dissabte, 25 de juliol de 2009

Alícia al País de les Meravelles per Tim Burton













Doncs sí. Sona bé, oi? Amb Johnny Depp, és clar, caracteritzat com a Mad Hatter, que jo diria que és símplement un rescat d'imatges rebutjades al seu dia de Willie Wonka i la Fàbrica de Xocolata, amb uns retocs digitals d'última hora i... p'alante!... Tot plegat en 3D, òbviament.
I aquí dalt teniu una il·lustració la mar de guapa que s'ha treballat Bienve Prieto per a celebrar-ho. Cliqueu la imatge per accedir al seu blog, on ens explica tots els detalls i enllaços sobre el tema, i on també trobareu altres il·lustracions inspirades. Per part meva us deixo una selecció de tutubos. Que vagi de gust!




dimarts, 21 de juliol de 2009

Novetats de La Cúpula per aquest divendres




















Ediciones La Cúpula
porta a les llibreries aquest proper divendres, 24 de juliol, quatre noves publicacions, a part del nº 214 de Kiss Comics. Dues d'elles són reedicions i les altres dues són novetats.

Quant a les reedicions, ens trobem amb el primer volum (de quatre que han publicat fins ara) de Balas Perdidas, de l'autor i editor independent (El Capitán Books) de New Jersey David Lapham. Es tracta d'una sèrie negra ben especial, amb un contrapunt de bon humor i un aire pulp molt atractiu. La història d'aquest primer volum, "La Inocencia del nihilismo", comença amb una nena de 7 anys que esdevé testimoni d'un doble crim, i des d'aquest moment té lloc una espiral despietada de successos que acaba finalment en un episodi de tensió i dolls de sang a una carretera solitària del nord de California, tot evocant-nos les més salvatges malifetes on the road de Bonnie & Clyde,... però a la costa del Pacífic.
És una ocasió excel·lent per tenir a casa aquestes fascinants històries de Lapham.. Els quatre volums que integren el conjunt es van publicar per primera vegada entre 2005 i 2006. Aleshores sortia a 12 euros la peça, però aquest primer volum que ara reediten ja val 18 euros. D'acord que són 244 pàgines (a una tinta) però increïblement, en poc més de 3 anys s'ha encarit un 50%. I no és que sigui car en relació als preus que tenen els còmics avui dia, però em sembla important comentar-ho perquè ens dona una perspectiva força bona de com s'està posant la cosa. I més si parlem de La Cúpula, que no s'ha caracteritzat mai per uns preus abusius dels seus còmics sinò tot el contrari.
En fi, ja veurem on ens porta tot això. Espero que no arribem a aquells eslògans divins que tan agradaven als guionistes i dibuixants d'El Víbora, allà pels inicis dels anys 80,... com aquell que deia "si no lo puedes comprar, róbalo"

L'altra reedició que posen a la venda és un còmic porno, deu guions de la parisenca Sibylline Desmazières, dibuixats per
Alfred, Capucine, D'Aviau, Augustin, Vince, Rica, Vatine, Pedrosa, Bertail i McKean. Es diu Primeras veces, i les històries tenen com a nexe comú precisamente això: cadascuna d'elles parla de "la primera vegada" que algú descobreix una cosa. Per exemple, la primera experiència d'una dona amb un consolador, la primera vegada que una dona sorprèn el seu nòvio masturbant-se mentre mira una pel·lícula porno, etc. Aquesta té 116 pàgines a una tinta i val 18 euros,... també.




















Pel que fa a les dues novetats, El horror de Colliers County, de Rich Tommaso, flamant guanyador d'un premi Eisner l'any 2008, ens porta a una atmosfera asfixiant i de terror psicològic que fa molt bona pinta:

Imagínate un lugar en el que vayas a donde vayas ?cada esquina de cada calle, detrás de cada árbol, arbusto, follaje- parece haber una presencia... ¡del mal! Nunca descubrirás si realmente hay algo ahí, pero de algún modo, en lo más profundo de tu ser, sabes que algo no marcha bien. Bienvenido a Collier County...

68 pàgines a una tinta i tapa rústica. 12 euros.

L'altra novetat és El hijo del Ogro, del cineasta i dibuixant francès Grégory Mardon, un autor habitual al catàleg de La Cúpula, amb obres fascinants com Incógnito i Olas en el alma,... i Cicloman (editat per Edicions de Ponent) que ara arriba amb aquest sorprenent drama èpic d'ambientació cavalleresca. Sorprenent perquè és la seva primera incursió als territoris habituals de la fantasia medieval. Però també sorprenent pels recursos narratius que utilitza: Una història amb molt poc diàleg, amb un plantejament gràfic molt complet, figures de marcat realisme i expressivitat, amb uns enquadraments molt estudiats i on res apareix per caprici, tot plegat a una tinta i efectes aigualits. Al marge de la curiositat que suposa la temàtica triada, no deixa de ser una obra ben caracaterística de Mardon, quant a la seva habitual recerca del terror psicològic als personatges. La diferència està a que ens tenia acostumats a desenvolupar aquest exercici en ambients urbans i més o menys contemporanis. Té 76 pàgines, en cartoné, i val 15 euros. Max_thous, a Charcos de Tinta, té traduïda una interessant entrevista de Laurence Le Saux amb Mardon on conversen àmpliament d'aquest còmic (aquí) Per part meva us deixo unes quantes imatges:

dilluns, 20 de juliol de 2009

Ah!... i també Harry & Compagnie














No fa gaire, el passat dia 16 de juliol, us parlava de les paròdies de Harry Potter que corren pel món del còmic,... i reconec que ha estat imperdonable no haver esmentat Harry & Compagnie, d'Àlex López amb guions de Pierre Veys. No sé pas en què estava pensant jo quan escrivia aquells comentaris, però el cas que se m'havia oblidat completament. Suposo que són coses de l'edat, o potser perquè dormo poc. Com dic: imperdonable.
Com imperdonable és també que no tinguem més remei que veure-la publicada per Delcourt en francès mentre aquí ens mengem els mocs. Jo crec que els francesos han de flipar molt quan veuen com aquí no fem ni cas dels excel·lents dibuixants, tant en quantitat com en qualitat, que tenim. I és que no són tres o quatre,... que en tenim per omplir cabassos,.... i tots han d'acabar buscant-se les garrofes a França, invariablement, mentre aquí ens reediten Mortadelo y Filemón, dia rere dia, any rere any, pels segles dels segles. Hay que joderse.
Ho sento, si no ho deia no em quedava tranquil.

divendres, 17 de juliol de 2009

Los náufragos del tiempo




















Edicions Glénat estrena la publicació d'una antiga narració de la Bande Designé francesa, Los náufragos del tiempo, amb guions de Jean Claude Forest, el creador de la mítica Barbarella, i dibuixos de Paul Gillón. Aquesta història de ciència ficció va néixer l'any 1964, i els 10 volums que la integren es van anar publicant al llarg de les dècades dels anys 70 i 80 a França. L'edició a Espanya va començar l'any 1979 i va ser un petit calvari, assumida primer per la revista Bumerang, després per Totem i tot seguit per Metal Hurlant, fins que amb tants canvis de mans el volum desè i últim va quedar inèdit, deixant-nos amb les ganes de tenir el final de l'aventura traduït al castellà.
Los naufragos del tiempo és una space opera ambiciosa i plena de possibilitats, una enginyosa història d'hivernacions, móns llunyans i nous éssers intel·ligents que disputen la posició de privilegi de l'espècie humana. L'estètica dels dibuixos de Gillón, de marcat accent realista i forjada per la psicodèlia i el pop art dels anys 70, acaben de donar a aquest tebeu un fascinant aire retro.
El fet de ser contemporània amb altres grans obres del gènere, com Star Wars o 2001: Una Odisea de l'Espai, la va deixar eclipsada i ancorada al món del còmic, només a l'abast de quatre frikis que van saber donar-li el seu correcte valor. El temps, però, ens dona ara l'oportunitat de fer justicia, i Glénat ens brinda una iniciativa editorial per tal de tenir aquesta obra completa i en una edició actual i renovada. La sèrie está plantejada en 5 volums dobles. El primer ja està a la venda aquest estiu, val 20 euros i conté els 2 primers capítols en 112 pàgines a color.

Novetats a la línia Forum de Planeta

















A la línia Fòrum, de Planeta de Agostini Comics, un catàleg dedicat exclusivament al còmic ibèric, ens trobem aquest estiu 2009 amb la segona part d'El viatge de Darwin, de l'autor de Vinaròs José Fonollosa, el gran periple planetari de Charles Darwin narrat a l'estil dels road movies del cinema, però no pas des de la visió científica habitual que posa l'accent als seus importants descobriments, sino des de la vessant humana de l'individu, que està perfectament documentada als seus diaris personals. La història està plantejada en 5 capítols, i ara ja tenim a les llibreries el segón d'ells: La tierra del fuego, un còmic de línies senzilles i imatges directes que es guanyen la retina amb gran facilitat, amb la mateixa facilitat que el guió es guanya l'atenció del lector des de la primera vinyeta.
En la mateixa línia editorial s'ha estrenat aquest estiu el mallorquí Bartomeu Pinya amb Un pueblo blanco: El Bar del barbudo, un mosaic d'intimitats personals, de les persones que passen pel bar del Barbut. Intimitats fragmentàries, doncs de cada personatge només sabem allò que té relació amb la seva estada al bar. Vaja, és com veure el món passar des d'una taula del bar estant, amb un cafè a la taula que dura eternitats, tantes eternitats com vides passen pel bar. Una història enginyosa i plena de tendresa, però la seva principal virtut no està tant a allò que explica com al que deixa d'explicar i que cada lector s'ha d'anar imaginant per si mateix. Un pueblo blanco: El bar del barbudo, de Bartomeu Pinya, 96 pàgines a una tinta en llibre cartoné que trobareu per 10 euros. Pel mateix preu trobareu també La tierra del fuego, segona part d'El Viatge de Darwin de José Fonollosa. En aquest cas són 48 pàgines a color. Són dues novetats de la línia Fòrum de Planeta de Agostini Comics.



dijous, 16 de juliol de 2009

Harry Porrez i Harry Potra

















Han passat 8 anys i 5 pel·lícules de Harry Potter, i enguany tenim la sisena entrega, Harry Potter y el Misterio del Príncipe. Però si aquesta vegada, sigui per la raó que sigui, les aventures del personatge de JK Rowling us comencen a deixar indiferents, si no l'espereu amb la mateixa emoció d'abans, si no sentiu el mateix desig del primer dia, és possible que sí us resulti apassionant alguna de les diverses paròdies que sobre ell es fan. Tal és el cas de les aventures del seu homònim ibèric: Harry Porrez, un personatge de còmic que va néixer l'any 2004 amb la revista Mister K, publicació filial d'El Jueves, teòricament adreçada al públic infantil i juvenil, que va desaparèixer dos anys després. Ediciones El Jueves, amb comprensible oportunisme mediàtic, recull ara totes les hilarants planxes publicades del personatge en un volum integral de 256 pàgines: Harry Porrez y el as en la manga de Condemort, amb guions de Bernardo Vergara i dibuix de Víctor Ribas i Enriquecarlos. De debó que almenys us l'heu de fullejar, perqué és per començar a riure i no parar.
Però si creieu que us farien més gràcia les paròdies d'un Harry Potter genuïnament català, us suggerim Harry Potra, del dibuixant i guionista Joan Llongueras, altrament conegut com a Jun. Fins ara s'havien publicat 8 capítols de Harry Potra, i ara els podeu aconseguir també en un recopilatori integral que es diu Harry Potra i la veritat de la bona, on no parareu de xalar amb situacions molt més nostrades i personatges més accessibles. No trobareu a faltar ningú, ni tan sols en Ferran Adrià. Harry Potra i la veritat de la bona val 15 euros, té 320 págines a una tinta i incorpora un munt d'extres. Per la seva banda, l'integral d'El Jueves, Harry Porrez y el as en la manga de Condemort, el trobareu al kiosk per 16 euros.


diumenge, 12 de juliol de 2009

Novetats estiuenques d'Ediciones La Cúpula

















De les interessants històries que presenta aquest estiu la laietana Ediciones La Cúpula, us suggerim dues d'horror i misteri. La primera d'elles és un manga de terror. Mireu que m'agrada ben poc el manga, però en aquesta vida no val a ser dogmàtic perquè sí, i quan una cosa està ben feta, cal deixar-se d'idees prefixades i valorar-la com cal. Tal és el cas de l'obra del mestre absolut del gènere, el manxurià Hideshi Hino. L'autor entre d'altres d'El niño gusano, Criatura maldita i El Hijo del diablo, presenta ara Galería de Horrores, publicada aquest mes de juny: amb la seva estètica habitual de rostres aterrits i ulls xarbotats, narra set històries associades cadascuna d'elles a un color: negre per a una bandada de corbs que sembren el caos a una ciutat, el blau d'uns aiguamolls habitats per la mort, el vermell de la sang d'una dona mutilada, el blanc de la neu que deixa aïllada una familia dins d'un cotxe a plena nit, el gris d'una estàtua que segresta una ànima perduda al llimb, el verd d'un arbre que creix al cervell d'un nen i, finalment, el groc dels anoraks que porten els cadàvers d'uns infants. Galería de horrores de Hideshi Hino, te 182 pàgines a una tinta i el trobareu per 10,95 euritos.


















La segona obra de La Cúpula que m'ha captivat és El fin del mundo, còmic europeu (per compensar, je je) dels autors suïssos Tom Tirabosco i Pierre Wazem, un drama psicològic, portagonitzat per una jove depresiva i malaltissa que no pot evitar relacionar el dies de pluja amb la fi del món. El retorn a la casa on va viure de petita i les seves converses amb un gat acabaran per desllorigar l'origen dels seus traumes amb la pluja. Un tel blau que embolcalla tota la història ens porta a un clima intimista i oníric al llarg de les 124 pàgines d'aquesta història. Val 18 euros.

dissabte, 11 de juliol de 2009

Novetats a l'àmbit de l'edició independent
















Us vull comentar tot seguit tres novetats a l'àmbit de l'edició independent de còmics i literatura fantàstica. La primera d'elles és el retorn de Killer Toons, la revista cafre de còmics (o Killer Toons 2.0 - el tebeo cafre, com diu la capçalera de la revista) que ja es va guanyar l'admiració del públic durant la seva primera etapa, a la dècada dels anys 90, i torna en aquesta renovada ofensiva amb el mític cyborg psicòpata Simeón Órdago; també trobareu les històries de la bipolar María Antonia Pichon i els seu gos Gapo, així com les esbojarrades aventures del detectiu Charly Chaparro. Rauxa, gore i sàtira canallesca a dojo. Es pot comprar online però no és facil de trobar a les llibreries de carn i ós. A Catalunya la tenen a C de Còmic de Premià de Mar i a Llibreria Mesas de Sant Feliu de Guíxols. Podeu fer un tomb pel seu blog http://killertoons.blogspot.com/ per veure'n més detalls sobre això i tantes coses més. Aneu-hi, segur que us agradarà.



Canviant totalment de registre, ha nascut també una nova publicació, en aquest cas gratuita i online, dedicada específicament al còmic i la narrativa de ciència ficció. Es diu Exégesis, en homenatge a un dels llibres més fascinants de Phillip K. Dick que duu el mateix títol. Narracions breus de gènere i còmics de variades tendències, el lloc ideal on trobar nous talents i veure el que bull a les profunditats creatives de la Ciència Ficció. L'adreça http://www.revista-exegesis.com/ Allà trobareu el primer número de la revista i les noves aportacions acumulades per a la segona entrega. Dels còmics que integren aquest primer número m'ha agradat especialment l'aportació de l'il·lustrador i guionista Fran Carrasco, franki, amb la primera entrega, d'un total de cinc capítols, d'El cielo está enladrillado, una història de ciberpunk urbà, bandarra i malcarat la mar de divertida, amb una línia xunga i de gran personalitat. No sé què estan esperant a les grans editorials d'aquest país per fer alguna cosa de profit amb aquest tros d'artista. Potser esperaran que el fitxi Warren Ellis per adonar-se que existeix... És que no sabem el que tenim en aquest país!
Passeu-vos per Exégesis de tant en tant, que la iniciativa bé s'ho val. Trobareu un munt de coses interessants a part del còmic de franki, com ara un relat il·lustrat de Jesús Pérez, 2059, que potser té alguns defectes formals, faltes d'ortografia i altres futileses que s'han de pol·lir abans d'arribar a allò que es considera un original definitiu, però apunta molt bones maneres, és un relat amb grans possibilitats i està dissenyat amb un plantejament tipogràfic molt original.
Des d'aquí la meva més sincera enhorabona i desitjos de llarga vida a aquesta nova publicació.











I ja al terreny de la sang i el fetge, informar aquí als il·lustres seguidors d'aquest blog que el fanzine online Club Bizarro, nascut a la tardor de 2008, acaba d'estrenar el seu 3r. volum, també de franc, amb narracions de 9 autors i un capítol final de ressenyes literàries del gènere. Tot plegat ho trobareu al seu blog: http://fanzineclubbizarro.blogspot.com/
Destacar que el fanzine s'ha obert sense embuts a altres gèneres i presenta relats de cifi i fantasia en combinació amb la seva tendència gore original. Per exemple, a l'àmbit de la cifi, integra la col·laboració de Gabriel Romero amb la seva obra, ab-so-lu-ta-ment friki, Sky Girl, Aventurera Espacial. Aquí us deixo el comentari de l'obra que fa Carlos Serrano a Club Bizarro:

Se trata de una novela por capítulos, una especie de pulp seriado como aquéllos con los que crecimos, en el que se narran las peripecias de una cosmonauta argentina en el mundo del 2509, un lugar donde dragones fabricados genéticamente se mezclan con arbustos pensantes, con centauros que pilotan cazas y con androides holográficos con el rostro de Cristóbal Colón. Y la protagonista, la pobre Capitana Eleonora Guzmán, debe guiar a duras penas su honroso batallón de mujeres cosmonautas de la ONU, en la terrible misión que les aguarda. Mucha acción, arriesgadas aventuras, y un misterio que se cierne sobre todo el Sistema Solar







divendres, 10 de juliol de 2009

Julia y la voz de la ballena, d'Álvaro Ortiz













L'il·lustrador, dibuixant i guionista manyo, Álvaro Ortíz, presenta aquest estiu Julia y la voz de la ballena, la segona entrega de les històries de Júlia, un còmic d'aquells que es deixen llegir per tots els públics, adults inclosos. Júlia passa les vacances a una illa on el temps es relaxa i sorgeixen tota mena d'històries a una cabana de fusta penjada dalt d'un arbre, una d'aquelles cabanes que tots hem desitjat de petits. Per l'indret volten una sirena, orenetes portadores de bons auguris, una sinistra comunitat de nens fantasmes, una apassionant història de pirates i, és clar, una balena. Tot plegat succeeix mentre Matt, el pare adoptiu de Júlia, ensopega amb un vell diari que parla d'estranyes desaparicions i coses impossibles.
No és pas per caprici que Àlvaro Ortiz s'ha passat 3 anys per parir aquest còmic. El resultat és una història de fantasia molt meditada i amb un plantejament dels dialegs impecable, on no hi manquen ni tan sols uns agradables pessics d'intriga i misteri. El dibuix també ha donat un tomb estètic radical si el comparem amb la primera part de les històries de Júlia, Julia y el verano muerto, que va publicar l'any 2004. En aquesta segona part, Ortiz desplega una paleta de colors més atrevida i les formes han madurat moltíssim en expressivitat i moviment. Un còmic d'aquells que fan estiu i del que quedareu encantats petits i grans. Julia y la voz de la Ballena, d'Álvaro Ortiz, val 16 euros, són 72 pàgines a color en enquadernació rústica i el publica l'editorial alacantina Edicions de Ponent.

dilluns, 6 de juliol de 2009

Els nous còmics de Víctor Santos





















El prolífic dibuixant i guionista valencià Víctor Santos ha publicat recentment a Espanya per partida doble. Es tracta de dues històries ben dispars que no fan altra cosa que reflectir la seva frenètica activitat, tant a l'escena internacional com al mercat espanyol.
La primera d'elles és La Sangre de las Valkirias, una narració èpica en clau de drama que ens situa a la decadència dels pobles víkings i les lluites per mantenir els seus mites i la dignitat de les tradicions populars. Dibuixada pel barceloní Pere Pérez, que ja havia fet tàndem amb Víctor Santos en anteriors projectes com Bull Damn City (amb Dolmen Editorial) La Sangre de las Valkirias bolca també la passió d'ambdós artistes pel death metal escandinau, amb grups com Amon Amarth, i l'estètica medieval dels pobles nòrdics, una predilecció que ja havien materialitzat anteriorment a les sèries de Los Reyes Elfos (Dude Comics) del propi Víctor Santos.
Aquí una foto divertida, amb els 6 genets perpetradors de Bull Damn City. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Enrique Vegas, Vicente Vegas, Joan Fuster, Victor Santos, Pere Pérez, i Kenny Ruíz





















I per acabar-ho d'adobar, amb guió i dibuixos propis, Víctor Santos presenta també Black Kaiser, un thriller negre, d'acció trepidant, espionatge i sicaris indestructibles, que té com a escenari els esdeveniments de les Torres Bessones de Nova York de principis de segle. Obra a una tinta on l'autor s'explaia de valent al seu domini dels enquadraments i unes successions d'escenes d'increïble vocació cinematogràfica. Un guió sòlid i intel·ligent, marcat per les intrigues, com correspón al gènere, però també atent a la riquesa emocional del personatges. Val 8,95 euros i són 96 pàgines en llibre cartoné. Per 9,95 trobareu La Sangre de las Valkirias, 48 pàgines a color, en aquest cas. Tots dos els edita Planeta de Agostini Comics.

Tot seguit, un slide amb fragments de les dues obres, un trailer de Black Kaiser i un clip del grup suec Amon Amarth:



diumenge, 5 de juliol de 2009

Mary Tempestad, d'Alain Surget,... i les coses de Bienve Prieto.













He d'agrair a la meva amiga de la blogsfera, Bienve Prieto, la descoberta d'aquesta meravellosa obra d'Alain Surget publicada a Espanya l'any 2008 per Mare Nostrum Comunicación, una història real, de carn i ós, narrada i novel·lada magistralment, que ens capbussa sense concessions al seductor món de les aventures d'ultramar i la pirateria del segle XVII; una obra molt ben documentada i apassionant des de diversos punts de vista. Entre altres coses, funciona també a la perfecció com a biografia de Mary Read, una temuda i respectada pirata britànica que va ser contemporània del gran Daniel Defoe.

Us convido a llegir la ressenya de Bienve Prieto a un dels seus blogs:
Mary Read fue una mujer luchadora en pleno s. XVIII. Haciéndose pasar por hombre la mayor parte de su vida, fue hija, hermana, se convirtió en muchacho, creció en las ropas de un hombre y murió siendo pirata.
Esta increíble mujer tuvo una vida llena de aventuras y desventuras, comenzando por la muerte de su hermano. A partir de entonces, Mary deja de ser mujer para convertirse en el hermano difunto que perdió a muy temprana edad y así mantener la herencia que éste tenía derecho sobre las riquezas de un padre que Mary, al principio, creyó también suyo.

[continueu llegint la ressenya al blog de Bienve Prieto]

I ja que hi som aprofito l'ocasió per dir-vos que Bienve Prieto és un tros d'artista, dissenyadora gràfica i il·lustradora d'uns ambients tendres, onírics i acollidors que materialitza en diversos suports i entorns, com ara els seus personalíssims scrapbooks. Que per cert us els recomano, són el detall perfecte per fer un regal a una persona estimada, l'adreça és http://cinderellascrapworld.spaces.live.com/



Un altre entorn habitual de les seves il·lustracions són les narracions. Com a exemple podeu llegir els seus contes de fantasia infantil que ella mateixa il·lustra. Perquè, sí, Bienve Prieto també escriu contes, històries d'un llenguatge fluid i molt espontani, d'imaginació desbordant, curioses fins i tot als adults. De fet jo crec que els seus contes, encara que aparentment semblin per a infants, en realitat són narracions per a adults, destinades a treure la son de les orelles al nen que tots portem dins, un nen que massa sovint arraconem i oblidem com si ja no fos important. Bienve ens ajuda a recuperar-lo amb títols com La Palabra Mágica, La Princesa y el Dragón, i El Reno que quería besar la Luna.
Feu una ullada al seu blog dedicat als contes:
http://storytellerlal.blogspot.com/

I a banda de tot això, Bienve Prieto és també una profunda admiradora de PS Beagle, fins al punt que el seu blog dedicat a ell és el punt de referència en llengua castellana més complet sobre l'autor de L'últim Unicorn. Cliqueu la imatge per entrar-hi:

Related Posts with Thumbnails