dijous, 12 de novembre del 2009

28 de novembre: 1ª Edició dels Premis Ictineu de Narrativa Fantàstica

L'any 2007 van néixer les TER CAT, unes tertúlies itinerants que posen en contacte els lletraferits, devoradors de còmics, bloguers, escriptors i cinèfils de Catalunya que tenen com a inquietut comú el gènere fantàstic. Després d'onze edicions a diferents indrets de la geografia catalana com Vilafranca, Vic, Manresa, Mataró, Igualada, Miravet, Barcelona, Tarragona o Les Borges Blanques, de les TERCAT han anat sorgint iniciatives, com el cas de la revista de relats breus Catarsi, que aquest mes de novembre publica el seu número 2, i també uns premis literaris, els Premis Ictineu.




















Aquesta primera edició dels premis contempla tres categories: La principal, "Millor obra de ficció original en català", té finalistes com Aiguafang de Joan Lluís Lluís o La Mutació sentimental de Carme Torres. A la segona categoria, "Millor obra de ficció traduïda al català" trobem obres tan diverses com Un home a les fosques de Paul Auster o Harry Potter i les relíquies de la mort de J. K. Rowling. I finalment un tercer premi al "Millor conte de ficció en català", del qual només han passat el tall set relats de dos autors, Albert Sanchez Piñol i Antoni Munné-Jordà (cliqueu aquí per veure la relació d'obres finalistes) Com us deia, els guanyadors els podrem conèixer dissabte 28 de novembre, serà en un acte obert, a les 12 del migdia, a l'auditori Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat.

dilluns, 9 de novembre del 2009

Algunes novetats de Planeta de Agostini Comics


De les novetats de Planeta de Agostini Comics d'aquest mes de novembre m'agradaria destacar-ne especialment tres:

Celebrar en primer lloc la publicació de la novel·la gràfica guanyadora del Primer Premi Internacional de Còmic Planeta de Agostini, obra dels autors argentins Diego Agrimbau i Gabriel Ippóliti, un guió delirant que ens transporta a un futur proper on la Terra ja és un lloc tan brut i insalubre que la gent fuig com pot cap a Europa, una de les llunes de Jupiter, que finalment s’ha pogut habilitar per a la vida humana. Però, és clar, sempre hi ha algun romàntic que es vol quedar aquí, tal és el cas del protagonista: Quique Tetamandi. 80 pàgines magistralment recreades per Ippóliti en una estètica ciberpunk que evoca les millors creacions dels grans genis francesos del col·lectiu dels Humanoides Associats, es diu Planeta Extra i la trobareu per 13'95 euros. Al final d'aquests comentaris us deixo una petita mostra del còmic.
La segona novetat és Apokalipstik. Aquest és el títol de la segona entrega d'"Els Invisibles" la fascinant història de l’escocès Grant Morrison que al seu dia va ser la principal font d’inspiració de la pel·lícula Matrix. En aquesta entrega coneixem un nou membre dels Invisibles, Jim Crow, que és un mestre vudú del trip hop, i ens veiem submergits a una màgica i hiperhistèrica trama protagonitzada per drag queens brasilers. Format americà, 220 pàgines a color al preu de 16'95 euros.
I pel mateix preu trobareu també el primer volum de Garfield, les històries completes de l’entremaliat gat creat per Jim Davis. Són uns llibres en tapa dura, a una tinta i de 320 pàgines. Aquest primer volum recull les aventures de Garfield publicades entre 1978 i 1980.

divendres, 6 de novembre del 2009

Steampunk Spain a Barcelona




















Fins al 14 de novembre tenen lloc les primeres jornades Steampunk de Barcelona, promogudes pel col·lectiu Steampunk spain. L'Steampunk va néixer com un subgènere literari de la ciència ficció a finals del segle XX, en la forma de relats retrofuturistes que s'inspiraven a les màquines de vapor i la tecnologia pròpia de l'època victoriana de finals del segle XIX, amb la finalitat de recrear històries alternatives de la humanitat. Més tard les fonts d'inspiració es van diversificar, donant lloc al dieselpunk, inspirat a la tecnologia diesel, o el clockpunk, que beu directament de Leonardo da Vinci i la tecnologia renaixentista. Fins que aquesta estètica ha anat més enllà de l'àmbit literari i s'ha convertit en una manifestació cultural diversa i eclèctica.

Per exemple, el que podeu veure al video és un theremin, un sintetitzador electròfon inventat l'any 1919 del qual podrem aprendre molts secrets el dia 12 a les 7 de la tarda al Monster Museum, del carrer Martinez de la Rosa, 38. El gruix de les jornades, però, es concentra el dissabte 14, des de les 10 del matí a l'Espai Jove Boca Nord, amb exposicions, jocs de rol, taules rodones, projeccions de films d'època i saló de te victorià. Podeu consultar els detalls de tot plegat a http://www.steampunksp.es

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Moon, un film de Duncan Jones


Duncan Jones, el fill de David Bowie, s'ha estrenat com a director de cinema amb Moon, la triomfadora al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges d'aquest any: Un film de ciència ficció amb aires de thriller que, sense ser una superproducció, no ha renunciat a beure de les més exitoses obres del gènere durant el segle passat, o fins i tot d'obres més recents com Los cronocrímenes de Nacho Vigalondo; tot plegat navegant sobre un excel·lent guió que aconsegueix connectar-nos als drames existencialistes interestelars del gran Stanislav Lem. Després de passar 3 anys tot sol a la lluna, el protagonista de la història, l'astronauta Sam Bell, es veu embolcallat d'un seguit de circumstàncies que convertiran la perspectiva del seu retorn imminent a La Terra en una font d'intrigues.
Sense complexes, doncs, i fent gala d'un enorme potencial, Duncan Jones ens demostra, com a mínim, que sap perfectament on trobar cadascun del ingredients necessaris per convertir un baix pressupost en una pel·lícula atractiva que no fa altra cosa que col·leccionar crítiques positives. Per parlar de miracles, ja és encomiable que amb només cinc milions de dòlars de pressupost la pel·lícula hagi aconseguit arribar a les sales de cinema d'Espanya. I sens dubte una de les sorpreses més positives és la doble interpretació de Sam Rockwell com a protagonista, que ja sona amb força a les apostes pels nominats als Oscars.

divendres, 9 d’octubre del 2009

REC 2, una de zombis catalans

















Si al seu dia vareu xalar de valent a la butaca mentre veieu REC, el curiós experiment cinematogràfic de Jaume Balagueró i Paco Plaza, ara teniu als cinemes la segona part, REC2: Més del mateix, però diferent. La base és la mateixa: són els propis actors els qui porten la càmera, provocant una narració visual subjectiva i en primera persona de tot el que va passant. ¿Les diferències? Doncs sobretot que Balagueró i Plaza han tingut temps de meditar com treure més suc a les possibilitats del nou invent, i això es tradueix en jocs molt més interessants amb la càmera, la resolució d'alguns problemes de ritme que tenia la primera part, i de passada han aprofitat també per tancar alguns interrogants que en aquella ocasió havien quedat oberts.
Una altra novetat és que mentre a la primera part de REC primava sobretot el realisme i el cinema-documental, aquesta segona part s'ha obert totalment al gore i el terror, amb dolls de sang per tot arreu, fetge i molta acció, amb abundants paròdies dels grans clàssics del gènere i un plantejament de les escenes clarament inspirat a l'estètica dels videojocs. L'actriu Manuela Velasco repeteix en el repartiment un paper que ja se'l tenia guanyat, però sens dubte tot el protagonisme li ha robat Niña Medeiros, el zombi que ja no podrà viure mai sense l'ànima del fascinant Javier Botet.

Spectrum, d'Alfonso Azpiri

















Planeta de Agostini Comics publica aquesta tardor un curiós àlbum d'il·lustracions del dibuixant madrileny Alfonso Azpiri, qui durant els any 80 del segle passat va ser el referent indispensable en el disseny de les caràtules de qualsevol videojoc per a Spectrum, Amstrad, Atari, Amiga o PC que sortia al mercat. En aquells anys Espanya era una potència mundial a la creació de videojocs que no tenia res a envejar ni tan sols al Japó, i bona part del seu prestigi anava presentat a les caràtules dissenyades per Azpiri.
Les perspectives impossibles, uns colors de gran vitalitat i el seu magistral ofici com a dibuixant van fer d'Azpiri el dictador absolut de les normes per a crear una caràtula perfecta, la porta de benvinguda a la fascinació de jocs memorables com Abu Simbel, profanation o West Bank de 1985, o Viaje al centro de la tierra, de 1989. A més, l'art d'Azpiri com a ninotaire va influenciar directament els gràfics de Lorna, la voluptuosa heroïna de ciència ficció eròtica que va acabar provocant l'interés de revistes com Heavy Metal o Penthouse, o bé Mot un divertit personatge que acabaria convertit en sèrie d'animació produida per Le Studio-Canal Plus,... i un llarg etcètera d'èxits gràfics que trobareu compil·lats en aquestes 128 pàgines a color que edita Planeta de Agostini Còmics al preu de 14,95 euros, Spectrum il·lustracions d'Azpiri entre 1985 i 2009.



dilluns, 5 d’octubre del 2009

Los sustitutos, un film de J. Mostow inspirat al còmic The Surrogates

















Una de les estrenes de ciència ficció més esperades a la cartellera d'aquesta tardor ha estat Los sustitutos (Surrogates) la darrera creació del director Johnatan Mostow, qui no apareixia per la gran pantalla des de l'any 2003, quan va estrenar la tercera part de Terminator, La Rebel·lió de les màquines.
L'experiència adquirida en aquella ocasió amb la recreació de tota mena d'autòmats i cyborgs, així com la presència de Bruce Willis com a protagonista, que per si sol garanteix solvència i carisma a tot arreu on el posen, han estat els dos ingredients bàsics per a la solidesa d'aquesta cinta cyberpunk que reflexiona sobre una societat propera i probable, l'any 2017, quan els humans ens passem la vida tombats a una còmoda butaca i amb uns electrodes clavats al cervell, mentre vivim virtualment la nostra existència a mans d'un cos artificial creat al nostre gust, sempre jove i sense por a la mort, les infeccions o el fracàs. Els problemes comencen quan algú troba la manera d'exterminar massivament els humans actuant directament sobre la xarxa que ens connecta al nostre substitut.
















Si us apassiona el tema, toca inevitablement fer un repàs als còmics que inspiren la pel·lícula de Johnatan Mostow: Los sustitutos, o Surrogates, són una creació del guionista Robert Venditti amb dibuixos de Brett Weldele projectada en cinc històries de les quals ja en porta publicades dues: The Surrogates pròpiament, què és la que inspira la pel·lícula i ja fa temps que està publicada, i Los sustitutos de carne y hueso, que és la preqüela de la història i és una novetat editorial d'aquesta tardor. A Espanya les publica Glénat, són dos álbums a color, de 208 i 144 pàgines respectivament, que trobareu al preu de 19,95 euros la peça.
















Aquí us deixo uns scans del còmic central, The Surrogates, i tot seguit el trailer de la pel·li.



diumenge, 4 d’octubre del 2009

Fuga en la Modelo reeditat

















Ediciones La Cúpula ha reeditat tota una llegenda del còmic underground barceloní dels anys 80 del segle passat. M'estic referint a la més reeixida criatura del guionista Juan Mediavilla i el dibuixant Miquel Gallardo: el niñato, més conegut universalment com a Makoki, i concretament de l'àlbum més exitós de les seves aventures: Fuga en la Modelo. Primer va aparèixer publicada per entregues a la revista El Víbora, i tot seguit es va compilar en un àlbum del qual es van vendre 20.000 exemplars en 4 edicions, fins que va ingressar a l'olimp de les obres introbables per a disgust de tots aquells que no van tenir ocasió de comprar-la al seu moment.
















(al centre i acolorits, Gallardo i Mediavilla, als temps d'El Víbora,.. quins temps!)


Fuga en La Modelo ens desplaça a una Barcelona preolímpica, a un Raval sense baretos de disseny on els pisos es podien comprar per 2 milions de pessetes i encara ningú havia sentit a parlar d'una cosa anomenada al·luminosi. Rockabillies, kinkis, màquines escurabutxaques reventades amb potes de cabra i una banda de col·legues: Emo, Cuco i el Niñato, que amb seu gos Pipo porten de corcoll al Comisario Loperena i tot el cos de la Policia Nacional. Rellegit avui dia, Fuga en La Modelo esdevé el reflex de tota una generació a una altra Barcelona, una cituat que té molt poc a veure amb la que avui dia coneixem. Ara la podeu trobar novament a les llibreries per 16 euros, en una acurada edició de 72 pàgines en tapa dura. I quan dic acurada, ho dic perquè està feta amb molt d'amor, amb una millora digital de les imatges molt ben treballada i una enquadernació impecable.

dilluns, 28 de setembre del 2009

Distrito 9, un film de Neill Blomkamp

















Aquests dies tenim als cinemes la darrera producció de Peter Jackson: Distrito 9, una pel·lícula de ciència ficció amb cos i sense esquerdes, com feia temps que no teniem ocasió de veure a la gran pantalla. Un guió fresc, una idea nova i un còctel de divertides concesions al cimena bandarra de sèrie B aromatitzat amb un munt d'evocacions al manga japonès. Peter Jackson i el director, Neill Blomkamp, que per cert s'estrena com a tal al gran format, estaven treballant plegats al projecte de portar el videojoc Halo al cinema, una pel·licula que té prevista la seva estrena l'any 2012,... i com qui no vol la cosa, a mig camí es treuen de la màniga aquesta petita obra mestra.

L'argument de Distrito 9 és una trama político-conspiranoica d'experiments secrets sobre uns alienígenes i la seva tecnologia, que accidentalment aterren a Sudàfrica sense cap mena de pretensió hostil contra l'espècie humana. Els humans, doncs, acaben convertits en els dolents de la pel·lícula i la nau queda reclosa durant prop de 30 anys al disctricte 9, una mena de despietat camp de concentració, aïllat de la resta del món i custodiat sota el més estricte secret militar. Com us deia, un divertimento inspirat a un videojoc que acaba convertit en un important referent de ciència ficció. La pel·lícula queda totalment oberta a una segona part o, qui sap? En el millor dels casos fins i tot una sèrie televisiva, tal com va passar ara fa 13 anys amb Stargate. De fet s'ha de dir que Neill Blomkamp va ser un dels principals responsables del efectes especials a la coneguda telesèrie sobre aquesta pel·lícula protagonitzada per Richard Dean Anderson.
Us deixo el trailer de Distrito 9 i, tot seguit, un avançament de Halo, que fa molt bona pinta!

dijous, 10 de setembre del 2009

Nou integral de Terminal City

















Una ciutat que porta 40 anys morta. Les persones vagaregen pels seus carrers com si res no hagués succeït, però el futur ja no existeix. Un munt de protagonistes, tots ells antics mites d'un star system que ja no té sentit, perquè els espectacles han canviat, i les persones ni tan sols tenen la capacitat de somiar per si mateixes. Drogues d'efectes poc previsibles, com l'electrocaïna. Zoològics evolutius, d'espècies animals tormentades per una diversitat genètica forçada i manipulada.
Així és Terminal City, la ciutat magistralment portada a les vinyetes, l'any 1997, pel dibuixant nordamericà Michael Lark, conegut sobretot per la sèrie batmaniana Gotham Central, que es va publicar entre 2003 i 2006.
Terminal city és una història retro-futurista del guionista canadenc Dean Motter, el creador de Mister X. Un futurisme de regust pulp, a l'estil dels anys 20 i 30 del segle XX. La ciutat és, en realitat, el paradigma de qualsevol ciutat, i tota l'acció es concentra a un emblemàtic hotel, l'Herculean Arms, on s'hi aboquen les vides dels protagonistes de la història. Unes vides patètiques a un món aparentment fictici que podria haver estat perfectament real.
Als EEUU, DC Comics el va publicar originalment en 9 capítols a la seva línia VERTIGO. L'any 2000, Norma Editorial l'editava a Espanya en tres volums, i ara Planeta de Agostini Comics ens l'ofereix en edició integral: 232 pàgines a color en llibre rústic que trobareu per 17 euros.

dimecres, 12 d’agost del 2009

Los invisibles, vol. 1: Dí que quieres la Revolución


Los invisibles
, de Grant Morrison, és una barreja d'urban guerrilla i trames conspiranoiques entre Liverpool i Londres, o més aviat hauria de dir de Liverpool a Londres, que té lloc a principis dels anys 60.
El global de la història va molt més enllà, però pel que fa a aquests primers capítols de la història que ara us comento, acaba a la Arcàdia; no explico res més al respecte per no destripar el còmic. Còctels molotov, revolució i lluita contra una obscura plutocràcia que treballa al servei d'una cosa encara més fosca. Fins i tot John Lennon apareix al primer capítol. I és que el títol d'aquest primer volum no és altra cosa que la primera frase de la lletra del tema "Revolution" dels Beatles.
Aquest és l'escenari -tan vàl·lid como ho podria haver estat qualsevol altre, però Grant Morrison és escocès i a sobre homosexual, i li ha agafat per aquí- per a donar vida a les conseqüències d'un virus que es va instal·lar a la humanitat en algún moment indeterminat de la protohistòria o la història antiga; com qualsevol virus el seu objectiu és multiplicar-se infinitament i poblar totes les cèl·lules de l'univers: vet aquí la quimera de qualsevol virus com cal.
Els homes, com a hostes del virus, esdevenen els seu esclaus i comencen a treballar compulsivament a la construcció de ciutats. Primer comencen per les polis gregues i la cosa es va sofisticant fins arribar a les megalòpolis actuals. I això passa perquè quan l' home sàpiga construir les ciutats més grans i magnífiques, haurà arribat a la facultat de construir naus que podran escampar el virus per tot l'univers. El repte de la colonizació de l'espai no és, doncs, un projecte de la humanitat per si mateixa sinó l'objectiu del virus, qui fa ús de la humanitat pel seu propòsit.
Els invisibles són uns humans aparentement normals, si no fos perquè tenen la capacitat de fer-se invisibles a voluntat, així com de controlar altres arts que podríem anomenar màgiques, i que es resumeixen en la facultat de crear realitats alternatives tan contundents como la realitat mateixa. Éssers que coneixen els mecanismes per accedir a realitats més que virtuals. Per exemple, si volem veure el món com els ocells, no tenim més que arrencar-nos els ulls, ficar-los a un colom, i deixar que el colom comenci a volar per a vuere el món des del cel.
No passa res, després els nostres ulls tornen al seu lloc,... tranquils.

Tot i que aquets humans, els invisibles, estan igualment infectats pel virus, ells són plenament conscients de la seva presència i objectius, i s'han unit en cél·lules de resistència que s'enfronten a una altra selecta facció d'humans (perquè en aquesta història tothom és humà) amb poders semblants, que han estat convocats amb l'objetiu d'eliminar-los.
La història comença amb un noiet de Liverpool, el protagonista, que té aquestes mateixes facultats, i la trama inicial del còmic, o potser hauria de dir el llibre, versa sobre la lluita entre ambdues faccions per reclutar-lo a les seves files.
Una història de molta misèria urbana, de carrerons plens de brutícia i pidolaires, sempre amb el Big Ben, Buckingham i altres grans paradigmes de l'skyline londinenc al fons de les vinyetes. Línies de metro abandonades, amb les seves tètriques estacions i les seves vies encara plenament transitables, són les portes a un Londres paral·lel, que alhora dona lloc a una gama d'infinits londresos quatridimensionals i possibles. Personatges esbojarrats i completament bojos en la seva concepció mateixa que persegueixen el nostre pobre protagonista per Kensington Gardens, amiguets de Glasgow amb unes crestes enormes que comparteixen misèries amb ell; un vell rodamón infiltrat que en realitat és el pare espiritual del noi i qui li ensenya totes les males arts de la màgia que serveix per a combatre el virus (i que en bona part dels casos no són més que polsims esnifables dels més diversos orígens)
Vet aquí un petit discurs que li fa el vell al noi mentre li està atzivant una pallissa d'antologia a la vora del Tamesis, a baix, a la llera mateixa del riu: El teu cap és com el meu, com els nostres: prou gran com per contenir tots els déus i dimonis haguts i per haver. Prou gran com per suportar el pes dels oceans i les estrelles. T'hi caben universos sencers! ¿Però què decidim desar en tan meravellós contenidor? coses trencandes, quincalles amb les que juguem una i altra vegada. El món ens dona corda i nosaltres toquem la mateixa tonada una i altra vegada fins que acabem pensant que això és tot el que som.

Aquesta història va ser una de les principals fonts d'inspiració de Matrix, tot i que mai reconeguda obertament per ningú com a tal. Fins i tot el propi Morrison va renunciar a formular cap reclamació judicial al respecte. Però les coses sempre s'acaben desllorigant i almenys tothom acaba al seu lloc. Podeu llegir aquí una explicació ben extensa de com va anar tot aquest afer.
També podeu llegir comentaris sobre aquesta ressenya al fòrum de còmics de Sedice.

Tornant al còmic en si, els dibuixos de Steve Yeowell, Jill Thomposn i Dennis Crammer a voltes fins i tot fan pena, si se'm permet l'expressió, però acompleixen amb el tràmit i almenys tenen la virtut de passar desapercebuts davant d'una història tan apassionant, la qual cosa no és poc ni és facil d'aconseguir. Per això deia abans que aquesta edició em sembla més un llibre que un còmic, perquè els dibuixos, en realitat, no persegueixen res més que il·lustrar el guió d'una manera molt circumstancial.

224 pàgines a color, en format americà i enquadernació flexible fins a extrems que sovint s'agraeixen, resistent almenys, d'un satinat que a la platja suporta molt bé la sorra i la sal. Factoria Vertigo, absolutament. Si teniu 17 eurets a la butxaca us garanteix com a mínim unes estones de lectura agradables i ben distretes. La història s'ho val. Recomanable. Edita Planeta de Agostini Comics

dimarts, 11 d’agost del 2009

Les aventures imaginàries del Jove Verne




















Edicions Glénat ha creat aquest any una línia editorial anomenada Premis Coll, que no té altra finalitat que la publicació dels còmics afavorits per aquest guardó que atorga APIC, l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya. La primera edició dels Premis Coll la va guanyar, l'any 2007, Les aventures imaginàries del Jove Verne, un guió de Jorge García amb dibuixos de Pedro Rodríguez que finalment ja podem comprar a les llibreries des d'aquest passat mes de maig i que tindrà continuitat en una segona entrega durant l'any 2010.

El títol d'aquest història podria portar a confusions sobre el seu contingut, no es tracta de la narració més o menys biogràfica de la infantesa de Jules Verne, sino que aquesta funciona només com a inspiració per donar vida a un jove somiador que algun dia, quan tingui 30 anys, escriurà una novel·la. Tal com està plantejat el guió, el jove Verne podria haver estat doncs, qualsevol de nosaltres, només cal ser entremaliat i, sobretot, posseir una imaginació sense límits. Vet aquí la facilitat i naturalitat amb què es deixa llegir aquesta història que us deixarà, això sí, amb ganes de llegir la segona entrega.
Pel que fa als dibuixos de Pedro Rodríguez, qualsevol elogi es queda petit. Després de fascinar-nos amb Omar el Navegante, i després també d'haver-se obert un camí gloriós a Catalunya treballant al Club Super 3, ara ens delecta amb unes vinyetes d'una execució tècnica magistral. Aquesta primera entrega de Les aventures imàginàries del Jove Verne té 56 pàgines a color i val 12 euros. Podeu triar edició en castellà o català.

Us convido a llegir els comentaris sobre l'obra que es fan al club de lectura del fòrum de còmics de Sedice: Aquí
Per part meva us deixo una petita selecció d'imatges d'aquesta primera entrega:

dilluns, 10 d’agost del 2009

Pobre Marinero, de Sammy Harkham


















L'autor i editor de còmics de Los Angeles Sammy Harkham és l'ànima de l'antologia Kramers Ergot, que aquest any ha estat nominada als prestigiosos premis Eisner que atorga la indústria del còmic des de 1988. Kramers Ergot es publica des de l'any 2000, i al número 4 Sammy Harkham va incloure la seva primera història llarga, Pobre Mariner, una adaptació d'un vell/bell conte de Guy de Maupassant publicat l'any 1883 sota el títol En mer, una de les diverses obres inspirades a la immensitat del mar que Maupassant escrivia durant aquells anys.

L'adaptació de Harkham va tenir una excel·lent crítica durant l'any 2004, i fruit d'això es va traduir al francès, el coreà i l'italià. Ara, 5 anys després, l'editorial barcelonina Apa Apa còmics, que ens té acostumats a publicar poques coses però molt selectes, ens ofereix aquesta adaptació de Sammy Harkham traduida al castellà. La història narra els infortunis d'un llenyataire que decideix abandonar la placidesa i la seguretat de seva vida al bosc, amb al seva dona, per capbussar-se a les incerteses, els perills i els patiments d'un llarg viatge per l'oceà.
Cliqueu aquí per llegir la ressenya d'Àlvaro Pons a La Cárcel de Papel.
L'edició de Pobre Marinero d'Apa Apa còmics té 132 pàgines a dues tonalitats, en format 14x14 i enquadernació rústica. Val 12 euros.

El Arte de Volar, d'Altarriba i Kim

















El guionista i escriptor Antonio Altarriba publica amb Edicions de Ponent un curiós còmic de marcat valor històric: El Arte de Volar, una narració que ens transporta per diversos episodis i moments de la guerra civil espanyola, el franquisme i la transició democràtica, però donant un pas més enllà dels tòpics i les generalitats que solen explicar els llibres d'història; i això és possible perquè en realitat Altarriba està explicant la vida del seu pare, que es va suicidar l'any 2001 després d'una intensa vida com a protagonista directe d'aquells fets.
Així doncs, tòpics com l'exili a França, els camps de concentració o la recuperació econòmica d'Espanya durant el franquisme, apareixen aquí vestits de diversitat, a través de detalls íntims i emocions personals reals i irrepetibles. Un contrapunt molt enriquidor on no hi falten situacions iròniques, i fins i tot còmiques, que inevitablement acompanyen qualsevol tragèdia humana. Per a una ocasió tan especial Altarriba ha comptat amb els dibuixos de Kim, l'autor del legendari Martínez el Facha, que en tot moment ha sabut portar les vinyetes d'aquesta història pel to i la cadència més adequats per a cada situació.
El Arte de Volar, d'Altarriba i Kim, consta de 208 pàgines en dues tonalitats. Edicions de Ponent el posa a la venda per 22 euros en una edició estandard en format americà, acuradament acabada en tapa rústica, o bé per 34 euros en una tirada numerada de 1000 exemplars, en cartoné plastificat i format europeu.

diumenge, 9 d’agost del 2009

Sisena entrega d'Els Passatgers del Vent de Bourgeon
























Pel dia 3 de setembre està previst el llançament a França del 6è volum d'Els passatgers del Vent, de François Bourgeon. Bona notícia la continuació d'aquesta obra mestra de la bande desineé que es va quedar aturada l'any 1984. Ja va ser una grata sorpresa veure com Bourgeon reprenia l'any 2007 el cicle de Cyan, una altra de les seves obres cabdals i que personalment m'agrada molt més que Els passatgers del Vent. Sigui com sigui, qualsevol novetat sorgida de les mans de Bourgeon és una excel·lent noticia fins que es demostri el contrari.
Ara faltarà veure quan trigarem a trobar-la editada a Espanya. La jove editorial 12bis, que és la propietària dels drets de l'obra, ja va prendre possessió del mercat espanyol aquesta passada primavera, publicant un integral recopilatori dels 5 volums d'aquesta obra apareguts als anys 80, així com una altra obra excel·lent de Bourgeon, Los compañeros del Crepúsculo (cliqueu aquí per llegir els comentaris que vaig fer al seu moment sobre aquestes edicions, amb exhaustives captures d'ambdós còmics) Si s'arrisquen a publicar aquest 6è volum d'"els passatgers" potser haurem de celebrar l'entrada en actiu d'un nova editorial a Espanya: una cosa és la publicació més o menys oportunista d'aquells integrals històrics, que tenien com a principal objectiu aprofitar l'empenta mediàtica de la visita de Bourgeon al saló de Barcelona, i una altra és començar a publicar historietes de nova factura amb certa regularitat. Tant de bó!
Cliqueu aquí per veure algunes pàgines interiors en pdf d'aquesta nova entrega d'"els passatgers"

dissabte, 25 de juliol del 2009

Alícia al País de les Meravelles per Tim Burton













Doncs sí. Sona bé, oi? Amb Johnny Depp, és clar, caracteritzat com a Mad Hatter, que jo diria que és símplement un rescat d'imatges rebutjades al seu dia de Willie Wonka i la Fàbrica de Xocolata, amb uns retocs digitals d'última hora i... p'alante!... Tot plegat en 3D, òbviament.
I aquí dalt teniu una il·lustració la mar de guapa que s'ha treballat Bienve Prieto per a celebrar-ho. Cliqueu la imatge per accedir al seu blog, on ens explica tots els detalls i enllaços sobre el tema, i on també trobareu altres il·lustracions inspirades. Per part meva us deixo una selecció de tutubos. Que vagi de gust!




dimarts, 21 de juliol del 2009

Novetats de La Cúpula per aquest divendres




















Ediciones La Cúpula
porta a les llibreries aquest proper divendres, 24 de juliol, quatre noves publicacions, a part del nº 214 de Kiss Comics. Dues d'elles són reedicions i les altres dues són novetats.

Quant a les reedicions, ens trobem amb el primer volum (de quatre que han publicat fins ara) de Balas Perdidas, de l'autor i editor independent (El Capitán Books) de New Jersey David Lapham. Es tracta d'una sèrie negra ben especial, amb un contrapunt de bon humor i un aire pulp molt atractiu. La història d'aquest primer volum, "La Inocencia del nihilismo", comença amb una nena de 7 anys que esdevé testimoni d'un doble crim, i des d'aquest moment té lloc una espiral despietada de successos que acaba finalment en un episodi de tensió i dolls de sang a una carretera solitària del nord de California, tot evocant-nos les més salvatges malifetes on the road de Bonnie & Clyde,... però a la costa del Pacífic.
És una ocasió excel·lent per tenir a casa aquestes fascinants històries de Lapham.. Els quatre volums que integren el conjunt es van publicar per primera vegada entre 2005 i 2006. Aleshores sortia a 12 euros la peça, però aquest primer volum que ara reediten ja val 18 euros. D'acord que són 244 pàgines (a una tinta) però increïblement, en poc més de 3 anys s'ha encarit un 50%. I no és que sigui car en relació als preus que tenen els còmics avui dia, però em sembla important comentar-ho perquè ens dona una perspectiva força bona de com s'està posant la cosa. I més si parlem de La Cúpula, que no s'ha caracteritzat mai per uns preus abusius dels seus còmics sinò tot el contrari.
En fi, ja veurem on ens porta tot això. Espero que no arribem a aquells eslògans divins que tan agradaven als guionistes i dibuixants d'El Víbora, allà pels inicis dels anys 80,... com aquell que deia "si no lo puedes comprar, róbalo"

L'altra reedició que posen a la venda és un còmic porno, deu guions de la parisenca Sibylline Desmazières, dibuixats per
Alfred, Capucine, D'Aviau, Augustin, Vince, Rica, Vatine, Pedrosa, Bertail i McKean. Es diu Primeras veces, i les històries tenen com a nexe comú precisamente això: cadascuna d'elles parla de "la primera vegada" que algú descobreix una cosa. Per exemple, la primera experiència d'una dona amb un consolador, la primera vegada que una dona sorprèn el seu nòvio masturbant-se mentre mira una pel·lícula porno, etc. Aquesta té 116 pàgines a una tinta i val 18 euros,... també.




















Pel que fa a les dues novetats, El horror de Colliers County, de Rich Tommaso, flamant guanyador d'un premi Eisner l'any 2008, ens porta a una atmosfera asfixiant i de terror psicològic que fa molt bona pinta:

Imagínate un lugar en el que vayas a donde vayas ?cada esquina de cada calle, detrás de cada árbol, arbusto, follaje- parece haber una presencia... ¡del mal! Nunca descubrirás si realmente hay algo ahí, pero de algún modo, en lo más profundo de tu ser, sabes que algo no marcha bien. Bienvenido a Collier County...

68 pàgines a una tinta i tapa rústica. 12 euros.

L'altra novetat és El hijo del Ogro, del cineasta i dibuixant francès Grégory Mardon, un autor habitual al catàleg de La Cúpula, amb obres fascinants com Incógnito i Olas en el alma,... i Cicloman (editat per Edicions de Ponent) que ara arriba amb aquest sorprenent drama èpic d'ambientació cavalleresca. Sorprenent perquè és la seva primera incursió als territoris habituals de la fantasia medieval. Però també sorprenent pels recursos narratius que utilitza: Una història amb molt poc diàleg, amb un plantejament gràfic molt complet, figures de marcat realisme i expressivitat, amb uns enquadraments molt estudiats i on res apareix per caprici, tot plegat a una tinta i efectes aigualits. Al marge de la curiositat que suposa la temàtica triada, no deixa de ser una obra ben caracaterística de Mardon, quant a la seva habitual recerca del terror psicològic als personatges. La diferència està a que ens tenia acostumats a desenvolupar aquest exercici en ambients urbans i més o menys contemporanis. Té 76 pàgines, en cartoné, i val 15 euros. Max_thous, a Charcos de Tinta, té traduïda una interessant entrevista de Laurence Le Saux amb Mardon on conversen àmpliament d'aquest còmic (aquí) Per part meva us deixo unes quantes imatges:

dilluns, 20 de juliol del 2009

Ah!... i també Harry & Compagnie














No fa gaire, el passat dia 16 de juliol, us parlava de les paròdies de Harry Potter que corren pel món del còmic,... i reconec que ha estat imperdonable no haver esmentat Harry & Compagnie, d'Àlex López amb guions de Pierre Veys. No sé pas en què estava pensant jo quan escrivia aquells comentaris, però el cas que se m'havia oblidat completament. Suposo que són coses de l'edat, o potser perquè dormo poc. Com dic: imperdonable.
Com imperdonable és també que no tinguem més remei que veure-la publicada per Delcourt en francès mentre aquí ens mengem els mocs. Jo crec que els francesos han de flipar molt quan veuen com aquí no fem ni cas dels excel·lents dibuixants, tant en quantitat com en qualitat, que tenim. I és que no són tres o quatre,... que en tenim per omplir cabassos,.... i tots han d'acabar buscant-se les garrofes a França, invariablement, mentre aquí ens reediten Mortadelo y Filemón, dia rere dia, any rere any, pels segles dels segles. Hay que joderse.
Ho sento, si no ho deia no em quedava tranquil.

divendres, 17 de juliol del 2009

Los náufragos del tiempo




















Edicions Glénat estrena la publicació d'una antiga narració de la Bande Designé francesa, Los náufragos del tiempo, amb guions de Jean Claude Forest, el creador de la mítica Barbarella, i dibuixos de Paul Gillón. Aquesta història de ciència ficció va néixer l'any 1964, i els 10 volums que la integren es van anar publicant al llarg de les dècades dels anys 70 i 80 a França. L'edició a Espanya va començar l'any 1979 i va ser un petit calvari, assumida primer per la revista Bumerang, després per Totem i tot seguit per Metal Hurlant, fins que amb tants canvis de mans el volum desè i últim va quedar inèdit, deixant-nos amb les ganes de tenir el final de l'aventura traduït al castellà.
Los naufragos del tiempo és una space opera ambiciosa i plena de possibilitats, una enginyosa història d'hivernacions, móns llunyans i nous éssers intel·ligents que disputen la posició de privilegi de l'espècie humana. L'estètica dels dibuixos de Gillón, de marcat accent realista i forjada per la psicodèlia i el pop art dels anys 70, acaben de donar a aquest tebeu un fascinant aire retro.
El fet de ser contemporània amb altres grans obres del gènere, com Star Wars o 2001: Una Odisea de l'Espai, la va deixar eclipsada i ancorada al món del còmic, només a l'abast de quatre frikis que van saber donar-li el seu correcte valor. El temps, però, ens dona ara l'oportunitat de fer justicia, i Glénat ens brinda una iniciativa editorial per tal de tenir aquesta obra completa i en una edició actual i renovada. La sèrie está plantejada en 5 volums dobles. El primer ja està a la venda aquest estiu, val 20 euros i conté els 2 primers capítols en 112 pàgines a color.

Novetats a la línia Forum de Planeta

















A la línia Fòrum, de Planeta de Agostini Comics, un catàleg dedicat exclusivament al còmic ibèric, ens trobem aquest estiu 2009 amb la segona part d'El viatge de Darwin, de l'autor de Vinaròs José Fonollosa, el gran periple planetari de Charles Darwin narrat a l'estil dels road movies del cinema, però no pas des de la visió científica habitual que posa l'accent als seus importants descobriments, sino des de la vessant humana de l'individu, que està perfectament documentada als seus diaris personals. La història està plantejada en 5 capítols, i ara ja tenim a les llibreries el segón d'ells: La tierra del fuego, un còmic de línies senzilles i imatges directes que es guanyen la retina amb gran facilitat, amb la mateixa facilitat que el guió es guanya l'atenció del lector des de la primera vinyeta.
En la mateixa línia editorial s'ha estrenat aquest estiu el mallorquí Bartomeu Pinya amb Un pueblo blanco: El Bar del barbudo, un mosaic d'intimitats personals, de les persones que passen pel bar del Barbut. Intimitats fragmentàries, doncs de cada personatge només sabem allò que té relació amb la seva estada al bar. Vaja, és com veure el món passar des d'una taula del bar estant, amb un cafè a la taula que dura eternitats, tantes eternitats com vides passen pel bar. Una història enginyosa i plena de tendresa, però la seva principal virtut no està tant a allò que explica com al que deixa d'explicar i que cada lector s'ha d'anar imaginant per si mateix. Un pueblo blanco: El bar del barbudo, de Bartomeu Pinya, 96 pàgines a una tinta en llibre cartoné que trobareu per 10 euros. Pel mateix preu trobareu també La tierra del fuego, segona part d'El Viatge de Darwin de José Fonollosa. En aquest cas són 48 pàgines a color. Són dues novetats de la línia Fòrum de Planeta de Agostini Comics.



dijous, 16 de juliol del 2009

Harry Porrez i Harry Potra

















Han passat 8 anys i 5 pel·lícules de Harry Potter, i enguany tenim la sisena entrega, Harry Potter y el Misterio del Príncipe. Però si aquesta vegada, sigui per la raó que sigui, les aventures del personatge de JK Rowling us comencen a deixar indiferents, si no l'espereu amb la mateixa emoció d'abans, si no sentiu el mateix desig del primer dia, és possible que sí us resulti apassionant alguna de les diverses paròdies que sobre ell es fan. Tal és el cas de les aventures del seu homònim ibèric: Harry Porrez, un personatge de còmic que va néixer l'any 2004 amb la revista Mister K, publicació filial d'El Jueves, teòricament adreçada al públic infantil i juvenil, que va desaparèixer dos anys després. Ediciones El Jueves, amb comprensible oportunisme mediàtic, recull ara totes les hilarants planxes publicades del personatge en un volum integral de 256 pàgines: Harry Porrez y el as en la manga de Condemort, amb guions de Bernardo Vergara i dibuix de Víctor Ribas i Enriquecarlos. De debó que almenys us l'heu de fullejar, perqué és per començar a riure i no parar.
Però si creieu que us farien més gràcia les paròdies d'un Harry Potter genuïnament català, us suggerim Harry Potra, del dibuixant i guionista Joan Llongueras, altrament conegut com a Jun. Fins ara s'havien publicat 8 capítols de Harry Potra, i ara els podeu aconseguir també en un recopilatori integral que es diu Harry Potra i la veritat de la bona, on no parareu de xalar amb situacions molt més nostrades i personatges més accessibles. No trobareu a faltar ningú, ni tan sols en Ferran Adrià. Harry Potra i la veritat de la bona val 15 euros, té 320 págines a una tinta i incorpora un munt d'extres. Per la seva banda, l'integral d'El Jueves, Harry Porrez y el as en la manga de Condemort, el trobareu al kiosk per 16 euros.


diumenge, 12 de juliol del 2009

Novetats estiuenques d'Ediciones La Cúpula

















De les interessants històries que presenta aquest estiu la laietana Ediciones La Cúpula, us suggerim dues d'horror i misteri. La primera d'elles és un manga de terror. Mireu que m'agrada ben poc el manga, però en aquesta vida no val a ser dogmàtic perquè sí, i quan una cosa està ben feta, cal deixar-se d'idees prefixades i valorar-la com cal. Tal és el cas de l'obra del mestre absolut del gènere, el manxurià Hideshi Hino. L'autor entre d'altres d'El niño gusano, Criatura maldita i El Hijo del diablo, presenta ara Galería de Horrores, publicada aquest mes de juny: amb la seva estètica habitual de rostres aterrits i ulls xarbotats, narra set històries associades cadascuna d'elles a un color: negre per a una bandada de corbs que sembren el caos a una ciutat, el blau d'uns aiguamolls habitats per la mort, el vermell de la sang d'una dona mutilada, el blanc de la neu que deixa aïllada una familia dins d'un cotxe a plena nit, el gris d'una estàtua que segresta una ànima perduda al llimb, el verd d'un arbre que creix al cervell d'un nen i, finalment, el groc dels anoraks que porten els cadàvers d'uns infants. Galería de horrores de Hideshi Hino, te 182 pàgines a una tinta i el trobareu per 10,95 euritos.


















La segona obra de La Cúpula que m'ha captivat és El fin del mundo, còmic europeu (per compensar, je je) dels autors suïssos Tom Tirabosco i Pierre Wazem, un drama psicològic, portagonitzat per una jove depresiva i malaltissa que no pot evitar relacionar el dies de pluja amb la fi del món. El retorn a la casa on va viure de petita i les seves converses amb un gat acabaran per desllorigar l'origen dels seus traumes amb la pluja. Un tel blau que embolcalla tota la història ens porta a un clima intimista i oníric al llarg de les 124 pàgines d'aquesta història. Val 18 euros.

dissabte, 11 de juliol del 2009

Novetats a l'àmbit de l'edició independent
















Us vull comentar tot seguit tres novetats a l'àmbit de l'edició independent de còmics i literatura fantàstica. La primera d'elles és el retorn de Killer Toons, la revista cafre de còmics (o Killer Toons 2.0 - el tebeo cafre, com diu la capçalera de la revista) que ja es va guanyar l'admiració del públic durant la seva primera etapa, a la dècada dels anys 90, i torna en aquesta renovada ofensiva amb el mític cyborg psicòpata Simeón Órdago; també trobareu les històries de la bipolar María Antonia Pichon i els seu gos Gapo, així com les esbojarrades aventures del detectiu Charly Chaparro. Rauxa, gore i sàtira canallesca a dojo. Es pot comprar online però no és facil de trobar a les llibreries de carn i ós. A Catalunya la tenen a C de Còmic de Premià de Mar i a Llibreria Mesas de Sant Feliu de Guíxols. Podeu fer un tomb pel seu blog http://killertoons.blogspot.com/ per veure'n més detalls sobre això i tantes coses més. Aneu-hi, segur que us agradarà.



Canviant totalment de registre, ha nascut també una nova publicació, en aquest cas gratuita i online, dedicada específicament al còmic i la narrativa de ciència ficció. Es diu Exégesis, en homenatge a un dels llibres més fascinants de Phillip K. Dick que duu el mateix títol. Narracions breus de gènere i còmics de variades tendències, el lloc ideal on trobar nous talents i veure el que bull a les profunditats creatives de la Ciència Ficció. L'adreça http://www.revista-exegesis.com/ Allà trobareu el primer número de la revista i les noves aportacions acumulades per a la segona entrega. Dels còmics que integren aquest primer número m'ha agradat especialment l'aportació de l'il·lustrador i guionista Fran Carrasco, franki, amb la primera entrega, d'un total de cinc capítols, d'El cielo está enladrillado, una història de ciberpunk urbà, bandarra i malcarat la mar de divertida, amb una línia xunga i de gran personalitat. No sé què estan esperant a les grans editorials d'aquest país per fer alguna cosa de profit amb aquest tros d'artista. Potser esperaran que el fitxi Warren Ellis per adonar-se que existeix... És que no sabem el que tenim en aquest país!
Passeu-vos per Exégesis de tant en tant, que la iniciativa bé s'ho val. Trobareu un munt de coses interessants a part del còmic de franki, com ara un relat il·lustrat de Jesús Pérez, 2059, que potser té alguns defectes formals, faltes d'ortografia i altres futileses que s'han de pol·lir abans d'arribar a allò que es considera un original definitiu, però apunta molt bones maneres, és un relat amb grans possibilitats i està dissenyat amb un plantejament tipogràfic molt original.
Des d'aquí la meva més sincera enhorabona i desitjos de llarga vida a aquesta nova publicació.











I ja al terreny de la sang i el fetge, informar aquí als il·lustres seguidors d'aquest blog que el fanzine online Club Bizarro, nascut a la tardor de 2008, acaba d'estrenar el seu 3r. volum, també de franc, amb narracions de 9 autors i un capítol final de ressenyes literàries del gènere. Tot plegat ho trobareu al seu blog: http://fanzineclubbizarro.blogspot.com/
Destacar que el fanzine s'ha obert sense embuts a altres gèneres i presenta relats de cifi i fantasia en combinació amb la seva tendència gore original. Per exemple, a l'àmbit de la cifi, integra la col·laboració de Gabriel Romero amb la seva obra, ab-so-lu-ta-ment friki, Sky Girl, Aventurera Espacial. Aquí us deixo el comentari de l'obra que fa Carlos Serrano a Club Bizarro:

Se trata de una novela por capítulos, una especie de pulp seriado como aquéllos con los que crecimos, en el que se narran las peripecias de una cosmonauta argentina en el mundo del 2509, un lugar donde dragones fabricados genéticamente se mezclan con arbustos pensantes, con centauros que pilotan cazas y con androides holográficos con el rostro de Cristóbal Colón. Y la protagonista, la pobre Capitana Eleonora Guzmán, debe guiar a duras penas su honroso batallón de mujeres cosmonautas de la ONU, en la terrible misión que les aguarda. Mucha acción, arriesgadas aventuras, y un misterio que se cierne sobre todo el Sistema Solar







divendres, 10 de juliol del 2009

Julia y la voz de la ballena, d'Álvaro Ortiz













L'il·lustrador, dibuixant i guionista manyo, Álvaro Ortíz, presenta aquest estiu Julia y la voz de la ballena, la segona entrega de les històries de Júlia, un còmic d'aquells que es deixen llegir per tots els públics, adults inclosos. Júlia passa les vacances a una illa on el temps es relaxa i sorgeixen tota mena d'històries a una cabana de fusta penjada dalt d'un arbre, una d'aquelles cabanes que tots hem desitjat de petits. Per l'indret volten una sirena, orenetes portadores de bons auguris, una sinistra comunitat de nens fantasmes, una apassionant història de pirates i, és clar, una balena. Tot plegat succeeix mentre Matt, el pare adoptiu de Júlia, ensopega amb un vell diari que parla d'estranyes desaparicions i coses impossibles.
No és pas per caprici que Àlvaro Ortiz s'ha passat 3 anys per parir aquest còmic. El resultat és una història de fantasia molt meditada i amb un plantejament dels dialegs impecable, on no hi manquen ni tan sols uns agradables pessics d'intriga i misteri. El dibuix també ha donat un tomb estètic radical si el comparem amb la primera part de les històries de Júlia, Julia y el verano muerto, que va publicar l'any 2004. En aquesta segona part, Ortiz desplega una paleta de colors més atrevida i les formes han madurat moltíssim en expressivitat i moviment. Un còmic d'aquells que fan estiu i del que quedareu encantats petits i grans. Julia y la voz de la Ballena, d'Álvaro Ortiz, val 16 euros, són 72 pàgines a color en enquadernació rústica i el publica l'editorial alacantina Edicions de Ponent.

dilluns, 6 de juliol del 2009

Els nous còmics de Víctor Santos





















El prolífic dibuixant i guionista valencià Víctor Santos ha publicat recentment a Espanya per partida doble. Es tracta de dues històries ben dispars que no fan altra cosa que reflectir la seva frenètica activitat, tant a l'escena internacional com al mercat espanyol.
La primera d'elles és La Sangre de las Valkirias, una narració èpica en clau de drama que ens situa a la decadència dels pobles víkings i les lluites per mantenir els seus mites i la dignitat de les tradicions populars. Dibuixada pel barceloní Pere Pérez, que ja havia fet tàndem amb Víctor Santos en anteriors projectes com Bull Damn City (amb Dolmen Editorial) La Sangre de las Valkirias bolca també la passió d'ambdós artistes pel death metal escandinau, amb grups com Amon Amarth, i l'estètica medieval dels pobles nòrdics, una predilecció que ja havien materialitzat anteriorment a les sèries de Los Reyes Elfos (Dude Comics) del propi Víctor Santos.
Aquí una foto divertida, amb els 6 genets perpetradors de Bull Damn City. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Enrique Vegas, Vicente Vegas, Joan Fuster, Victor Santos, Pere Pérez, i Kenny Ruíz





















I per acabar-ho d'adobar, amb guió i dibuixos propis, Víctor Santos presenta també Black Kaiser, un thriller negre, d'acció trepidant, espionatge i sicaris indestructibles, que té com a escenari els esdeveniments de les Torres Bessones de Nova York de principis de segle. Obra a una tinta on l'autor s'explaia de valent al seu domini dels enquadraments i unes successions d'escenes d'increïble vocació cinematogràfica. Un guió sòlid i intel·ligent, marcat per les intrigues, com correspón al gènere, però també atent a la riquesa emocional del personatges. Val 8,95 euros i són 96 pàgines en llibre cartoné. Per 9,95 trobareu La Sangre de las Valkirias, 48 pàgines a color, en aquest cas. Tots dos els edita Planeta de Agostini Comics.

Tot seguit, un slide amb fragments de les dues obres, un trailer de Black Kaiser i un clip del grup suec Amon Amarth:



Related Posts with Thumbnails