anys '80. És una obra de fantasia i aventura, tot un road movie al mig de l'oceà, inspirat en mites com el de Moby Dick. Els mariners protagonistes assumeixen la seva ruta com un viatge iniciàtic, a imitació de les clàssiques odisees que conviden a meditar sobre la condició humana. Són 144 pàgines en blanc i negre que publica Historietas Argentinas al preu de 12 euros.

José Muñoz en acció al Festival de Còmic d'Angoulême'2008

Paura, vol. 4

2009-02-18T18:44:00.000-08:00

L'any 2004 es va publicar el primer volum de Paura, una antologia de relats de terror contemporani que pretenia seleccionar el bo i millor de tots aquells autors interessats a formar part del projecte. Al darrere de Paura hi ha diverses agrupacions que han anat sumant forces, com l'associació cultural Xatafi, el grup Cyberdark o la plataforma editorial Bibliópolis, formades per autors ja consagrats i d'altres més novells, així com filòlegs, traductors i gent del món editorial en general,... tots amb el propòsit comú d'afavorir el creixement de la literatura fantàstica a l'Estat Espanyol sense haver de dependre de les lleis de mercat que imposen les grans editorials.

Fruit d'aquest bullici creatiu van nèixer també altres iniciatives, com Ediciones Paranaso i la seva revista online Vórtice, o Artifex, que funciona actualment a ple rendiment i en descàrrega gratuita. Però entretant ha anat passant tot això, l'antologia de terror Paura semblava estancada en el seu tercer volum, publicat l'any 2006, fins que ara, la jove editorial Portal Editions d'Euskadi s'ha decidit a prendre el relleu treient a la venda un quart volum: tretze relats d'autors com Santiago Eximeno, Alfredo Álamo o Juan Díaz Olmedo. Paura, volum 4, el trobareu per 19 euros.

Julio Cortázar il·lustrat

2009-02-15T16:04:00.000-08:00

El passat 12 de febrer es commemoraba el 25è aniversari de la mort de Julio Cortázar, una bona excusa, com qualsevol altra, per refrescar la memòria del que va ser i podria haver estat, més enllà de modes o tendències. Si us ve de gust practicar aquesta actualització us suggerim una ullada a les obres il·lustrades de Cortázar que té publicades al nostres país Libros del Zorro Rojo. Concretament són tres obres: El Perseguidor, Reunión i Discurso del Oso.
El Perseguidor, una obra mestra de la narrativa del segle XX, ambientada al París existencialista dels anys 50, a ritme de jazz i amb les inspiracions del dibuixant argentí José Muñoz, autor d'obres gràfiques mítiques com Europa en llamas, Billie Holiday o Sudor sudaca, i creador del que fòra el personatge més famós del còmic policial durant els anys 70: Alack Sinner.

Reunión, que narra el naixement del mite del Che Guevara des que desembarca a Cuba per convertir-se en la icona de la Revolució Cubana. Una de les obres fonamentals del Julio Cortázar més compromès, il·lustrada en aquest cas per un altre gran mestre del còmic argentí, Enrique Breccia, autor també d'una biografía integral del Che que recentment s'ha publicat a l'Estat Espanyol, en edició revisada i definitiva, a càrrec d'Historietas Argentinas.

I finalment Discurso del Oso, una deliciosa incursió de Cortázar a la faula infantil a través d'un os urbanita que es passa el dia amagat als ulls de la gent, dins les canonades d'un edifici, i surt d'expedició a la nit per tal d'intentar comprender alguna cosa de les ciutats dels humans. En aquest cas l'il·lustrador és el madrileny Emilio Urberuaga, el creador del mític Manolito Gafotas. Podeu triar edició en català o castellà i el trobareu per 13 euros. Reunion, il·lustrat per Enrique Breccia, val 15 euros, i pel que fa a El Perseguidor, la més extensa de les tres, us avancem que valdrà uns 22 euros però no la trobareu a les llibreries fins la propera tardor.

Literatura Fosca

2009-02-15T12:04:00.000-08:00

Des de fa aproximadament uns cinc anys, a internet creix una comunitat d'escriptors d'arreu de l'Estat Espanyol units per la seva afinitat als relats de terror i misteri. Es tracta, però, d'una forma molt especial d'entendre aquest gènere, a voltes lúdica, a voltes científica, però mai amb el propòsit principal de causar por al lector,... vet aquí la diferència. No és que aquesta manera d'entendre el terror i el misteri sigui nova, però fins ara ningú s'havia molestat a trobar-li un nom, i ells ho han fet des de la temptativa de constituir un subgènere literari propi que han anomenat literatura fosca. En catellà, "género fosco".

Ja hi ha a les llibreries una bona colla de publicacions de literatura fosca, totes elles nascudes a redós de diversos portals i blogs a internet. Un lloc excel·lent per començar a descobrir-los és La Abadía Espectral. Des d'allà arribareu a llocs com El Círculo de Escritores Errantes, que ja ha publicat dues antologies: El Desván de los Cuervos Solitarios (ara descatalogada) i, més rencentment 13 Leyendas Urbanas. També des de l'Abadia Espectral arribareu a La Biblioteca Fosca, que ofereix una col·lecció de pdf's gratuits amb complets estudis monogràfics la mar de frikis sobre temes com els zombis, els diables, les mòmies o els kràkens, i d'altres en preparació. Tampoc podeu deixar de visitar el Blog de les Ovelles Elèctriques, que ja té a punt la seva primera antologia de relats de gènere fantàstic, alguns dels quals podríem considerar pertanyents al gènere fosc. Un altre lloc imprescindible és Calabazas en el Trastero, que recentment ha iniciat la publicació d'un cicle antològic: el primer, ja disponible, dedicat als enterraments, i actualment en preparen un altre sobre les aranyes; aquest últim amb una portada excel·lent (que podeu veure més avall) obra de l'il·lustrador Pablo Uría. Si no us vé de gust comprar online, a Calabazas en el Trastero teniu també un llistat de les llibreries on trobar aquestes publicacions, que no són totes però si estan molt ben repartides per tot el territori. Generalment són llibres que no superen els 5 o 7 euros de preu, i us permetran submergir-vos fins a les celles als densos pantans del gènere fosc.
Que vagi de gust!

Buffy Omnibus

2009-02-11T18:11:00.000-08:00

L'any 1992 es va estrenar als cinemes Buffy Caçavampirs, una història del guionista Joss Whedon sobre una estudiant de secundària, una noia rosseta i aparentment inofensiva que es troba sobtadament abocada al repte de lluitar contra les forces del mal. Buffy esdevindrà així el terror dels més temibles vampirs i altres bèsties abominables sorgides de la Boca de l'Infern, situada just a sota de l'escola. 5 anys després, l'any 1997, just quan es publicava la primera novel·la de Harry Potter, la Warner Bros Television Network s'aventurava a produir una telesèrie amb les històries de Buffy, amb tant d'encert que ben aviat es va convertir en una sèrie de culte amb una permanència en antena de 7 temporades.

Les històries de Buffy tenen l'encant de trencar amb molts convencionalismes del terror: El més evident és que la noia rosseta i indefensa sempre sol ser la víctima ploranera de la pel·lícula, i en aquest cas és tot el contrari. Però sobretot és trencadora la gran habilitat de Joss Whedon per conjuntar, sense estridències ni faltes de respecte pels gèneres, les històries d'adolescents amb tota la parafernàlia mística, heroica i colpidora del cinema fantàstic, una combinació que després van explotar fins l'avorriment els Harry Potters de J. K. Rowling i els ensucrats Crepuscles de Stephenie Meyer.
Les històries de Buffy van començar a arribar a Espanya l'any 2004 en forma de llibres i còmics, i diuen que pel 2010 arribarà als cinemes una versió renovada de la pel·lícula original de 1992, amb guió del propi Joss Whedon. Entretant això passa o no passa, l'editorial Norma s'ha proposat publicar l'obra integral en còmic, amb capítols inèdits fins ara a Espanya i compilats en rigorós ordre cronològic. El primer volum ja és a la venda, amb dibuixos de Paul Lee i Eric Powell, un llibre rústic amb 320 pàgines a color que trobareu per 23 euros. Amb periodicitat trimestral aniran apareixent nous volums, de forma paral·lela a la seva publicació als EEUU.

Somber, de Ben Templesmith

2009-01-30T14:20:00.000-08:00

Recentment l'escriptor Frank Beddor ha publicat en castellà la segona part de la seva trilogia de fantasia La Guerra del Miralls, inspirada en la història de Lewis Carrol, Alícia al País de les Meravelles. Frank Beddor assegura que Alícia va ser enganyada per Lewis Carrol quan aquest li va prometre escriure un llibre que expliqués la seva veritable història. En realitat Alícia és la Reina de Maravilia i necessita que algú l'ajudi a tornar al seu món, per tal d'expulsar a la seva tieta Roja, que l'ha suplantada i té sotmés el regne als poders del mal i la foscor.
Ara es publica també a Espanya, en forma de novel·la gràfica, Somber, una història basada en la primera part de la trilogia i adaptada pel dibuixant australià Ben Templesmith. Somber és el guardaespatlles d'Alyss, un sinistre personatge armat amb un barret de copa letal que tenia encomanat protegir la nena al seu viatge fora del regne de Maravilia. Un error al trànsit d'un món a l'altre els ha separat i ara Somber es troba tot sol al París de l'any 1859. La història és atractiva i intrigant, i els dibuixos de Templesmith, un artista gràfic especialitzat en històries de sang i fetge i que pràcticament s'estrenava amb Somber al gènere de la fantasia, encaixen a la perfecció.

Thorint Vol. 4, de Nicolas Fructus

2009-01-29T15:06:00.000-08:00

Ja podem trobar a les llibreries L'emperatriu vertical, el quart volum de les històries de Thorint, obra del francès Nicolas Fructus, crescut a l'ombra del gran Moebius dins el col·lectiu dels Humanoides Associats. Thorint és un planeta llunyà on un científic esbojarrat ha construit una ciutadella per tal de poder estudiar els secrets del cervell humà amb tranquil·litat. Amb el temps, la ciutadella acaba convertida en una casa de bojos on es donen cita tota mena de gents de malviure. En aquesta quarta entrega, l'heroi Veï-Dis passa per tota mena de desgràcies, traïcions i paranys mentre intenta trobar la seva estimada Madalis. Les històries de Thorint les publica a Espanya Norma Editorial, aquest quart volum val 16 euros i consta de 56 págines a color en format cartoné.

Novetats a l'univers Tolkien

2009-01-08T09:54:00.000-08:00

Des que J R Tolkien, el creador d'El Senyor dels Anells, va morir l'any 1973, no han deixat d'aparèixer amb relativa freqüència obres pòstumes de la seva autoria. Es diria que cada vegada que el seu fill, Christopher, puja a les golfes de casa per posar una mica d'ordre, es troba amb una novel·la inèdita del pare. Costa de creure, però el cas és que ara ha aparegut La llegenda de Sigurd i Gudrun, la saga nòrdica de Sigurd el Völsung i la caiguda dels Niflungs. No és doncs una narració més de la terra mitjana: diuen que Tolkien la va escriure a la dècada dels anys 30, abans de donar llum a El Hòbbit i El Senyor dels Anells. I diuen també que cap al mes de maig la tindrem a les llibreries.

Entretant, els addictes a l'univers Tolkien podeu invertir els vostres diners en altres novetats editorials, com una nova edició d'El Hobbit per a col·leccionistes il·lustrada per Alan Lee, amb 26 llàmines a color i 38 en blanc i negre.

I si la voleu complementar amb un llibre de continguts ben feixucs, la millor opció és, sens dubte, la nova publicació d'Eduardo Segura, un dels més prestigiosos especialistes en l'obra de Tolkien: J.R.R. Tolkien: Mitopoeia y Mitología, Reflexiones Bajo la Luz Refractada. Sota aquest llarg títol i en clau d'assaig, Eduardo Segura ens presenta el resultat de llargs anys d'investigació que l'han portat a concretar un complet corpus filosòfic que parteix de la poesia de Tolkien, on el coneixement empíric queda seriosament qüestionat com a via útil en la comprensió del món. El publica a Espanya Portal Editions i val 22 euros. El Hòbbit per a col·leccionistes, il·lustrat per Alan Lee, el trobareu per 35 euros i el publica Minotauro.

Reedicions d'obres cabdals de la ciència ficció ibèrica

2008-12-15T10:32:00.000-08:00

Acaben de publicar-se noves reedicions de dues obres fonamentals de la ciència ficció a Espanya. Fonamentals per la renovació del gènere que van suposar durant els anys 80, quan es van publicar, i fonamentals també per la gran influència que han excercit els seus autors al llarg dels últims 25 anys.
La pimera és Lágrimas de Luz, de Rafael Marín, una space opera que combina elements propis dels cantars de gesta medievals, fòrmula que ben aviat es va convertir en model de referència pels autors que posteriorment han treballat el gènere de l'space opera.
Amb aquesta nova reedició tenim l'ocasió d'adquirir-la en un mateix volum juntament amb dos relats curts, A tumba abierta i Ébano y acero, que constitueixen un univers narratiu propi que tanca el camí iniciat a Lágrimas de Luz.
L'altra reedició que us volem comentar és la Trilogía de las Tierras, de Jordi Sierra i Fabra, una narració sobre futurs possibles que sempre gira entorn de la moralitat de les relacions entre l'home i la màquina. Des que va veure la llum, ara fa 25 anys, s'han fet més de 40 edicions entre les tres novel·les que composen la trilogia. En aquesta ocasió les trobareu totes tres en un sol volum, sense retocs ni afegitons, tal com les va concebre el seu autor originalment. És una publicació d'Editorial Siruela i val 25 euros. Lágrimas de Luz, de Rafael Marín, la publica Gigamesh, en format butxaca, i la trobareu per 8 euros.