Mary Tempestad, d'Alain Surget,... i les coses de Bienve Prieto.

He d'agrair a la meva amiga de la blogsfera, Bienve Prieto, la descoberta d'aquesta meravellosa obra d'Alain Surget publicada a Espanya l'any 2008 per Mare Nostrum Comunicación, una història real, de carn i ós, narrada i novel·lada magistralment, que ens capbussa sense concessions al seductor món de les aventures d'ultramar i la pirateria del segle XVII; una obra molt ben documentada i apassionant des de diversos punts de vista. Entre altres coses, funciona també a la perfecció com a biografia de Mary Read, una temuda i respectada pirata britànica que va ser contemporània del gran Daniel Defoe.

Us convido a llegir la ressenya de Bienve Prieto a un dels seus blogs:
Mary Read fue una mujer luchadora en pleno s. XVIII. Haciéndose pasar por hombre la mayor parte de su vida, fue hija, hermana, se convirtió en muchacho, creció en las ropas de un hombre y murió siendo pirata.
Esta increíble mujer tuvo una vida llena de aventuras y desventuras, comenzando por la muerte de su hermano. A partir de entonces, Mary deja de ser mujer para convertirse en el hermano difunto que perdió a muy temprana edad y así mantener la herencia que éste tenía derecho sobre las riquezas de un padre que Mary, al principio, creyó también suyo.
[continueu llegint la ressenya al blog de Bienve Prieto]

I ja que hi som aprofito l'ocasió per dir-vos que Bienve Prieto és un tros d'artista, dissenyadora gràfica i il·lustradora d'uns ambients tendres, onírics i acollidors que materialitza en diversos suports i entorns, com ara els seus personalíssims scrapbooks. Que per cert us els recomano, són el detall perfecte per fer un regal a una persona estimada, l'adreça és http://cinderellascrapworld.spaces.live.com/

Un altre entorn habitual de les seves il·lustracions són les narracions. Com a exemple podeu llegir els seus contes de fantasia infantil que ella mateixa il·lustra. Perquè, sí, Bienve Prieto també escriu contes, històries d'un llenguatge fluid i molt espontani, d'imaginació desbordant, curioses fins i tot als adults. De fet jo crec que els seus contes, encara que aparentment semblin per a infants, en realitat són narracions per a adults, destinades a treure la son de les orelles al nen que tots portem dins, un nen que massa sovint arraconem i oblidem com si ja no fos important. Bienve ens ajuda a recuperar-lo amb títols com La Palabra Mágica, La Princesa y el Dragón, i El Reno que quería besar la Luna.
Feu una ullada al seu blog dedicat als contes:
http://storytellerlal.blogspot.com/

I a banda de tot això, Bienve Prieto és també una profunda admiradora de PS Beagle, fins al punt que el seu blog dedicat a ell és el punt de referència en llengua castellana més complet sobre l'autor de L'últim Unicorn. Cliqueu la imatge per entrar-hi:

L'últim Unicorn, de PS. Beagle

MR ediciones va publicar al novembre de 2008 la darrera versió d'El último Unicornio, de Peter Soyer Beagle, considerada una de les 10 principals obres mestres de la literatura fantàstica de tots els temps. Tot i que la primera versió és de l'any 1968, al llarg d'aquests 40 anys la història original ha experimentant algunes ampliacions i millores, alhora que ha anat creixent un petit univers narratiu al seu voltant: en la forma d'altres obres literàries, un film d'animació, que es va fer l'any 1982, o fins i tot un espectacle musical, dirigit per Elizabeth Huddle i que es va estrenar l'any 1988. Recentment també s'ha publicat la història original en audiobook i fa 3 anys, Beagle va escriure una coda de la història que es titula Dos cors i que ara s'integra a la narració original en aquesta edició que acaba de treure MR Ediciones.

Finalment, des de l'any 2006, Continent Films ha revelat la seva intenció de portar la història al cinema, tot i que per ara no sembla que el projecte vagi endavant. Beagle, però, l'any 2008 semblava estar en un món molt diferent al de l'Últim Unicorn, amb projectes com Strange Road (amb Lisa Snellings-Clark) i a Espanya ens vam poder delectar amb una nova joia de la literatura jovenil, d'aquelles que poden captivar fins i tot als més vells de tots el joves. Em refereixo a Tamsin, publicada orignalment l'any 1999.
Amb tot, Peter Soyer Beagle va anunciar que 2009 seria l'any de L'últim Unicorn, perquè tenia la intencio de publicar dos volums que recullen noves històries dels personatges de la novel·la, com el mag Schmendrick.


Per ara ja tenim l'actualització de la història original de MR Ediciones per 19 euros, amb més poemes de la papallona xerraire, més malifetes de la bruixa Mama Fortuna i més aventures en el camí que porta cap al país del Rei Haggard. Però si voleu ampliar encara més les històries d'aquests personatges em temo que haurem d'esperar amb paciència i una canya. Entretant als EEUU gaudeixen d'una reedició ampliada d'una altra obra (sí, una altra obra ampliada) de Beagle: We Never Talk About My Brother. No penseu pas que l'ampliació és gran cosa, dos contes nous: "By Moonlight" i "The Stickball Witch", que s'afegeixen a la resta que integra aquest recull original de contes escrits des de 2006. Jo no sé com ho veieu però, amb tots els respectes (que són molts) que em mereix PS Beagle, a mi cada dia em recorda més a Van Morrison. Sí, és genial... Va ser genial! Però, si us plau, senyor Beagle, tregui alguna cosa nova, que tenim gana.




















Per cert, si teniu intenció de comprar (o no) la pel·lícula d'animació de 1982 que van fer Jules Bass i Arthur Rankin Jr amb la productora japonesa Topcraft, assegureu-vos d'anar a buscar l'edició especial 25è aniversari, perquè a les edicions anteriors no hi ha doblatge al castellà.
Ah! i respecte al musical de 1988 d'Elizabeth Huddle, el proper 16 d'octubre el Promethean Theatre Ensemble estrena al City Lit Theater de Chicago una versió renovada, dirigida per ED R, que té en marxa un blog dedicat eclusivament al tema. Una bona excusa per anar a Chicago aquesta propera tardor.

Apa! Bavegeu un mica: