Batman, 70 anys

L'any 2009 Batman va arribar a la respectable edat de 70 anys. En perfecte estat de salut, tot sigui dit, malgrat els esforços del guionista escocès Grant Morrison per sotmetre'l a les més ferotges agressions, tant físiques com psíquiques, que es succeien sense pietat als diversos capítols de la sèrie Batman RIP, una sèrie amb dibuixos de Tony Daniel que ara trobem compilada en volum únic al preu de 16,95 €, en una edició de Planeta de Agostini Comics.
El treball de Grant Morrison, però, no ha estat un exercici de lliure imaginació, sinó que totes i cadascuna de les situacions on ha col·locat l'heroi de Gotham City es justifiquen a vellíssimes planxes oblidades als arxius de DC Còmics; especialment publicacions dels anys 50, on Batman sovint s'enfrontava a amenaces extraterrestres i al·lucinacions mentals induïdes per drogues d'efectes esfereidors. Morrison ha compilat aquestes històries originals que el van inspirar en un altre volum, batejat com Els Arxius Negres, que també publiquen a España els de Planeta. Però els propòsits batmanians de Planeta per aquest any 2010 són molt més ambiciosos: Al llarg de l'any, i tot commemorant els 75 anys de DC Comics, trobarem a les llibreries noves aventures en grapa guionitzades per Paul Dini, Ed Brubaker o el propi Grant Morison, així com renovades versions dels herois i enemics tradicionals de l'univers batmanià, com Red Robin, Bat Girl o Catwoman. Cliqueu aquí si us voleu descarregar un pdf amb el pla editorial batmanià complet per aquest 2010 de Planeta.

iCòmics amb la PSP

En plena efervescència tecnològica dels e-readers, com el flamant ipad d'Steve Jobs, i seguint el contra-corrent ecologista que convida a diversificar els usos dels nostres vells dispositius tecnològics, ara podrem utilitzar les consoles PSP per a llegir còmics.
En realitat ja era possible descarregar els còmics a les consoles en format pdf, i llegir-los mitjançant aplicacions homebrew; el que ha fet ara Sony és mirar de treure un bon tall d'aquest pastís alhora que dona un valor afegit a l'experiència de visualització: Inicialment han establert convenis amb diverses editorials del sector i, a preus variables que parteixen d'una tarifa mínima d'1 dolar pels títols més econòmics, ja és possible descarregar de forma legal historietes de factories com Marvel, Rebellion o Disney. L'invent ja està funcionant a ple rendiment al món anglo-saxó des del passat mes de desembre, i al llarg d'aquest any 2010 aniran sortint els primers títols en alemany, francès, castellà i italià.
Habilitar la nostra PSP per aquesta prestació només requereix dues coses, tenir instal·lada la versió 6.20 de firmware de la consola i descarregar-nos gratuitament el programa Autoflow Viewer, que el trobareu a http://www.playstationcomics.com, on a més podreu anar veient els títols que surten a la venda. A més, si entreu a la versió en anglès de la pàgina, trobareu uns quants còmics en descàrrega gratuita que permeten experimentar com funciona el sistema.
No hi faltarà qui pensi que treure el còmic del seu suport habitual en paper és un atemptat a les qualitats del dibuix però, com a contrapartida, l'Autoflow Viewer ens ofereix experiències la mar de frikis, com practicar zooms sobre les vinyetes, escombrats panoràmics automatitzats que segueixen el camp visual dels personatges, pantalles que tremolen quan hi ha una explosió o l'acompanyament musical de les històries. Com a mínim curiosa, aquesta nova forma de llegir tebeus digitals amb la PSP.

Pandorum, ja en Blu-ray

Amb el pas del anys i un llarg treball al darrere, Paul Anderson s'ha acabat convertint en el gurú del subgènere survival horror als cinemes. Primer es va autoproclamar fill espiritual de Ridle Scott a través de pel·lícules com Alien vs. Predator i Soldier, que rememoren respectivament l'Alien i el Blade Runner de Scott. Però mentre això passava creava també el seu propi llenguatge, per exemple portant el videojoc Resident Evil al cinema, del qual ja porta estrenats tres episodis i un quart, Resident Evil: Afterlife, que podrem veure aquest 2010. Però entretant no arriba, i per anar fent boca, tenim la seva darrera producció: Pandorum.













Pandorum transcorre als laberints inacabables i asfixiants d'una nau perduda més enllà de l'univers conegut. 60.000 passatgers i 20 milions d'espècies al seu interior, són tot el que quedava de la vida a la terra, temps enrere extingida, però quan els protagonistes desperten de la seva hivernació, no només no saben on són ni que fan, sinó que tampoc troben res de la càrrega original de la nau, tot i que, poc a poc, descobriran que tampoc no estan del tot sols.
La cinta va a càrrec del jove director alemany Christian Alvart i una nòmina d'actors encapçalada per Dennis Quaid i Ben Foster. Una acurada ambientació post-industrial de marcat accent gòtic, 54 platós submergits a una foscor claustrofòbica i una il·luminació de flaixos enlluernadors, garanteixen 108 minuts de confusió i terror a 800 milions de km de la Terra. La cinta va passar força desapercebuda per les cartelleres catalanes durant el novembre de 2009,... amb prou feines va estar un parell de setmanes a les sales. Ara, però, ja la podem trobar en Blu-ray i gaudir-la a casa, com a mínim per ara en versió de lloguer,... encara no l'he vist a les botigues, tot i que l'anunciaven per a finals de gener. Suposo que serà qüestió de dies, el funcionament de les distribuidores és sempre un petit i incòmode misteri.

Tardi, Retrat en negre

La Biblioteca Jaume Fuster de la Plaça Lesseps, 20-22 de Barcelona acull fins finals de març Tardi, Retrat en negre, una exposició d'originals del dibuixant i guionista francès Jacques Tardi associats al gènere negre i seleccionats per Toni Guiral i Pepe Galvez amb motiu de la cinquena trobada de novel·la negra de Barcelona, BCNegra 2010.
El gruix de l'obra negra de Tardi procedeix del detectiu Nestor Burma, personatge creat i novel·lat per Leo Malet a qui Tardi va donar imatge en obres tan legendàries com La Boira al Pont de Tolbiac.
















Però més enllà de les trames detectivesques de Malet, el Tardi negre s'expressa profundament a través de les històries de màfies i corrupció, sempre denunciant oberta o vetlladament la cobdicia del poder. L'exposició ho reflecteix en quatre eixos temàtics:
La Guerra, amb títols d'esfereïdora barbàrie com La última guerra o Calle de la Estación, 120
La Fam, que mostra els efectes de l'exclusió social a través d'obres com La patada de Daniel Pennac.
La Pesta, amb les seves formes contemporànies com la guerra biològica o la contaminació industrial, que apareix reflectida a Rumeurs sur Rouerge, de Pierre Christin.
I finalment La Mort pròpiament, que culmina a títols com Una resaca de cuidado o Balada de la costa oeste.
En definitiva, vinyetes i moments creatius extrets acuradament de la llarga trajectòria de Jacques Tardi entre 1974 i l'actualitat: Tardi, Retrat en negre. L'entrada és lliure.

6 de febrer: Ter-Cat, edició XIII, a Girona

Dissabte 6 de febrer té lloc la tretzena edició de les Ter-Cat, les tertúlies de fantasia i ciència ficció de Catalunya. Aquesta vegada el punt de trobada és Girona i l'activitat central és una taula rodona i presentació de novetats editorials que tindrà lloc a la Casa de Cultura Tomàs de Lorenzana de la ciutat (pça. Hospital, 6) a les 12 del migdia, concretament a l'Aula B del 1r. pis.
Aquest és el llistat de les presentacions que es duran a terme,... moltes i ben interessants, com podeu veure:

• Javi Araguz presentarà "La trilogia de El mundo de Komori"
• Gabriel García de Oro presentarà "Minotauro 2: La Torre del tiempo" / Sèrie Minotauro -2
• Mercè Masnou presentarà "El Ceptre de Zink" i "El senyor de Zapp"/ sèrie Kadingir 1 i 2 i exposarà l'estat del nou llibre de la saga
• Òscar M. Pich presentarà "Mimas"
• Susana Vallejo presentarà "El principio del fín"/ "El principi de la fi" / Sèrie Porta Coeli-3
• Ramon Mas i Pau presentaran el núm. 1 de la nova revista "Les males herbes"

El tema central de la tertúlia serà l'estat del món editorial de fantasia i CF juvenil a Catalunya, les seves virtuts i misèries.

L'entrada és lliure i oberta a tothom. 1 hora abans, a les 11 del matí, hi ha una trobada prèvia per fer cafès i començar a fer contactes al Bar El Rebost (pça. Pompeu Fabra, 9) al costat mateix de la Casa de Cultura. Després de les presentacions i la taula rodona, la trobada continua amb un dinar al barri del Mercadal de la ciutat. L'assistència al dinar cal reservar-la. Per més detalls podeu connectar amb la gent de les Ter-Cat a través del grup de yahoo:
http://es.groups.yahoo.com/group/Ter_Cat/

001 Ediciones arriba al mercat espanyol

L'editorial de còmics italiana 001 Ediciones s'ha decidit a obrir-se camí al mercat espanyol tot presentant tres publicacions de còmic europeu: El primer volum de Luxley, una ucronia fantàstica que especula sobre una Europa que al segle XII va ser colonitzada pels indis americans mentre els reis europeus es buscaven problemes amb l'Orient Mitjà (com sempre) Al final sembla que només Robin Hood podrà lliurar els cristians del jou salvatge de les tribus arribades de l'Atlàntida. La idea, o sigui el guió, és de Valerie Mangin, qui va tenir l'encert de triar els dibuixos de l'alacantí Francisco Ruizgé: per a mi almenys tota una agradable descoberta,.... boníssim. La sèrie es va gestar l'any 2004 i ja ha estat publicada a França, Holanda i Itàlia; actualment Ruizgé treballa a la cinquena i última entrega. L'edició espanyola constarà de dos volums, aquest primer que ja està a la venda compila els tres primers de l'edició francesa original en 160 pàgines a color i tapa rústica. Val 16 €.

La segona obra que presenta 001 Ediciones a la seva estrena espanyola és Ultima lección en Gotinga, del piamontès Davide Osenda, una història ambientada a la dictadura nazi que tracta sobre problemes i teoremes matemàtics, com el teorema de l'incompletitud de Gödel, un curiós còmic que va causar gran sorpresa abans fins i tot de la seva publicació, en una exposició al Festival de Matemática de Roma 2008. Volum únic de 80 pàgines a color.

I finalment, l'estrena de 001 Ediciones que més m'ha cridat l'atenció és Holmes:
L'ocasió mediàtica per posar al mercat aquest còmic és excel·lent, donada l'estrena als cinemes del film sobre el detectiu de Baker Street dirigit per Guy Ritchie. Aquesta migració al còmic de Sherlock Holmes és un guió magistral, amb tota la tensió, el misteri i la solidesa narrativa que mereix tan il·lustre personatge. L'autor és Luc Brunschwig, editor de la francesa Futuropolis i conegut sobretot per La memòria a les butxaques, obra publicada a Espanya per Norma. Els dibuixos, a tinta aigualida, obra del també francès Cècil, acaben d'arrodonir la impecable ambientació d'època d'aquest tebeu. Fins ara s'han publicat dues entregues de Holmes a França, 001 Ediciones les posa a la venda a Espanya totes dues en un volum únic de 80 pàgines al preu de 13 euros.

28 de novembre: 1ª Edició dels Premis Ictineu de Narrativa Fantàstica

L'any 2007 van néixer les TER CAT, unes tertúlies itinerants que posen en contacte els lletraferits, devoradors de còmics, bloguers, escriptors i cinèfils de Catalunya que tenen com a inquietut comú el gènere fantàstic. Després d'onze edicions a diferents indrets de la geografia catalana com Vilafranca, Vic, Manresa, Mataró, Igualada, Miravet, Barcelona, Tarragona o Les Borges Blanques, de les TERCAT han anat sorgint iniciatives, com el cas de la revista de relats breus Catarsi, que aquest mes de novembre publica el seu número 2, i també uns premis literaris, els Premis Ictineu.




















Aquesta primera edició dels premis contempla tres categories: La principal, "Millor obra de ficció original en català", té finalistes com Aiguafang de Joan Lluís Lluís o La Mutació sentimental de Carme Torres. A la segona categoria, "Millor obra de ficció traduïda al català" trobem obres tan diverses com Un home a les fosques de Paul Auster o Harry Potter i les relíquies de la mort de J. K. Rowling. I finalment un tercer premi al "Millor conte de ficció en català", del qual només han passat el tall set relats de dos autors, Albert Sanchez Piñol i Antoni Munné-Jordà (cliqueu aquí per veure la relació d'obres finalistes) Com us deia, els guanyadors els podrem conèixer dissabte 28 de novembre, serà en un acte obert, a les 12 del migdia, a l'auditori Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat.

Algunes novetats de Planeta de Agostini Comics

De les novetats de Planeta de Agostini Comics d'aquest mes de novembre m'agradaria destacar-ne especialment tres:

Celebrar en primer lloc la publicació de la novel·la gràfica guanyadora del Primer Premi Internacional de Còmic Planeta de Agostini, obra dels autors argentins Diego Agrimbau i Gabriel Ippóliti, un guió delirant que ens transporta a un futur proper on la Terra ja és un lloc tan brut i insalubre que la gent fuig com pot cap a Europa, una de les llunes de Jupiter, que finalment s’ha pogut habilitar per a la vida humana. Però, és clar, sempre hi ha algun romàntic que es vol quedar aquí, tal és el cas del protagonista: Quique Tetamandi. 80 pàgines magistralment recreades per Ippóliti en una estètica ciberpunk que evoca les millors creacions dels grans genis francesos del col·lectiu dels Humanoides Associats, es diu Planeta Extra i la trobareu per 13'95 euros. Al final d'aquests comentaris us deixo una petita mostra del còmic.
La segona novetat és Apokalipstik. Aquest és el títol de la segona entrega d'"Els Invisibles" la fascinant història de l’escocès Grant Morrison que al seu dia va ser la principal font d’inspiració de la pel·lícula Matrix. En aquesta entrega coneixem un nou membre dels Invisibles, Jim Crow, que és un mestre vudú del trip hop, i ens veiem submergits a una màgica i hiperhistèrica trama protagonitzada per drag queens brasilers. Format americà, 220 pàgines a color al preu de 16'95 euros.
I pel mateix preu trobareu també el primer volum de Garfield, les històries completes de l’entremaliat gat creat per Jim Davis. Són uns llibres en tapa dura, a una tinta i de 320 pàgines. Aquest primer volum recull les aventures de Garfield publicades entre 1978 i 1980.

Steampunk Spain a Barcelona

Fins al 14 de novembre tenen lloc les primeres jornades Steampunk de Barcelona, promogudes pel col·lectiu Steampunk spain. L'Steampunk va néixer com un subgènere literari de la ciència ficció a finals del segle XX, en la forma de relats retrofuturistes que s'inspiraven a les màquines de vapor i la tecnologia pròpia de l'època victoriana de finals del segle XIX, amb la finalitat de recrear històries alternatives de la humanitat. Més tard les fonts d'inspiració es van diversificar, donant lloc al dieselpunk, inspirat a la tecnologia diesel, o el clockpunk, que beu directament de Leonardo da Vinci i la tecnologia renaixentista. Fins que aquesta estètica ha anat més enllà de l'àmbit literari i s'ha convertit en una manifestació cultural diversa i eclèctica.

Per exemple, el que podeu veure al video és un theremin, un sintetitzador electròfon inventat l'any 1919 del qual podrem aprendre molts secrets el dia 12 a les 7 de la tarda al Monster Museum, del carrer Martinez de la Rosa, 38. El gruix de les jornades, però, es concentra el dissabte 14, des de les 10 del matí a l'Espai Jove Boca Nord, amb exposicions, jocs de rol, taules rodones, projeccions de films d'època i saló de te victorià. Podeu consultar els detalls de tot plegat a http://www.steampunksp.es

Moon, un film de Duncan Jones

Duncan Jones, el fill de David Bowie, s'ha estrenat com a director de cinema amb Moon, la triomfadora al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges d'aquest any: Un film de ciència ficció amb aires de thriller que, sense ser una superproducció, no ha renunciat a beure de les més exitoses obres del gènere durant el segle passat, o fins i tot d'obres més recents com Los cronocrímenes de Nacho Vigalondo; tot plegat navegant sobre un excel·lent guió que aconsegueix connectar-nos als drames existencialistes interestelars del gran Stanislav Lem. Després de passar 3 anys tot sol a la lluna, el protagonista de la història, l'astronauta Sam Bell, es veu embolcallat d'un seguit de circumstàncies que convertiran la perspectiva del seu retorn imminent a La Terra en una font d'intrigues.
Sense complexes, doncs, i fent gala d'un enorme potencial, Duncan Jones ens demostra, com a mínim, que sap perfectament on trobar cadascun del ingredients necessaris per convertir un baix pressupost en una pel·lícula atractiva que no fa altra cosa que col·leccionar crítiques positives. Per parlar de miracles, ja és encomiable que amb només cinc milions de dòlars de pressupost la pel·lícula hagi aconseguit arribar a les sales de cinema d'Espanya. I sens dubte una de les sorpreses més positives és la doble interpretació de Sam Rockwell com a protagonista, que ja sona amb força a les apostes pels nominats als Oscars.

REC 2, una de zombis catalans

Si al seu dia vareu xalar de valent a la butaca mentre veieu REC, el curiós experiment cinematogràfic de Jaume Balagueró i Paco Plaza, ara teniu als cinemes la segona part, REC2: Més del mateix, però diferent. La base és la mateixa: són els propis actors els qui porten la càmera, provocant una narració visual subjectiva i en primera persona de tot el que va passant. ¿Les diferències? Doncs sobretot que Balagueró i Plaza han tingut temps de meditar com treure més suc a les possibilitats del nou invent, i això es tradueix en jocs molt més interessants amb la càmera, la resolució d'alguns problemes de ritme que tenia la primera part, i de passada han aprofitat també per tancar alguns interrogants que en aquella ocasió havien quedat oberts.
Una altra novetat és que mentre a la primera part de REC primava sobretot el realisme i el cinema-documental, aquesta segona part s'ha obert totalment al gore i el terror, amb dolls de sang per tot arreu, fetge i molta acció, amb abundants paròdies dels grans clàssics del gènere i un plantejament de les escenes clarament inspirat a l'estètica dels videojocs. L'actriu Manuela Velasco repeteix en el repartiment un paper que ja se'l tenia guanyat, però sens dubte tot el protagonisme li ha robat Niña Medeiros, el zombi que ja no podrà viure mai sense l'ànima del fascinant Javier Botet.

Spectrum, d'Alfonso Azpiri

Planeta de Agostini Comics publica aquesta tardor un curiós àlbum d'il·lustracions del dibuixant madrileny Alfonso Azpiri, qui durant els any 80 del segle passat va ser el referent indispensable en el disseny de les caràtules de qualsevol videojoc per a Spectrum, Amstrad, Atari, Amiga o PC que sortia al mercat. En aquells anys Espanya era una potència mundial a la creació de videojocs que no tenia res a envejar ni tan sols al Japó, i bona part del seu prestigi anava presentat a les caràtules dissenyades per Azpiri.
Les perspectives impossibles, uns colors de gran vitalitat i el seu magistral ofici com a dibuixant van fer d'Azpiri el dictador absolut de les normes per a crear una caràtula perfecta, la porta de benvinguda a la fascinació de jocs memorables com Abu Simbel, profanation o West Bank de 1985, o Viaje al centro de la tierra, de 1989. A més, l'art d'Azpiri com a ninotaire va influenciar directament els gràfics de Lorna, la voluptuosa heroïna de ciència ficció eròtica que va acabar provocant l'interés de revistes com Heavy Metal o Penthouse, o bé Mot un divertit personatge que acabaria convertit en sèrie d'animació produida per Le Studio-Canal Plus,... i un llarg etcètera d'èxits gràfics que trobareu compil·lats en aquestes 128 pàgines a color que edita Planeta de Agostini Còmics al preu de 14,95 euros, Spectrum il·lustracions d'Azpiri entre 1985 i 2009.

Los sustitutos, un film de J. Mostow inspirat al còmic The Surrogates

Una de les estrenes de ciència ficció més esperades a la cartellera d'aquesta tardor ha estat Los sustitutos (Surrogates) la darrera creació del director Johnatan Mostow, qui no apareixia per la gran pantalla des de l'any 2003, quan va estrenar la tercera part de Terminator, La Rebel·lió de les màquines.
L'experiència adquirida en aquella ocasió amb la recreació de tota mena d'autòmats i cyborgs, així com la presència de Bruce Willis com a protagonista, que per si sol garanteix solvència i carisma a tot arreu on el posen, han estat els dos ingredients bàsics per a la solidesa d'aquesta cinta cyberpunk que reflexiona sobre una societat propera i probable, l'any 2017, quan els humans ens passem la vida tombats a una còmoda butaca i amb uns electrodes clavats al cervell, mentre vivim virtualment la nostra existència a mans d'un cos artificial creat al nostre gust, sempre jove i sense por a la mort, les infeccions o el fracàs. Els problemes comencen quan algú troba la manera d'exterminar massivament els humans actuant directament sobre la xarxa que ens connecta al nostre substitut.
















Si us apassiona el tema, toca inevitablement fer un repàs als còmics que inspiren la pel·lícula de Johnatan Mostow: Los sustitutos, o Surrogates, són una creació del guionista Robert Venditti amb dibuixos de Brett Weldele projectada en cinc històries de les quals ja en porta publicades dues: The Surrogates pròpiament, què és la que inspira la pel·lícula i ja fa temps que està publicada, i Los sustitutos de carne y hueso, que és la preqüela de la història i és una novetat editorial d'aquesta tardor. A Espanya les publica Glénat, són dos álbums a color, de 208 i 144 pàgines respectivament, que trobareu al preu de 19,95 euros la peça.
















Aquí us deixo uns scans del còmic central, The Surrogates, i tot seguit el trailer de la pel·li.

Fuga en la Modelo reeditat

Ediciones La Cúpula ha reeditat tota una llegenda del còmic underground barceloní dels anys 80 del segle passat. M'estic referint a la més reeixida criatura del guionista Juan Mediavilla i el dibuixant Miquel Gallardo: el niñato, més conegut universalment com a Makoki, i concretament de l'àlbum més exitós de les seves aventures: Fuga en la Modelo. Primer va aparèixer publicada per entregues a la revista El Víbora, i tot seguit es va compilar en un àlbum del qual es van vendre 20.000 exemplars en 4 edicions, fins que va ingressar a l'olimp de les obres introbables per a disgust de tots aquells que no van tenir ocasió de comprar-la al seu moment.
















(al centre i acolorits, Gallardo i Mediavilla, als temps d'El Víbora,.. quins temps!)


Fuga en La Modelo ens desplaça a una Barcelona preolímpica, a un Raval sense baretos de disseny on els pisos es podien comprar per 2 milions de pessetes i encara ningú havia sentit a parlar d'una cosa anomenada al·luminosi. Rockabillies, kinkis, màquines escurabutxaques reventades amb potes de cabra i una banda de col·legues: Emo, Cuco i el Niñato, que amb seu gos Pipo porten de corcoll al Comisario Loperena i tot el cos de la Policia Nacional. Rellegit avui dia, Fuga en La Modelo esdevé el reflex de tota una generació a una altra Barcelona, una cituat que té molt poc a veure amb la que avui dia coneixem. Ara la podeu trobar novament a les llibreries per 16 euros, en una acurada edició de 72 pàgines en tapa dura. I quan dic acurada, ho dic perquè està feta amb molt d'amor, amb una millora digital de les imatges molt ben treballada i una enquadernació impecable.

Distrito 9, un film de Neill Blomkamp

Aquests dies tenim als cinemes la darrera producció de Peter Jackson: Distrito 9, una pel·lícula de ciència ficció amb cos i sense esquerdes, com feia temps que no teniem ocasió de veure a la gran pantalla. Un guió fresc, una idea nova i un còctel de divertides concesions al cimena bandarra de sèrie B aromatitzat amb un munt d'evocacions al manga japonès. Peter Jackson i el director, Neill Blomkamp, que per cert s'estrena com a tal al gran format, estaven treballant plegats al projecte de portar el videojoc Halo al cinema, una pel·licula que té prevista la seva estrena l'any 2012,... i com qui no vol la cosa, a mig camí es treuen de la màniga aquesta petita obra mestra.

L'argument de Distrito 9 és una trama político-conspiranoica d'experiments secrets sobre uns alienígenes i la seva tecnologia, que accidentalment aterren a Sudàfrica sense cap mena de pretensió hostil contra l'espècie humana. Els humans, doncs, acaben convertits en els dolents de la pel·lícula i la nau queda reclosa durant prop de 30 anys al disctricte 9, una mena de despietat camp de concentració, aïllat de la resta del món i custodiat sota el més estricte secret militar. Com us deia, un divertimento inspirat a un videojoc que acaba convertit en un important referent de ciència ficció. La pel·lícula queda totalment oberta a una segona part o, qui sap? En el millor dels casos fins i tot una sèrie televisiva, tal com va passar ara fa 13 anys amb Stargate. De fet s'ha de dir que Neill Blomkamp va ser un dels principals responsables del efectes especials a la coneguda telesèrie sobre aquesta pel·lícula protagonitzada per Richard Dean Anderson.
Us deixo el trailer de Distrito 9 i, tot seguit, un avançament de Halo, que fa molt bona pinta!