Misty Circus, de Victoria Francés

Fent una ullada a les moltes i captivadores propostes que ens brinda el 27è Saló del Còmic de Barcelona d'aquest 29 de maig, m'aturo a una exposició sobre Sasha que suposa el retorn, 5 anys després, de la il·lustradora valenciana Victoria Francés. Aquella noieta que feia cara de menjar-se el món ha demostrat que no només de cara es pot viure. En aquests anys ha fet caure als seus peus tots els salons internacionals de còmics on ha estat, ha fitxat per Dark Horse Comics i Heavy Metal Magazine, li ha quedat temps per cremar tota una etapa estilística marcada pel romanticisme gòtic, el simbolisme y els relats de Bram Stoker, que es condensen als tres volums de la seva obra Favole, ha renascut de les seves pròpies cendres, s'ha capbussat a l'univers de les nines japoneses Dollfie i ha creat un món de somnis i fantasies materialitzat l'any 2007 a la faula urbana El Corazón de Arlène.
El camí de Victòria Francés ha seguit per la Comedia dell'Arte i la màgia, creant junt amb la dissenyadora de moda Maya Hansen uns conjunts inspirats al món del circ, i ara inicia una nova sèrie d'àlbums que es diu Misty Circus amb Norma Editorial, on dona vida a Sasha Poupon, un vailet pallasso que viu al París dels anys 20 i perd els seus pares quan només té 10 anys. La primera entrega de la sèrie es diu El pequeño Pierrot, 32 pàgines a color en cartoné que trobareu per 14 euros.
Victoria Francés, una artista que ho té tot: hàbil, inquieta, intel·ligent, polifacètica, modesta, seductora sense estridències, amb bon gust, i tot un apassionant camí per còrrer.
En sentirem a parlar.

La Condesa Sangrienta, d'Alejandra Pizarnik (Il·lustrat per Santiago Caruso)

L'escriptora argentina Alejandra Pizarnik va publicar cap a 1966 un assaig anomenat La Condesa Sangrienta, una història de gènere gòtic inspirada a la comtesa Erzébet Bathory, que va viure durant el segle XVII a un castell de Transilvània on es diu que va practicar tortures i vexacions inconfessables a unes sis-centes noies que van tenir l'infortuni de creuar-se a la seva vida. Diu la llegenda que es banyava amb la sang de les noies perquè així es rejovenia, i sembla que Bram Stoker hauria traslladat els seus relats de Romania a Transilvània seduït per les macabres històries que sentia a dir sobre ella: de manera que el príncep Vlad Temper va quedar sobtadament reduit a la categoría de comte a causa d'aquesta criatura sense pietat que sembrava la mort al seu voltant i va dedicar els seus dies a nodrir-se de la joventut dels altres. Molts situen en seu mite com l'origen del gènere vampiresc.













Si la història ja és prou esgarrifosa per si mateixa, l'assaig d'Alejandra Pizarnik afegeix una visió imaginativa i trasbalsada del mite de la comtesa Erzébet Bathori, una arravatada barreja d'immediatesa poètica i ressenya literària que esclata a causa de la novel·la amb el mateix títol que Valentine Penrose havia publicat dos anys abans.
Ara, Libros del Zorro Rojo ens ofereix l'oportunitat de tenir aquesta obra en un singular volum, il·lustrat amb una gran implicació emocional pel també argentí Santiago Caruso: sinistres i belles llàmines amarades de l'estètica simbolista del segle XIX que acaben de convertir aquesta edició en una petita joia. La Condesa Sangrienta d'Alejandra Pizarnik, 88 pàgines enquadernades en cartoné i sobrecoberta que trobareu per 18,90 €
Ja que hi som, i tal com ens fa notar Werewolfie al seu blog, dir també que aviat s'estrenarà una pel·lícula escrita i dirigida per Julie Delpy, també inspirada en la comtesa Erzébet Bathori. La pròpia Julie Delpy interpreta la protagonista. Es diu The Countess i es va presentar a la darrera Berlinale. Aviat, doncs, la podrem veure als cinemes.

Siniestras amadas, de Jack Mircala

Com molts ja sabreu sobradament, aquest any 2009 es commemora el bicentenari del naixement d'Edgar Allan Poe. Això vol dir que durant aquest any podrem assistir a una bona varietat de col·loquis, exposicions i taules rodones sobre la seva obra, alhora que les editorials aprofiten l'ocasió per posar-nos a l'abast tota mena de reedicions, estudis i assaigs. De tot plegat, però, estic segur que la majoria també sabeu que hi haurà molta morralla, més del mateix,... el Poe de tota la vida. Però la virtut d'aquestes commemoracions lucrativament oportunistes és que, escadusser entre la palla, sempre neix algun diamant digne de la més sincera celebració, veneració, goig i joia.
I enmig de tota la palla que és l'obra de Poe de tota la vida, bellament reenquadernada, remasteritzada i remaquetada, he tingut l'agradable experiència de trobar-me amb l'obra gràfica de Jack Mircala, Siniestras Amadas, que va estrenar el passat mes de gener: un àlbum de 144 pàgines a color inspirat directament a les dones, tant les reals com les ultra-reals, que va estimar o admirar Edgar Allan Poe.



Jack Mircala ens convida així a descobrir un Poe més enllà dels seus conegudíssims relats de terror i misteri, un Poe a voltes profundament malencònic, a voltes exhaltat i emocionat. Amb un expressionisme molt proper a l'estètica del gran Tim Burton, Mircala ens brinda retrats de Sarah Helen Whitman, Frances Sargent Osgood o Letitia Elizabeth Landon, juntament amb les dones arquetípiques més sorprenents de l'univers narratiu de Poe, com Morella, Ligeia o Berenice. Tot plegat sota una particular tècnica de diorames tridimensionals, fets amb cartolines i acuradament acolorits amb llapissos i altres estris rudimentaris d'escriptori, que després Jack Mircala fotografia per tal de retornar-los al món bidimensional. Siniestras Amadas, 22 delirios necro-románticos de Edgar Allan Poe el publica Editorial Sins Entido i val 18 euros. Mola!