dimecres, 29 d’abril del 2009

Misty Circus, de Victoria Francés

Fent una ullada a les moltes i captivadores propostes que ens brinda el 27è Saló del Còmic de Barcelona d'aquest 29 de maig, m'aturo a una exposició sobre Sasha que suposa el retorn, 5 anys després, de la il·lustradora valenciana Victoria Francés. Aquella noieta que feia cara de menjar-se el món ha demostrat que no només de cara es pot viure. En aquests anys ha fet caure als seus peus tots els salons internacionals de còmics on ha estat, ha fitxat per Dark Horse Comics i Heavy Metal Magazine, li ha quedat temps per cremar tota una etapa estilística marcada pel romanticisme gòtic, el simbolisme y els relats de Bram Stoker, que es condensen als tres volums de la seva obra Favole, ha renascut de les seves pròpies cendres, s'ha capbussat a l'univers de les nines japoneses Dollfie i ha creat un món de somnis i fantasies materialitzat l'any 2007 a la faula urbana El Corazón de Arlène.
El camí de Victòria Francés ha seguit per la Comedia dell'Arte i la màgia, creant junt amb la dissenyadora de moda Maya Hansen uns conjunts inspirats al món del circ, i ara inicia una nova sèrie d'àlbums que es diu Misty Circus amb Norma Editorial, on dona vida a Sasha Poupon, un vailet pallasso que viu al París dels anys 20 i perd els seus pares quan només té 10 anys. La primera entrega de la sèrie es diu El pequeño Pierrot, 32 pàgines a color en cartoné que trobareu per 14 euros.
Victoria Francés, una artista que ho té tot: hàbil, inquieta, intel·ligent, polifacètica, modesta, seductora sense estridències, amb bon gust, i tot un apassionant camí per còrrer.
En sentirem a parlar.

El Jove Lovecraft, noves edicions (i també en català)

L'any 2004 els mallorquins Josep Oliver i Bart Torres van crear El Jove Lovecraft, un personatge inspirat als anys d'infantesa de l'escriptor nordamericà de terror Howard Phillips Lovecraft: la seva timidesa, la seva etapa de fascinació per la cultura islàmica i, òbviament, el meravellós univers narratiu dels mites de Cthulú. Les tires d'El Jove Lovecraft ens mostren com neixen els diversos dimonis i com es relacionen entre si els personatges, sempre en circumstàncies histriòniques però també amb un permanent respecte i veneració per les narracions originals de Lovecraft.


Al seu blog d'internet, i des de l'any 2006, Oliver i Torres publiquen setmanalment les tires còmiques d'El Jove Lovecraft, i donada la gran quantitat de seguidors que havien aconseguit en poc temps a la xarxa, l'any 2007 Diábolo Ediciones va apostar per editar-lo en paper, afegint tires inèdites. La iniciativa va ser un èxit i des de llavors el primer volum d'El Jove Lovecraft ha venut més de 4.000 exemplars. En aquests moments ja va per la quarta edició i la seva fama no deixa de creuar fronteres, tot recollint malalts de la narrativa lovecraftiana allà on arriba. Actualment ja es publica als EEUU mitjançant el catàleg de previews de Diamond Comic, és també molt popular a Mèxic i Diabolo Ediciones ja prepara l'edició del primer volum en anglès. Les novetats, però, són l'estrena d'un segon volum en castellà, així com la versió en català del primer volum. Tots dos tenen 104 págines a una tinta i els trobareu per 14 euros amb 95.

Fins al 10 de maig, còmics per un tub a Tarragona i Andorra


Si seguim amb aquest ritme, el mes de maig l'haurem de batejar com el mes del còmic, un mes que aquest any culminarà amb la 27ª Edició del Saló del Còmic de Barcelona. Per anar fent boca, de moment tenim dues cites prèvies interesants, una a Andorra i l'altra a Tarragona. Després n'hi haurà més, per exemple el Còmic Nostrum de Palma i l'Ilus·Tation de Barcelona. Tot plegat abans del Saló, també. Però d'això en parlarem d'aquí uns dies. De moment només vull fer-me'n ressó de les dues trobades més imminents:

La Closeta de La Massana, a Andorra, serà fins fins el 10 de maig el centre neuràlgic de La Massana Còmic, un total de 13 exposicions, a quina més interessant. Només per citar-ne algunes: Jazz Maynard, 50 anys de Jabato, 25 anys amb Johnny Roqueta o Percevan de Phillipe Luguy. N'hi ha moltes més, punxeu sobre el cartell que il·lustra aquest text i accedireu directament al pdf amb programa complet del festival.
Parl·lelament a les exposicions, trobareu un munt de presentacions, tallers, conferències i 15 projeccions de pel·lícules sobre Hellboy, Stardust, L'Increíble Hulk, Kung-Fu Panda, Iron Man, Batman, Astèrix i un llarg etc.



També fins al 10 de maig es celebra la 2ª Setmana del Còmic de Tarragona. El centre d'operacions és la Casa de Cultura "El Pallol". Comença el 4 de maig. Destacar que allà cada dia, a 2/4 de 9 del vespre, hi ha conferències amb piscolabis final i bon rottlo. Es tractaran temes com el còmic durant el franquisme, l'humor gràfic o el surrealisme al còmic, de la mà de dibuixants, com Max, KAP o Ramón Sarlé. Quant a les exposicions, dues: El còmic és art i Deliroportades: La primera reivindica el còmic en tota la seva dignitat i poder expressiu, mitjançant originals realitzats en les més diverses técniques pictòriques. Pel que fa a Deliroportades, es tracta dels originals de les portades dels 40 números apareguts fins al moment de la revista Deliròpolis. Igualment, si punxeu sobre el cartell accedireu al programa complet.

Dues trobades ben dispars, quant al to i la filosofia. La de La Massana és molt més glamourosa i espectacular,... amb abundants possibilitats de deixar la vostra VISA sense capacitat de reacció a causa dels innombrables estímuls consumistes que hi trobareu. La de Tarragona té l'encant del relaxament i la familiaritat, sense grans pretensions i apta per a qualsevol butxaca. Com dic, és una qüestió de to i filosofia, no són ni millors ni pitjors. Seria absurd comparar-les. No hi ha dubte que la millor opció és treure el cap per totes dues en algun moment o altre. De temps n'hi ha. Fins al 10 de maig. Això ja ho havia dit, no?

diumenge, 26 d’abril del 2009

Pietrolino, de Jodorowsky i Boiscommun

Qualsevol cosa que es publiqui actualment amb el cognom Jodorowsky té elevades garanties d'arribar a un nivell de vendes similar al dels xurros. Això ha passat amb molts cognoms, com Bucay, Corbella, Marina o tants altres. És una qüestió de modes. L'única cosa important és si al darrere del cognom hi ha una obra de qualitat o no. Al cas del polifacètic artista xilè Alejandro Jodorowsky haurem de veure què escriu en el futur, empès per la pressió editorial necessitada d'editar coses que es venguin però, pel que fa al passat, no hi ha cap dubte que porta acumulada una bona colla d'obres literàries d'excel·lent qualitat que mereixen passar per l'Olimp de les impremptes. Tal és el cas de Pietrolino, una obra encara inèdita que va escriure per ser representada als escenaris pel geni francès de la pantomima Marcel Marceau, mort ara fa dos anys, i amb qui Jodorowsky va treballar durant la seva més tendra joventut, fins 1960. Durant aquells anys Jodorowsky ja es va sentir captivat pels titelles i el mim. Amb tot, Pietrolino és una obra de maduresa que va escriure l'any 1998 preveient que la vida de Marcel Marceau s'estava acabant i mirant d'acomplir un deure espiritual que tenia amb el mestre que el va veure créixer. Va fer tard, però, Marcel Marceau va morir nou anys després i tots plegats ens quedarem amb les ganes de saber què hauria fet Marcel Marceau dalt d'un escenari amb aquest text de Jodorowsky.



El Pietrolino de Jodorwsky té un argument que ens recorda alguns episodis biogràfics del nostre Charly Rivel. A l'igual que l'universal pallasso de Cubelles, Pietrolino viu enmig de l'ocupació nazi d'Europa, als anys 40, i la història narra les dificultats que experimenta en el seu noble propòsit d'ajudar els altres a oblidar les misèries de la guerra mitjançant el seu art. Igual que Charli Rivel, quan la guerra s'acaba Pietrolino reneix esplendorós i omple d'alegria totes les carpes que trepitja.
Entretant ningú no es decideix a portar aquesta obra a un escenari, que és el seu espai natural, el dibuixant francès Olivier G. Boiscommun la va treure dels calaixos per transportar-la a les vinyetes, i el resultat ha estat un còmic captivador, de gran expressionisme, que fa tots els honors a aquesta excel·lent història de Jodorowsky. Boiscommun fa ús i abús del vermell, el seu color predilecte, que omple aquesta història de la vida i la llum que demana un univers de carpes, circ i màgia. A França es va publicar en dos volums, ara a Espanya Norma Editorial enquaderna la història sencera en un integral de 96 pàgines que trobareu per 18 euros.

divendres, 24 d’abril del 2009

La Condesa Sangrienta, d'Alejandra Pizarnik (Il·lustrat per Santiago Caruso)


















L'escriptora argentina Alejandra Pizarnik va publicar cap a 1966 un assaig anomenat La Condesa Sangrienta, una història de gènere gòtic inspirada a la comtesa Erzébet Bathory, que va viure durant el segle XVII a un castell de Transilvània on es diu que va practicar tortures i vexacions inconfessables a unes sis-centes noies que van tenir l'infortuni de creuar-se a la seva vida. Diu la llegenda que es banyava amb la sang de les noies perquè així es rejovenia, i sembla que Bram Stoker hauria traslladat els seus relats de Romania a Transilvània seduït per les macabres històries que sentia a dir sobre ella: de manera que el príncep Vlad Temper va quedar sobtadament reduit a la categoría de comte a causa d'aquesta criatura sense pietat que sembrava la mort al seu voltant i va dedicar els seus dies a nodrir-se de la joventut dels altres. Molts situen en seu mite com l'origen del gènere vampiresc.













Si la història ja és prou esgarrifosa per si mateixa, l'assaig d'Alejandra Pizarnik afegeix una visió imaginativa i trasbalsada del mite de la comtesa Erzébet Bathori, una arravatada barreja d'immediatesa poètica i ressenya literària que esclata a causa de la novel·la amb el mateix títol que Valentine Penrose havia publicat dos anys abans.
Ara, Libros del Zorro Rojo ens ofereix l'oportunitat de tenir aquesta obra en un singular volum, il·lustrat amb una gran implicació emocional pel també argentí Santiago Caruso: sinistres i belles llàmines amarades de l'estètica simbolista del segle XIX que acaben de convertir aquesta edició en una petita joia. La Condesa Sangrienta d'Alejandra Pizarnik, 88 pàgines enquadernades en cartoné i sobrecoberta que trobareu per 18,90 €
Ja que hi som, i tal com ens fa notar Werewolfie al seu blog, dir també que aviat s'estrenarà una pel·lícula escrita i dirigida per Julie Delpy, també inspirada en la comtesa Erzébet Bathori. La pròpia Julie Delpy interpreta la protagonista. Es diu The Countess i es va presentar a la darrera Berlinale. Aviat, doncs, la podrem veure als cinemes.

dijous, 23 d’abril del 2009

Siniestras amadas, de Jack Mircala


Com molts ja sabreu sobradament, aquest any 2009 es commemora el bicentenari del naixement d'Edgar Allan Poe. Això vol dir que durant aquest any podrem assistir a una bona varietat de col·loquis, exposicions i taules rodones sobre la seva obra, alhora que les editorials aprofiten l'ocasió per posar-nos a l'abast tota mena de reedicions, estudis i assaigs. De tot plegat, però, estic segur que la majoria també sabeu que hi haurà molta morralla, més del mateix,... el Poe de tota la vida. Però la virtut d'aquestes commemoracions lucrativament oportunistes és que, escadusser entre la palla, sempre neix algun diamant digne de la més sincera celebració, veneració, goig i joia.
I enmig de tota la palla que és l'obra de Poe de tota la vida, bellament reenquadernada, remasteritzada i remaquetada, he tingut l'agradable experiència de trobar-me amb l'obra gràfica de Jack Mircala, Siniestras Amadas, que va estrenar el passat mes de gener: un àlbum de 144 pàgines a color inspirat directament a les dones, tant les reals com les ultra-reals, que va estimar o admirar Edgar Allan Poe.



Jack Mircala ens convida així a descobrir un Poe més enllà dels seus conegudíssims relats de terror i misteri, un Poe a voltes profundament malencònic, a voltes exhaltat i emocionat. Amb un expressionisme molt proper a l'estètica del gran Tim Burton, Mircala ens brinda retrats de Sarah Helen Whitman, Frances Sargent Osgood o Letitia Elizabeth Landon, juntament amb les dones arquetípiques més sorprenents de l'univers narratiu de Poe, com Morella, Ligeia o Berenice. Tot plegat sota una particular tècnica de diorames tridimensionals, fets amb cartolines i acuradament acolorits amb llapissos i altres estris rudimentaris d'escriptori, que després Jack Mircala fotografia per tal de retornar-los al món bidimensional. Siniestras Amadas, 22 delirios necro-románticos de Edgar Allan Poe el publica Editorial Sins Entido i val 18 euros. Mola!



dimecres, 22 d’abril del 2009

Leonore siempre tiene razón



Santi Navarro, guionista, promotor i editor independent de còmics amb l'etiqueta NoBanda, treballant intensament a Catalunya i sempre al voltant de la més prolífica pedrera del còmic català actual, com és l'escola Joso Factory de Barcelona, ha aconseguit editar finalment la seva darrera creació: Leonore siempre tiene razón, una història dibuixada per Àlex Fuentes amb aportacions d'altres excel·lents il·lustradors com Òscar Domènech, Salva Espín o Pol Ink.

Leonore és una adolescent inconformista i a voltes impertinent: la típica noieta a qui no li agrada res. La seva mare, escriptora, se l'emporta un dia a una ciutat francesa on ha de presentar un llibre, i allà Leonore es queda embadalida amb un vailet cubà, fill d'un músic, immigrant sense papers, que es busca la vida al carrer. El pare acaba detingut per la policia i el vailet s'amaga a un parc, fins allà el segueix Leonore i plegats es disposen a afrontar una aventura urbana de conseqüències imprevisibles i batejada per la força de l'amistat. Àlex Fuentes està genial en aquesta historieta, amb unes caracteritzacions de gran expresivitat i el seu domini habitual del moviment i el color. Leonore siempre tiene razón té 80 pàgines, combinades en color i blanc i negre i enquadernació rústica. Val 6,95 euros i el publica NoBanda. En teoria només el trobareu a llibreries especialitzades de Barcelona, com Arkham, Freaks, Studio, Continuará, Universal, Antifaz, així com les botigues Norma de Barcelona i Palma. Pot ser que a alguna llibreria especialitzada de Madrid també el trobeu.

Nous integrals de François Bourgeon


La jove editorial francesa 12 Bis publica a Espanya dues obres del gran mestre de la Bande Desineé, François Bourgeon, tot aprofitant la seva presència al 27è Saló del Còmic de Barcelona del proper 29 de maig. Els títols: Los Pasajeros del Viento i Los Compañeros del Crepúsculo, ambdues pertanyents a la primera meitat dels anys 80, sens dubte l'etapa creativa més interessant de Bourgeon. Tenen en comú uns guions impecables, unes ambientacions de gran rigor històric i uns personatges molt ben treballats, tot al servei d'unes històries amb capacitat sobrada per enganxar lectors dels més variats gustos i edats.
Los Pasajeros del Viento és una aventura ultramarina ambientada al colonialisme i el comerç d'esclaus del segle XVIII. A bord d'un vaixell francès, la protagonista, Isabel Mamaye, ens condueix, disfressada d'home, per una trama d'intrigues al llarg de les costes d'Àfrica. I Igual d'exòtica és Los Compañeros del Crepúsculo, que ens transporta a l'enigmàtica Europa del segle XV a través de gàrgoles, pelegrins, homes llops i les més sorprenents fantasies que converteixen aquest còmic en un autèntic espectacle de magnetisme visual.
Aquestes integrals que ara publica 12 Bis consten de 250 pàgines a color. El preu, 55 euros, s'ho val, encara que resulti un pèl car per aquests temps de crisi que corren. Al calaix de les coses negatives tampoc podem deixar de comentar que la traducció té alguna que altra relliscada important, al respecte us recomano llegir aquesta ressenya d'Alvaro Pons a La Cárcel de Papel i els comentaris de diversos internautes sobre el tema. A canvi, però, l'enquadernació és d'una qualitat excel·lent i és una bona ocasió per tenir a la vostra tebeoteca aquestes dues obres cabdals del còmic europeu.
Val a dir que la distribució de Los Compañeros del Crepúsculo a les llibreries s'ha posposat fins al 15 de maig, quan estava anunciat com una novetat del mes d'abril. En tot cas no crec que l'endarrereixin més d'aquesta nova data, perquè és evident que no es permetran el luxe de no publicar-lo abans del Saló del Còmic de Barcelona, on Bourgeon és un dels principals convidats.
Si voleu fer-ne un tastet, aquí us deixo dues seleccions d'imatges, una de cada integral. Que vagi de gust!

dissabte, 18 d’abril del 2009

Els nous catalans



Miquel Àngel Bergés i Josep María Cazares publiquen El Nord, una novel·la gràfica sobre els catalans d'origen marroquí i la seva integració a la societat. La narració està esquitxada de flashbacks que busquen paral·lelismes amb episodis histórics passats, com l'expulsió dels moriscos d'Espanya, ara fa 400 anys, o les més recents guerres entre Espanya i el Marroc, tot plegat per entrar a la intimitat present d'un patètic intel·lectual friki català, d'ideologia anarquista, que aconsegueix guarir el seu pessimisme existencial a través d'una rica amistat amb els marroquins que viuen actualment al carrer del Nord de la ciutat de Lleida, i molt especialment d'una noia anomenada Nawal. L'obra va obtenir el Premi Lleida de Narrativa l'any 2007. El Nord, de Bergés i Cazares, el publica Pagès Editors, són 188 págines a una tinta i tapa rústica i el trobareu per 18 euros.










També parla dels nous catalans Vaquero, el nou còmic de Jordi Pastor. Un thriller que té com a escenari la supervivència a una Barcelona hostil i en estat salvatge. Tot plegat da la mà de Felipe, un brasiler que sobreviu fent d'estàtua a la Rambla de la ciutat i es veu sobtadament embolicat a una espiral d'intrigues on realitat i ficció no tenen uns límits ben definits. L'obra està feta en negre i taronja, que juntament amb unes trames de punts gruixides fan un ambient lisèrgic i elèctric, sense treva pel descans. Per acabar-ho d'adobar el protagonista va sempre vestit de pistoler western: una estàtua de La Rambla que de sobte decideix protagonitzar la seva pròpia vida i lluitar per una existència digna. 88 pàgines que publica Ponent Mon per 15 euros.

dilluns, 13 d’abril del 2009

Faules i narracions bíbliques en còmic


El dibuixant i guionista alemany Ralf König acaba de publicar en castellà Prototipo la seva particular interpretació del Llibre del Gènesi. La naturalesa humana abocada als límits de l'absurd, tot esmolant la punta dels diversos passatges de la faula de les faules... ja sabeu: Adam, Eva, la serp, i la cosa es va embolicant amb els fills i el treballa que treballaràs, per acabar encadenats a la pregunta més terrible: Què carall pinta l'home en aquest món? Una història desesperada on el pecat, el desig, el coneixement, la llibertat i la submissió es converteixen en qüestions filosòfiques eternament pendents de resoldre. Això sí, mai sense la corresponen dosi d'hilaritat i befa que cultiva Ralf König.
I ja que estem en dies de meditació cristològica, no podem deixar de comentar-vos una altra novel·la gràfica, també en clau de faula, una críptica història protagonitzada per les bestioles del bosc, obra del dibuixant gallec Alberto Vázquez. El títol: El Evangelio de Judas. Judas és, en aquest cas, un esquirol mut que volta pel món. Les narracions van a càrrec de l'ocell Jeremíes, i al seu voltant una llarga colla de personatges amb evidents ressons bíblics que condueixen la història per llocs tan enigmàtics com el laberint de la falsa felicitat, la muntanya del Gran Mestre o Mimolandia. Vázquez barreja tècniques com el collage o les tintes xineses per anar passant dels ninots a les escenes realistes a mesura que evoluciona l'argument. Són 144 pàgines en blanc i negre que publica Astiberri Ediciones per 18 euros. Pel mateix preu trobareu també Prototipo, de Ralf König, en aquest cas a color. Publica Ediciones La Cúpula.

XII Premi de narrativa de ciència-ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró

Ja s'ha convocat la dotzena edició del Premi de Narrativa de Ciència-ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró. Aquestes són les bases:

Els treballs
1.- S'estableix com a única categoria la de novel·la curta.
2.- S'admetrà un sol relat per autor, no podent-hi participar els autors premiats a l'edició anterior.
3.- Les obres concursants han de ser originals, inèdites, no premiades en cap més concurs i escrites correctament en català. Queden excloses les adaptacions de tota mena i les presentades a d'altres concursos pendents d'adjudicació o divulgades en altres llengües o mitjans de difusió.

Presentació dels treballs
4.- Els originals, de tema lliure, amb un sol relat unitari, de ciència-ficció, han de tenir una extensió entre 150 i 200 pàgines numerades, cadascuna de les quals ha de ser de 2100 caràcters, inclosos els caràcters en blanc, escrites a una sola cara a doble espai amb un cos de lletra del 12.
Excepcionalment el jurat podrà acceptar una obra que no estigui dins els límits fixats sempre que el nombre de pàgines no es desviï del 10% en més o menys de les fixades en aquest mateix punt.
5.- Els originals s'han de presentar impresos en paper, per quintuplicat, acompanyats d'una còpia en suport informàtic.
6.- Les obres es presentaran sense signar, sota pseudònim, amb títol. Dins del mateix sobre s'inclourà un CD o DVD amb el relat escrit en processador de text, corregit a punt per a ser editat, amb el benentès que l'editorial farà les adaptacions pertinents d'acord amb els criteris de la col·lecció, i un segon sobre tancat amb el nom, l'adreça, el número de telèfon, una fotocòpia del document d'identitat i qualsevol altra dada que l'autor vulgui fer constar.
7.- Els treballs concursants s'han de presentar al registre de l'Institut Municipal d'Acció Cultural, carrer de Sant Josep núm. 9 08302 - Mataró, entre els dies 18 i 22 de maig de 2009, indicant en el sobre XII Premi de Narrativa de Ciència-ficció, Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró.

El premi
8.- El premi és dotat amb 3.000 euros. El premi està subjecte al que determini la normativa fiscal vigent en matèria de premis.

El jurat
9.- El jurat estarà format per: Miquel Barceló Garcia, que actuarà de president · Antoni Munne-Jordà en representació de Pagès editors · Montserrat Galicia Gorritz a proposta de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia · Jacint Fornols i Delgà i Juan Trujilo Campos a proposta del grup organizador de les Trobades de Ciència-ficció de Mataró. Actuarà de secretari el/la director/a de la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró.
10.- Les decisions del jurat seran inapel·lables. El premi podrà declarar-se desert, però no repartir-se entre dues o més obres.
11.- El jurat elevarà el seu veredicte al president de l'Institut Municipal d'Acció Cultural a fi de què aquest adopti l'acord d'atorgament del premi per l'òrgan que correspongui.

Lliurament de premis
12.- La proclamació del veredicte es produirà abans de dia 1 de juliol i l'atorgament dels premis tindrà lloc en una de les dependències gestionades per l'Institut Municipal d'Acció Cultural. La data i el lloc concret es faran públics amb suficient antel·lació.

Publicació dels treballs
13.- L'Institut Municipal d'Acció Cultural acordarà l'edició de la novel·la premiada a la col·lecció de Ciència-Ficció de Pagès editors. A la portada del llibre es farà constar, a més a més del títol de la novel·la i el nom de l'autor, la seva condició d'obra guanyadora del Premi de Narrativa de Ciència-ficció, Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró.
14.- La quantia dels premis inclou els drets d'autor dels 1.500 primers exemplars, que l'autor de l'obra premiada cedeix a l'IMAC. En cas de posteriors edicions Pagès editors negociarà directament amb els autors les condicions. L'editor establirà un contracte d'edició amb l'autor.

Retirada d'originals
15.- Els originals dels treballs que no siguin premiats podran ser retirats de l'Institut Municipal d'Acció Cultural pel seu autor o representant autoritzat, entre els dies 13 i 17 de juliol de 2009. En cas de no fer-ho s'entendrà que hi renuncien. Posteriorment es procedirà a la seva destrucció.

Final
16.- La participació en aquest concurs comporta, per part dels autors de les obres presentades, l'acceptació íntegra d'aquestes bases i condicions generals, així com de les obligacions que se'n deriven, especialment pel que fa a la publicació de les obres premiades. 17 Els autors de les obres premiades autoritzen l'IMAC a la confecció de tríptics, notes i altres documents en qualsevol suport (paper, telemàtic, audiovisual, etc.), per donar a conèixer les obres. 18 En cas de qualsevol dubte en la interpretació de les presents bases, el jurat té la facultat d'interpretar-les.

Informació i contacte:
Institut Municipal d'Acció Cultural
C. de Sant Josep, 9 de Mataró
Tel. 93 758 23 61
imac@ajmataro.cat

L'últim Unicorn, de PS. Beagle


MR ediciones va publicar al novembre de 2008 la darrera versió d'El último Unicornio, de Peter Soyer Beagle, considerada una de les 10 principals obres mestres de la literatura fantàstica de tots els temps. Tot i que la primera versió és de l'any 1968, al llarg d'aquests 40 anys la història original ha experimentant algunes ampliacions i millores, alhora que ha anat creixent un petit univers narratiu al seu voltant: en la forma d'altres obres literàries, un film d'animació, que es va fer l'any 1982, o fins i tot un espectacle musical, dirigit per Elizabeth Huddle i que es va estrenar l'any 1988. Recentment també s'ha publicat la història original en audiobook i fa 3 anys, Beagle va escriure una coda de la història que es titula Dos cors i que ara s'integra a la narració original en aquesta edició que acaba de treure MR Ediciones.

Finalment, des de l'any 2006, Continent Films ha revelat la seva intenció de portar la història al cinema, tot i que per ara no sembla que el projecte vagi endavant. Beagle, però, l'any 2008 semblava estar en un món molt diferent al de l'Últim Unicorn, amb projectes com Strange Road (amb Lisa Snellings-Clark) i a Espanya ens vam poder delectar amb una nova joia de la literatura jovenil, d'aquelles que poden captivar fins i tot als més vells de tots el joves. Em refereixo a Tamsin, publicada orignalment l'any 1999.
Amb tot, Peter Soyer Beagle va anunciar que 2009 seria l'any de L'últim Unicorn, perquè tenia la intencio de publicar dos volums que recullen noves històries dels personatges de la novel·la, com el mag Schmendrick.


Per ara ja tenim l'actualització de la història original de MR Ediciones per 19 euros, amb més poemes de la papallona xerraire, més malifetes de la bruixa Mama Fortuna i més aventures en el camí que porta cap al país del Rei Haggard. Però si voleu ampliar encara més les històries d'aquests personatges em temo que haurem d'esperar amb paciència i una canya. Entretant als EEUU gaudeixen d'una reedició ampliada d'una altra obra (sí, una altra obra ampliada) de Beagle: We Never Talk About My Brother. No penseu pas que l'ampliació és gran cosa, dos contes nous: "By Moonlight" i "The Stickball Witch", que s'afegeixen a la resta que integra aquest recull original de contes escrits des de 2006. Jo no sé com ho veieu però, amb tots els respectes (que són molts) que em mereix PS Beagle, a mi cada dia em recorda més a Van Morrison. Sí, és genial... Va ser genial! Però, si us plau, senyor Beagle, tregui alguna cosa nova, que tenim gana.




















Per cert, si teniu intenció de comprar (o no) la pel·lícula d'animació de 1982 que van fer Jules Bass i Arthur Rankin Jr amb la productora japonesa Topcraft, assegureu-vos d'anar a buscar l'edició especial 25è aniversari, perquè a les edicions anteriors no hi ha doblatge al castellà.
Ah! i respecte al musical de 1988 d'Elizabeth Huddle, el proper 16 d'octubre el Promethean Theatre Ensemble estrena al City Lit Theater de Chicago una versió renovada, dirigida per ED R, que té en marxa un blog dedicat eclusivament al tema. Una bona excusa per anar a Chicago aquesta propera tardor.

Apa! Bavegeu un mica:

dissabte, 11 d’abril del 2009

Noves publicacions de KAP i Picanyol


Picanyol i KAP, dos dels ninotaires més exitosos del còmic català, publiquen novetats aquesta primavera. En Jaume Capdevila, més conegut com a KAP, després d'haver guanyat l'edició 2009 del Premi Internacional d’Humor Gat Perich, ja té a les llibreries Manar, Manar!, un manual pràctic per governar un país, on no s'està d'explicar els més ben guardats secrets del protocol, els entrellats de l'administració o les formes més efectives de manipular unes eleccions, sense deixar de banda la lliçó final que cap polític vol aprendre: la determinació del moment més adequat per plegar. Tot plegat, òbviament, il·lustrat amb els exemples magistrals dels mestres més reeixits d'aquest art, com Obama, Zapatero, Aznar, Sarkozy, Montilla i tants altres.








I pel que fa a Picanyol, després de 40 anys publicant a Cavall Fort les històries d'Ot el Bruixot, ara Norma Editorial publica una antologia de 188 pàgines en blanc i negre amb les millor tires d'aquest personatge mut que ha acompanyat la imaginació de generacions senceres de catalans des de 1971 amb la companyia del mussol, el policia i l'esposa rondinaire. És una edició per a col·leccionistes enquadernada en cartoné que trobareu per 19,50 euros . 15,90 val Manar, Manar! de Kap, 160 pàgines, també en blanc i negre, que publica Angle Editorial.

Freddie & Me, de Mike Dawson


Les nostres vides tenen una banda sonora, una selecció de músiques que han acompanyat sensacions, sentiments i esdeveniments. Podríem reproduir aquestes músiques a una playlist, i com a resultat despertaríem, un rere l'altre, els records de moments molt concrets, associats de forma permanent a cadascuna d'aquelles músiques dins del nostres cervell: tindríem, doncs, la nostra biografia musicada.
Addicionalment, però, molts de nosaltres tenim un grup o un músic que ens ha marcat per sobre dels altres, de manera que la banda sonora de la nostra vida podria ser perfectament un disc recopilatori de temes d'un mateix músic. I això és el que ha fet el dibuixant escocès Mike Dawson amb Freddie Mercury i Queen, amb la particularitat que ha transportat tots aquests sentiments i sensacions musicals de la seva pròpia vida a una novel·l gràfica anomenada Freddie & Me.
En clau d'òpera rock i amb el leitmotiv del legendari Bohemian Rhapsody, Mike Dawson transforma el pretext de portar la seva pròpia vida al còmic en una fragmentària història del rock, sempre amb la música de Queen com a fons i establint simpàtics paral·lelismes amb les vides de personatges com el propi Freddie Mercury, Brian May o fins i tot George Michael, que ens porten des d'Anglaterra a New Jersey, del rock dels anys 70 al grunge dels 90. 308 esbojarrades pàgines en blanc i negre d'una vida irreverent que no necessita justifcar-se. Freddie & Me val 20 euros i el publica a Espanya La Cúpula.

dijous, 9 d’abril del 2009

Las Calles de Arena, de Paco Roca


A mesura que s'apropa el Saló del Còmic de Barcelona les primeres espases del novè art van publicant les seves flamants novetats. Un dels primers a obrir foc ha estat el valencià Paco Roca, que des del 17 d'abril té a les llibreries una nova història: Las Calles de Arena, quan encara no ha deixat de treballar en els efectes col·laterals de la seva anterior obra, Arrugas, de la qual ja porta venuts més de 17.000 exemplars, té en marxa una exposició itinerant que volta per tota Espanya i, segons informa Ediciones Astiberri aviat la veurem al cinema sota la direcció d'un expert en històries animades com és Ignacio Ferreras. La producció va a càrrec de la gallega Perro Verde Films i per ara se sap que la veu del protagonista la posa José Sacristán.
Pel que fa a Las Calles de Arena, si bé el dibuix de Paco Roca va adquirint cada día que passa una personalitat pròpia més acusada i atractiva, el que destaca amb més força és la història: una intrigant trama de realisme fantàstic i tensió psicològica que embolcalla el jove protagonista, engarjolat a l'asfixia urbana d'uns carrers i un entorn que li són de sobres coneguts, però en canvi enormement hostils per a obrir-se camí en el seu destí. 104 págines a color i enquadernació en cartoné que publica Astiberri.

divendres, 3 d’abril del 2009

Noves publicacions a Espanya de Xavier Dorison


Us comentem tot seguit dues novel·les gràfiques del guionista francès Xavier Dorison, publicades aquesta primavera a Espanya. Amb la primera d'elles, Dorison fa gala de la seva gran passió per Stephen King i Michael Crichton: es tracta de la integral d'El Tercer Testamento, dibuixat pel també francès Alex Alice, qui aconsegueix uns ambients extraordinàriament tèrbols i misteriosos en aquesta intriga de monestirs i convents ambientada a una Europa del segle XIV poblada d'inquisidors i templaris: tota la trama gira al voltant dels textos d'un Tercer Testament que podrien trasbalsar els fonaments del cristianisme. Originalment la sèrie consta de quatre volums que ja van ser publicats individualment al seu moment. Si la història us agrada i no vàreu tenir ocasió de fer-vos amb aquells quatre volums, ara és un bon moment per tenir la història completa a un preu molt econòmic. L'integral d'"El Tercer Testamento", de Dorison i Alice, val 24 euros, són 264 pàgines a color i el publica Glénat.



La segona història de Dorison és tot un homenatge a L'Illa del Tresor, de Robert Luis Stevenson, en aquest cas amb el dibuixant Matthieu Lauffray. Es tracta de l'ampliació del personatge del pirata Long John Silver, projectada inicialment en format de trilogia però sembla que al final la cosa quedarà en quatre volums. Des d'aquest mes de maig ja tindrem a les llibreries la primera part traduïda al castellá, una aventura ultramarina amb Lady Vivian Hastings. De fet aquesta primera entrega no difereix gens de la narració de Stevenson, a l'igual que L'Illa del Tresor, no és altra cosa que una expedició a la recerca d'un tresor. La gràcia, però, d'aquesta sèrie, és la possibilitat de conèixer més a fons un personatge amb tantes possibilitats com el de Long John Silver, que Robert Luis Stenvenson va fer desaparèixer de la seva narració amb un lacònic "no vam tornar a saber res més de Silver". Caldrà veure, doncs, com desenvolupa Dorison el personatge a les següents entregues per fer-nos una idea de si estem al davant d'una bona sèrie o no. El fet que el guió d'aquesta primera part no aporti gran cosa és, en certa manera, admisible, ja que podem considerar que es tracta de la presentació de la sèrie. El publica Norma Editorial, són 60 pàgines a color en format cartoné al preu de 16 euros. A part del slide que us deixo tot seguit amb alguns detalls interiors del còmic us convido a llegir els interessants comentaris sobre aquesta obra que ha fet el meu amic ooooo als fòrums de Sedice, incloent-hi també alguns detalls interiors del còmic: Aquí

dijous, 2 d’abril del 2009

Un mes de març fatídic per al còmic català

Aquest març de 2009 ha estat especialment trist pel còmic català. Tres grans personalitats han deixat aquest món tridimensional, encara que la seva obra bidimensional, en forma de còmic, no ens deixarà mai. El 14 de març va ser el barceloní Josep María Casanovas, amb 75 anys d'edat. Autor d'alguns quaderns d'El Jabato, Capitán Trueno o El Perro de Baskerville, no va ser mai profeta a la seva terra, però en canvi va triomfar als EEUU amb diversos encàrrecs sobre Cònan el Bàrbar, El jutge Dredd o The Phantom, i es va fer un fart de publicar a tota Europa, encara l'any 2005 va ser portadista a la revista de culte Geisterjäger John Sinclair d'Alemanya.
No havien passat ni 5 dies que també ens deixava, als 87 anys, l'Àngel Puigmiquel, un dels pares de la historieta catalana, especialment actiu durant els anys 40 a través de la revista Chico, des d'on donava vida a personatges i històries com Becerrín el Torero, SOS en el Museo Diabólico o Los Crímenes del gramófono. I segurament per un arravatament de pena, al cap de tres dies moria un dels més grans admiradors de Puigmiquel, el crític i historiador del còmic i la novel·la negra, Salvador Vazquez de Parga, nascut a LLeida l'any 1934, i autor d'obres fonamentals per a la història del còmic com Los comics del franquismo o Los tebeos de aventuras en 250 portadas, aquesta última encara disponible al catàleg d'Edicions Glénat.
També en aquest mateix catàleg podeu trobar encara una obra d'Angel Puigmiquel, publicada l'any 2006: El ladrón de pesadillas y otras historias en versió definitiva i millorada sobre la història original que va crear durant els anys 40.
Podeu visitar el blog de Joan Navarro, on trobareu una llarga mostra d'antigues publicacions d'Àngel Puigmiquel.
Però no s'acaba aquí el llistat d'il·lustres dibuixants catalans que ens han deixat aquest mes de març: el dia 31 moria un altre membre de la factoria Bruguera, en Joan Bernet Toledano, amb 84 anys d'edat. Germà de Miquel Bernet (conegut com a "Jorge", el creador de Doña Urraca) també amb un interessant trajecte al mercat internacional, va publicar amb Bruguera a series com Altamiro de la Cueva o Super Agente Secreto AEIOU, així com llàmines de 13 Rúe del Percebe.

dimecres, 1 d’abril del 2009

Nous còmics de fantasia medieval per aquest mes d'abril


Després d'una pausa per dur al còmic el bandoler Serrallonga, la passada tardor, el gironí Quim Bou torna a les llibreries amb la tercera entrega d'Orn, una aventura èpica de personatges antopomorfs, dels quals Orn, el protagonista, està caracteritzat amb els trets propis d'un gos d'atura. En aquesta ocasió Orn i Aconis es troben en seriosos problemes per sortir amb vida de la perillosa torre d'un mag emprenyat que els sotmetrà als més impensables perills, entre dracs, fades i cadàvers vivents. És difícil destacar el guió per sobre dels dibuixos o a l'inrevés: en Quim Bou està fent una obra molt completa amb capacitat d'enganxar petits i grans per igual. Si cliqueu aquí us baixareu un pdf amb les vuit primeres pàgines del còmic, per gentilesa de Dolmen Editorial.

La tercera entrega de les històries d'Orn, de Quim Bou, val 14 euros, un àlbum a color de 56 pàgines publicat per Dolmen Editorial. Cal dir que la història completa d'Orn ja es va publicar temps enrere, tant en castellà com en català. La integral en catalá la va publicar Maqui Edicions i es pot trobar per 19,95 euros, però és a una sola tinta. La novetat d'aquesta nova edició de Dolmen és que per primera vegada podrem tenir-lo a tot color. Això sí, ens ho haurem de prendre amb paciència, perquè el projecte és que la col·lecció consti de 12 àlbums, més algun altre d'addicional que en Quim Bou pugui anar ideant sobre la marxa,... i tot just anem pel tercer!

També a l'àmbit de la fantasia, Rossell còmics ens porta la primera part de La Llegenda dels núvols escarlata, del guionista i dibuixant romà Saverio Tenuta (bé, en realitat es va publicar al desembre de 2008, però jo almenys no l'he vist a les llibreries fins fa una setmana) una història inspirada en l'estètica dels bunraku, els mil·lenaris espectacles de titelles japonesos. Les tonalitats blanques i porpres, i les seves formes captivadores ens traslladen a un temps mític, a les muntanyes nevades, on Raido Caym, el protagonista, s'abandona tot fugint dels dimonis que turmenten el seu cervell.
Aquesta primera entrega duu per títol La ciudad que habla con el cielo, 48 pàgines a color en format cartoné que publica Rossell Còmics per 15 euros.

Aquí us deixo uns quants detalls del còmic de Saverio Tenuta:
Related Posts with Thumbnails