Pirènia, el país que mai no va existir, una ucronia de Pere Morey

Pagès Editors acaba de publicar Pirènia, el país que mai no va existir, de Pere Morey, un mallorquí d'aquells entranyables, home d'experiències intenses, excel·lent narrador,... habitual a la ràdio i la televisió, una persona d'aquelles que has de deixar parlar perquè té moltes coses importants a dir. Ha escrit teatre, novel·la negra, rondalles, i sobretot novel·la històrica, amb títols fascinants com El llaüt de vela negra, Allò que conta el vent del desert o Pedres que suren.
Amb aquest nou relat en Pere Morey s'endinsa al sempre atractiu territori de les ucronies. Encara no me l'he llegit però de moment us deixo la informació de la pròpia editorial:
¿I si el rei Pere I de Catalunya-Aragó hagués guanyat la batalla de Muret l’any 1213? Aquest llibre exposa una de les infinites històries alternatives d’Europa: l’aparició d’un Estat tolerant i pacifista que acull moriscos i jueus, i de com sobreviu a les envestides dels seus poderosos veïns. Una novel·la apassionant, plena de fets i personatges reals, i alhora un manifest, una proposta de visió del món, un assaig sobre com hauria de ser el país en el qual ens agradaria viure. Una novel·la que imagina com hauria estat la història del sud d’Europa si Pere I no hagués estat vençut per Simó de Montfort.

Però Pirènia no és només una ucronia sobre la Europa Medieval. La nació existeix al present i fins i tot al futur. Els pirenis (que parlen un idioma anomenat "catarà") adopten la seva pròpia postura diplomàtica a la 2ª Guerra Mundial i articulen un model molt especial de banca: els bancs no es diuen bancs ni caixes sinó "guardioles", i són entitats especialitzades a concedir alguna cosa semblant a allò que avui dia conoeixem com a crèdits tous.
Pirènia es diu també Confederació Transpirenaica i s'organitza en els capítols d'Aragó, Balears, Catalunya, Navarra, Occitània i València, amb una seu reial que va fent rotació cada 7 anys per les capitals de cada capítol. La seva moneda era la pira (amb el seu cèntim, el piró) fins que va arribar l'euro. Les llengües cooficials amb el catarà són l'aragonès, l'euskera (a Navarra) i les llengües natives de Ramònia.

Us deixo una selecció d'alguns dels títols de les seccions per tal que us feu una idea de com evoluciona la història:

1. Port de Barcelona, octubre de 1213
8. Lavaur, estiu de 1275
12. Montpeller, 1278
18. Bizanci, 1305
24. Segle XV, Casp, 1412
33. Al mig de l'Atlàntic, agost de 1492
37. Milà, Palau Sforza. 1501
45. L'Havana, Cuba, 1616
48. Montsegur, 1633
55. Buckinham Palace, tardor de 1702
57. Gibraltar, 1704
59. Barcelona, 11 de setembre de 1714
64. Solferino, finals de juny de 1859
67. Valença del Roine, setembre de 1940
69. Madrid, novembre de 1975
70. Montsegur, 11 de setembre de 2013
71. A un Junkers 88, 2013
72. A la noosfera, 12 d'octubre de 2042

Fa bona pinta, oi? 416 pàgines en tapa rústica. Val 22 €
Afegir que en Pere Morey està de gira aquests dies presentant el llibre. Aquest és el calendari de dates més properes:

28 de maig, 20h: Manacor - Biblioteca Municipal
8 de juny, 20h: Inca - Sa Capella Pl. de l'Àngel
17 de juny, 20h: Eivissa - Biblioteca Ca'n Ventosa
26 de juny, 20h: Ciutadella - Cercle Artístic Pl. Born
30 de juny, 20h: Andratx - Ajuntament

Els nous catalans

Miquel Àngel Bergés i Josep María Cazares publiquen El Nord, una novel·la gràfica sobre els catalans d'origen marroquí i la seva integració a la societat. La narració està esquitxada de flashbacks que busquen paral·lelismes amb episodis histórics passats, com l'expulsió dels moriscos d'Espanya, ara fa 400 anys, o les més recents guerres entre Espanya i el Marroc, tot plegat per entrar a la intimitat present d'un patètic intel·lectual friki català, d'ideologia anarquista, que aconsegueix guarir el seu pessimisme existencial a través d'una rica amistat amb els marroquins que viuen actualment al carrer del Nord de la ciutat de Lleida, i molt especialment d'una noia anomenada Nawal. L'obra va obtenir el Premi Lleida de Narrativa l'any 2007. El Nord, de Bergés i Cazares, el publica Pagès Editors, són 188 págines a una tinta i tapa rústica i el trobareu per 18 euros.










També parla dels nous catalans Vaquero, el nou còmic de Jordi Pastor. Un thriller que té com a escenari la supervivència a una Barcelona hostil i en estat salvatge. Tot plegat da la mà de Felipe, un brasiler que sobreviu fent d'estàtua a la Rambla de la ciutat i es veu sobtadament embolicat a una espiral d'intrigues on realitat i ficció no tenen uns límits ben definits. L'obra està feta en negre i taronja, que juntament amb unes trames de punts gruixides fan un ambient lisèrgic i elèctric, sense treva pel descans. Per acabar-ho d'adobar el protagonista va sempre vestit de pistoler western: una estàtua de La Rambla que de sobte decideix protagonitzar la seva pròpia vida i lluitar per una existència digna. 88 pàgines que publica Ponent Mon per 15 euros.