dimecres, 12 d’agost de 2009

Los invisibles, vol. 1: Dí que quieres la Revolución


Los invisibles
, de Grant Morrison, és una barreja d'urban guerrilla i trames conspiranoiques entre Liverpool i Londres, o més aviat hauria de dir de Liverpool a Londres, que té lloc a principis dels anys 60.
El global de la història va molt més enllà, però pel que fa a aquests primers capítols de la història que ara us comento, acaba a la Arcàdia; no explico res més al respecte per no destripar el còmic. Còctels molotov, revolució i lluita contra una obscura plutocràcia que treballa al servei d'una cosa encara més fosca. Fins i tot John Lennon apareix al primer capítol. I és que el títol d'aquest primer volum no és altra cosa que la primera frase de la lletra del tema "Revolution" dels Beatles.
Aquest és l'escenari -tan vàl·lid como ho podria haver estat qualsevol altre, però Grant Morrison és escocès i a sobre homosexual, i li ha agafat per aquí- per a donar vida a les conseqüències d'un virus que es va instal·lar a la humanitat en algún moment indeterminat de la protohistòria o la història antiga; com qualsevol virus el seu objectiu és multiplicar-se infinitament i poblar totes les cèl·lules de l'univers: vet aquí la quimera de qualsevol virus com cal.
Els homes, com a hostes del virus, esdevenen els seu esclaus i comencen a treballar compulsivament a la construcció de ciutats. Primer comencen per les polis gregues i la cosa es va sofisticant fins arribar a les megalòpolis actuals. I això passa perquè quan l' home sàpiga construir les ciutats més grans i magnífiques, haurà arribat a la facultat de construir naus que podran escampar el virus per tot l'univers. El repte de la colonizació de l'espai no és, doncs, un projecte de la humanitat per si mateixa sinó l'objectiu del virus, qui fa ús de la humanitat pel seu propòsit.
Els invisibles són uns humans aparentement normals, si no fos perquè tenen la capacitat de fer-se invisibles a voluntat, així com de controlar altres arts que podríem anomenar màgiques, i que es resumeixen en la facultat de crear realitats alternatives tan contundents como la realitat mateixa. Éssers que coneixen els mecanismes per accedir a realitats més que virtuals. Per exemple, si volem veure el món com els ocells, no tenim més que arrencar-nos els ulls, ficar-los a un colom, i deixar que el colom comenci a volar per a vuere el món des del cel.
No passa res, després els nostres ulls tornen al seu lloc,... tranquils.

Tot i que aquets humans, els invisibles, estan igualment infectats pel virus, ells són plenament conscients de la seva presència i objectius, i s'han unit en cél·lules de resistència que s'enfronten a una altra selecta facció d'humans (perquè en aquesta història tothom és humà) amb poders semblants, que han estat convocats amb l'objetiu d'eliminar-los.
La història comença amb un noiet de Liverpool, el protagonista, que té aquestes mateixes facultats, i la trama inicial del còmic, o potser hauria de dir el llibre, versa sobre la lluita entre ambdues faccions per reclutar-lo a les seves files.
Una història de molta misèria urbana, de carrerons plens de brutícia i pidolaires, sempre amb el Big Ben, Buckingham i altres grans paradigmes de l'skyline londinenc al fons de les vinyetes. Línies de metro abandonades, amb les seves tètriques estacions i les seves vies encara plenament transitables, són les portes a un Londres paral·lel, que alhora dona lloc a una gama d'infinits londresos quatridimensionals i possibles. Personatges esbojarrats i completament bojos en la seva concepció mateixa que persegueixen el nostre pobre protagonista per Kensington Gardens, amiguets de Glasgow amb unes crestes enormes que comparteixen misèries amb ell; un vell rodamón infiltrat que en realitat és el pare espiritual del noi i qui li ensenya totes les males arts de la màgia que serveix per a combatre el virus (i que en bona part dels casos no són més que polsims esnifables dels més diversos orígens)
Vet aquí un petit discurs que li fa el vell al noi mentre li està atzivant una pallissa d'antologia a la vora del Tamesis, a baix, a la llera mateixa del riu: El teu cap és com el meu, com els nostres: prou gran com per contenir tots els déus i dimonis haguts i per haver. Prou gran com per suportar el pes dels oceans i les estrelles. T'hi caben universos sencers! ¿Però què decidim desar en tan meravellós contenidor? coses trencandes, quincalles amb les que juguem una i altra vegada. El món ens dona corda i nosaltres toquem la mateixa tonada una i altra vegada fins que acabem pensant que això és tot el que som.

Aquesta història va ser una de les principals fonts d'inspiració de Matrix, tot i que mai reconeguda obertament per ningú com a tal. Fins i tot el propi Morrison va renunciar a formular cap reclamació judicial al respecte. Però les coses sempre s'acaben desllorigant i almenys tothom acaba al seu lloc. Podeu llegir aquí una explicació ben extensa de com va anar tot aquest afer.
També podeu llegir comentaris sobre aquesta ressenya al fòrum de còmics de Sedice.

Tornant al còmic en si, els dibuixos de Steve Yeowell, Jill Thomposn i Dennis Crammer a voltes fins i tot fan pena, si se'm permet l'expressió, però acompleixen amb el tràmit i almenys tenen la virtut de passar desapercebuts davant d'una història tan apassionant, la qual cosa no és poc ni és facil d'aconseguir. Per això deia abans que aquesta edició em sembla més un llibre que un còmic, perquè els dibuixos, en realitat, no persegueixen res més que il·lustrar el guió d'una manera molt circumstancial.

224 pàgines a color, en format americà i enquadernació flexible fins a extrems que sovint s'agraeixen, resistent almenys, d'un satinat que a la platja suporta molt bé la sorra i la sal. Factoria Vertigo, absolutament. Si teniu 17 eurets a la butxaca us garanteix com a mínim unes estones de lectura agradables i ben distretes. La història s'ho val. Recomanable. Edita Planeta de Agostini Comics

dimarts, 11 d’agost de 2009

Les aventures imaginàries del Jove Verne




















Edicions Glénat ha creat aquest any una línia editorial anomenada Premis Coll, que no té altra finalitat que la publicació dels còmics afavorits per aquest guardó que atorga APIC, l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya. La primera edició dels Premis Coll la va guanyar, l'any 2007, Les aventures imaginàries del Jove Verne, un guió de Jorge García amb dibuixos de Pedro Rodríguez que finalment ja podem comprar a les llibreries des d'aquest passat mes de maig i que tindrà continuitat en una segona entrega durant l'any 2010.

El títol d'aquest història podria portar a confusions sobre el seu contingut, no es tracta de la narració més o menys biogràfica de la infantesa de Jules Verne, sino que aquesta funciona només com a inspiració per donar vida a un jove somiador que algun dia, quan tingui 30 anys, escriurà una novel·la. Tal com està plantejat el guió, el jove Verne podria haver estat doncs, qualsevol de nosaltres, només cal ser entremaliat i, sobretot, posseir una imaginació sense límits. Vet aquí la facilitat i naturalitat amb què es deixa llegir aquesta història que us deixarà, això sí, amb ganes de llegir la segona entrega.
Pel que fa als dibuixos de Pedro Rodríguez, qualsevol elogi es queda petit. Després de fascinar-nos amb Omar el Navegante, i després també d'haver-se obert un camí gloriós a Catalunya treballant al Club Super 3, ara ens delecta amb unes vinyetes d'una execució tècnica magistral. Aquesta primera entrega de Les aventures imàginàries del Jove Verne té 56 pàgines a color i val 12 euros. Podeu triar edició en castellà o català.

Us convido a llegir els comentaris sobre l'obra que es fan al club de lectura del fòrum de còmics de Sedice: Aquí
Per part meva us deixo una petita selecció d'imatges d'aquesta primera entrega:

dilluns, 10 d’agost de 2009

Pobre Marinero, de Sammy Harkham


















L'autor i editor de còmics de Los Angeles Sammy Harkham és l'ànima de l'antologia Kramers Ergot, que aquest any ha estat nominada als prestigiosos premis Eisner que atorga la indústria del còmic des de 1988. Kramers Ergot es publica des de l'any 2000, i al número 4 Sammy Harkham va incloure la seva primera història llarga, Pobre Mariner, una adaptació d'un vell/bell conte de Guy de Maupassant publicat l'any 1883 sota el títol En mer, una de les diverses obres inspirades a la immensitat del mar que Maupassant escrivia durant aquells anys.

L'adaptació de Harkham va tenir una excel·lent crítica durant l'any 2004, i fruit d'això es va traduir al francès, el coreà i l'italià. Ara, 5 anys després, l'editorial barcelonina Apa Apa còmics, que ens té acostumats a publicar poques coses però molt selectes, ens ofereix aquesta adaptació de Sammy Harkham traduida al castellà. La història narra els infortunis d'un llenyataire que decideix abandonar la placidesa i la seguretat de seva vida al bosc, amb al seva dona, per capbussar-se a les incerteses, els perills i els patiments d'un llarg viatge per l'oceà.
Cliqueu aquí per llegir la ressenya d'Àlvaro Pons a La Cárcel de Papel.
L'edició de Pobre Marinero d'Apa Apa còmics té 132 pàgines a dues tonalitats, en format 14x14 i enquadernació rústica. Val 12 euros.

El Arte de Volar, d'Altarriba i Kim

















El guionista i escriptor Antonio Altarriba publica amb Edicions de Ponent un curiós còmic de marcat valor històric: El Arte de Volar, una narració que ens transporta per diversos episodis i moments de la guerra civil espanyola, el franquisme i la transició democràtica, però donant un pas més enllà dels tòpics i les generalitats que solen explicar els llibres d'història; i això és possible perquè en realitat Altarriba està explicant la vida del seu pare, que es va suicidar l'any 2001 després d'una intensa vida com a protagonista directe d'aquells fets.
Així doncs, tòpics com l'exili a França, els camps de concentració o la recuperació econòmica d'Espanya durant el franquisme, apareixen aquí vestits de diversitat, a través de detalls íntims i emocions personals reals i irrepetibles. Un contrapunt molt enriquidor on no hi falten situacions iròniques, i fins i tot còmiques, que inevitablement acompanyen qualsevol tragèdia humana. Per a una ocasió tan especial Altarriba ha comptat amb els dibuixos de Kim, l'autor del legendari Martínez el Facha, que en tot moment ha sabut portar les vinyetes d'aquesta història pel to i la cadència més adequats per a cada situació.
El Arte de Volar, d'Altarriba i Kim, consta de 208 pàgines en dues tonalitats. Edicions de Ponent el posa a la venda per 22 euros en una edició estandard en format americà, acuradament acabada en tapa rústica, o bé per 34 euros en una tirada numerada de 1000 exemplars, en cartoné plastificat i format europeu.

diumenge, 9 d’agost de 2009

Sisena entrega d'Els Passatgers del Vent de Bourgeon
























Pel dia 3 de setembre està previst el llançament a França del 6è volum d'Els passatgers del Vent, de François Bourgeon. Bona notícia la continuació d'aquesta obra mestra de la bande desineé que es va quedar aturada l'any 1984. Ja va ser una grata sorpresa veure com Bourgeon reprenia l'any 2007 el cicle de Cyan, una altra de les seves obres cabdals i que personalment m'agrada molt més que Els passatgers del Vent. Sigui com sigui, qualsevol novetat sorgida de les mans de Bourgeon és una excel·lent noticia fins que es demostri el contrari.
Ara faltarà veure quan trigarem a trobar-la editada a Espanya. La jove editorial 12bis, que és la propietària dels drets de l'obra, ja va prendre possessió del mercat espanyol aquesta passada primavera, publicant un integral recopilatori dels 5 volums d'aquesta obra apareguts als anys 80, així com una altra obra excel·lent de Bourgeon, Los compañeros del Crepúsculo (cliqueu aquí per llegir els comentaris que vaig fer al seu moment sobre aquestes edicions, amb exhaustives captures d'ambdós còmics) Si s'arrisquen a publicar aquest 6è volum d'"els passatgers" potser haurem de celebrar l'entrada en actiu d'un nova editorial a Espanya: una cosa és la publicació més o menys oportunista d'aquells integrals històrics, que tenien com a principal objectiu aprofitar l'empenta mediàtica de la visita de Bourgeon al saló de Barcelona, i una altra és començar a publicar historietes de nova factura amb certa regularitat. Tant de bó!
Cliqueu aquí per veure algunes pàgines interiors en pdf d'aquesta nova entrega d'"els passatgers"
Related Posts with Thumbnails