dimarts, 31 de març de 2009

Cifré & Cifré, històries inoblidables


Exposició Cifré & Cifré, històries inoblidables. Al Museu del Joguet de Catalunya de Figueres. Es tracta d'una exposició d'originals de dos dibuixants històrics del còmic català, els Cifré: pare i fill. Es pot visitar fins al 19 d'abril a la Sala Oberta del Museu del Joguet de Figueres. El pare, Guillermo Cifré (1922-1962) creador entre d'altres de memorables personatges com El Reporter Tribulete va ser un dels dibuixants d'Editorial Bruguera a revistes com Pulgarcito i DDT fins que, amb altres dibuixants del grup, com Escobar o Peñarroya, va muntar un petit cop d'estat a l'editorial i tots ells van publicar pel seu compte la revista Tio Vivo. A l'exposició podem contemplar diverses tires i portades d'aquestes publicacions, així com fotografies de l'època. Pel que fa a l'obra del fill, Guillem Cifré, a l'exposició hi ha els originals de tires, dibuixos, petites escultures, diorames i algunes animacions per a programes de televisió com ara "Planeta Imaginario", que es feia a TVE cap al 1975, "Basura", de Canal Plus, o un clip que recentment s'ha emès a "L'hora del lector", de TV3.
Guillem Cifré ha publicat a revistes com El Víbora o El Papus, i paral·lelament a aquesta exposicó estrena la 2ª entrega d'Artfòbia, un llibre d'il·lustracions que recull les tires presentades al suplement de cultura del diari Avui entre 2004 i 2008: tires sobre temàtica cultural, llibres, arts, etc. Actualment en Guillem Cifré també té una exposició itinerant de la Diputació de Barcelona, Guillem Cifré, L'home i el Llibre per a les biblioteques que mostra les il·lustracions actuals del suplement Cultura de l'AVUI. Ara mateix a la Biblioteca de Viladecans fins al 15 d'abril.
Clicant aquest enllaç us podeu descarregar el catàleg en pdf d'Editorial Sins Entido sobre l'exposició Artfobia d'en Guillem Cifré.
Aquí us deixo també un video amb els comentaris sobre l'exposició de Figueres i la presentació del llibre, fet per Tramuntana TV:

dimecres, 25 de març de 2009

Els somnis de la societat produeixen monstres


Quan sentiu notícies com que un noi ha entrat a l'escola amb una escopeta i ha matat un bon grapat dels seus companys, penseu només que això és culpa exclusiva del noi o, addicionalment, rumieu també que tota la nostra societat n'és responsable per haver engendrat persones malaltisses i traumatitzades?
El tema no té cap gràcia, però al davant de noticies com aquesta sovint no hi ha més alternatives que riure o plorar, i Edicions La Cúpula publica dues històries, més còmiques que tràjiques, que ens conviden a reflexionar sobre les agressions psicològiques que poden acabar empenyent un jove a fer aquesta mena de bestieses. La primera d'elles és El resentido, del dibuixant i guionista alacantí Juaco Vizuete, una novel·la gràfica submergida a la intimitat d'un estudiant amb quatre ulls i la cara castigada per l'acné, que és la rialla de totes les noies del campus universitari i acaba convertit en un maníac perseguit per la policía.














No menys aterridora és la reflexió que suggereix Apocalipsis friki, del nordamericà Peter Bagge. És la història de dos amics: Perry, un programador informàtic introvertit i neuròtic, i Gordo, un freelance que a hores lliures exerceix de camell. Tots dos se'n van a les muntanyes de Seattle, per passar el cap de setmana, quan Corea del Nord decideix emprendre un atac nuclear contra els EEUU. Tot i ser un escenari força improbable, la dramàtica situació ens acaba mostrant la cara més despietada d'aquests dos mosquits inofensius de la societat, lluitant sense escrúpols per sobreviure enmig d'un món bucòl·lic immers a l'anarquia.












Son dos còmics en blanc i negre que publica La Cúpula. La integral en 196 pàgines dEl Resentido, de Juaco Vizuete, la trobareu per 18 euros. 13 euros val Apocalipsis friki, de Peter Bagge.

divendres, 20 de març de 2009

Cinquenes Jornades de Còmic de Castelló de la Plana

Fins dissabte 4 d'abril es celebra la 5ª edició de les Jornades de Còmic de Castelló de la Plana, 4 dies de cita inel·ludible pels addictes al còmic i els seus efectes col·laterals. Dels dibuixants que encapçalen el cartell de convidats destaquen 3 noms: David Lloyd, David Baldeón i el gaurdonadíssim Paco Roca. El càntabre David Baldeón, catapultat al prestigi internacional des que va fitxar per l'editorial americana DC Comics, aprofitarà la seva presència per presentar la projecció de Los Cronocrímenes, film de Nacho Vigalondo per al qual Baldeón va crear l'storyboard. Frank Lloyd, el rei de la historieta negra, farà el mateix: presentar la projecció de la seva obra V de Vendetta, adaptada al cinema per James McTeigue. I amb el valencià Paco Roca de ben segur tindrem ocasió de conversar, entre altres coses, de la imminent publicació de la seva nova història: Las calles de arena.
Quant a les exposicions, no us podeu perdre "¿Dónde está mi moto voladora?" un repàs a l'anticipació tencològica reflectida als còmics dels anys 50. "Disco volante", que mostra falses caràtules de discos. I "Metamorfosis", inspirada als personatges ficticis que transiten pels diversos mitjans, des del còmic al videojoc, la literatura o el cinema. Si cliqueu sobre la imatge del cartell de les jornades accedireu al seu web, des d'on podreu consultar més detalls sobre els diversos actes, horaris i espais.

Lara Croft? ...No, és Agustina d'Aragó!

Agustina Raimunda María Saragossa Doménech va néixer l'any 1786 a Barcelona, o potser a Reus, i pel que expliquen les nombroses llegendes sobre la seva intervenció a la Guerra del Francès devia ser una dona d'un coratge molt especial. Diuen, per exemple, que va estar al destacament català que va foragitar els francesos d'El Bruc. I la gesta que li va valdre la popularitat més universal va ser la defensa de la ciutat de Saragossa, al peu d'un canó de grans dimensions, durant els setges de l'any 1808. Des d'aquell dia tots la coneixem com Agustina d'Aragó i el seu mite ha estat font d'inspiració permanent d'artistes i poetes.













Ara els publicistes aragonesos de 1001 Ediciones, Fernando Monzón i Enrique Mendoza, s'han decidit a portar-la al còmic amb una novel·la gràfica de marcat esperit cinematogràfic. Tant és així que la productora finlandesa Wrek a Movie s'ha interessat per la idea i volen adaptar el còmic al cinema.



Sexi i violenta, així és com els autors han concebut l'Agustina del segle XXI. Diu una de les llegendes que el General Wellington li va regalar un parell de pistoles, de manera que no ens ha d'estranyar si la veiem amb una d'elles a cada mà: No és Lara Croft, és Agustina d'Aragó, però el vertígen d'aquesta nova història és tan intens com el de la pròpia Tomb Raider. L'escenari, l'Espanya de la Guerra de la Independència, per on Agustina campava pletòrica d'energia, fins que va conèixer la mort a la ciutat de Ceuta amb 71 anys d'edat. Les llegendes i els fets històrics reals es barregen inevitablement, però el que fa bona aquesta història és la seva voluntat de trobar la veritable dona que va viure al darrere del mite.

Que corri la sang!

Els addictes a les històries de vampirs estem de festa per celebrar la publicació de dues excel·lents novetats editorials. La primera d'elles ja feia temps que l'esperàvem, és la publicació en castellà de Baltimore, o el soldadito de plomo y el vampiro, obra de dos grans mestres que uneixen les seves forces: el dibuxant Mike Mignola i el novel·lista Christopher Golden.
Aquesta il·lustre associació ja tenia precendents quan Golden va escriure sobre Hellboy, un dels personatges més reeixits de l'univers Mignola. La història de Baltimore estava pensada com una novel·la gràfica, però l'admiració de Mignola per Golden el va portar finalment al format de llibre il·lustrat: 150 il·lustracions en blanc i negre acompanyen aquesta esgarrifosa història ambientada en la 1ª Guerra Mundial, quan Lord Heny Baltimore és mossegat per un vampir que acaba amb tota la seva família i l'aboca a una cacera a vida o mort.

A vida o mort és també la segona novetat editorial que us volem comentar. Es tracta d'El Príncep de la Nit, del dibuixant i guionista Yves Swolfs. Edicions Glénat publica (en castellà) un àlbum integral que aplega els sis volums de la història completa: La maladicció que pesa sobre la familia Rougemont, condemnada a enfrontar-se eternament, generació rere generació, amb el terrible Vladimir Kergan. Vincent de Rougemont, l'últim dels Rougemont, té el repte d'acabar amb el vampir o veure com el seu llinatge desapareix per sempre. Aquest integral consta de 296 pàgines a color que trobareu per 24 euros, a partir del 17 d'abril. La novel·la il·lustrada Baltimore, o el soldadito de plomo y el vampiro, de Mike Mignola i Christopher Golden, val 21 euros i la publica Suma de Letras.
Aquí us deixo un slide amb 46 detalls d'El Príncep de la Nit:

dimarts, 10 de març de 2009

L'emigració al còmic argentí

Les dues novel·les gràfiques d'autors argentins que ara us vull comentar no tenen res a veure l'una amb l'altra, si no fos perquè ambudes parlen dels moviments migratoris, un fenomen profundament arrelat als gens i l'ànima de qualsevol argentí i, és clar, totes dues tenen també en comú que són obres d'autors argentins... potser els dos més grans autors del còmic argentí.
La primera és Carlos Gardel, un còmic en dues entregues, obra del guionista Carlos Sampayo i el dibuixant José Muñoz, tots dos exiliats polítics argentins establerts a Europa des de la dècada dels anys 70. Una història de l'Argentina més obscura i sinistra, que utilitza com a fil conductor la vida del propi Carlos Gardel, un altre fill d'emigrants sobre qui encara existeixen diversos enigmes que probablement mai es resoldran, enigmes relacionats amb els seus origens, la seva ideologia política i els veritables motius de la seva arribada a Argentina. Després de la seva incursió al món dels mites de la música del segle XX amb Billie Holliday, ara José Muñoz ens torna a delectar amb aquesta obra plena de detalls inesperats sobre la veu més universal dels argentins. Per 10 euros ja podeu trobar el primer volum dels dos que integren Carlos Gardel, de Sampayo i Muñoz. Publica Planeta de Agostini Comics.











Enrique Breccia, un altre gran mestre del còmic argentí, és també novetat amb El peregrino de las estrellas, volum integral d'una obra que va publicar en capítols la revista Skorpio durant els anys '80. És una obra de fantasia i aventura, tot un road movie al mig de l'oceà, inspirat en mites com el de Moby Dick. Els mariners protagonistes assumeixen la seva ruta com un viatge iniciàtic, a imitació de les clàssiques odisees que conviden a meditar sobre la condició humana. Són 144 pàgines en blanc i negre que publica Historietas Argentinas al preu de 12 euros.













José Muñoz en acció al Festival de Còmic d'Angoulême'2008
Related Posts with Thumbnails