Novetats a l'àmbit de l'edició independent

Us vull comentar tot seguit tres novetats a l'àmbit de l'edició independent de còmics i literatura fantàstica. La primera d'elles és el retorn de Killer Toons, la revista cafre de còmics (o Killer Toons 2.0 - el tebeo cafre, com diu la capçalera de la revista) que ja es va guanyar l'admiració del públic durant la seva primera etapa, a la dècada dels anys 90, i torna en aquesta renovada ofensiva amb el mític cyborg psicòpata Simeón Órdago; també trobareu les històries de la bipolar María Antonia Pichon i els seu gos Gapo, així com les esbojarrades aventures del detectiu Charly Chaparro. Rauxa, gore i sàtira canallesca a dojo. Es pot comprar online però no és facil de trobar a les llibreries de carn i ós. A Catalunya la tenen a C de Còmic de Premià de Mar i a Llibreria Mesas de Sant Feliu de Guíxols. Podeu fer un tomb pel seu blog http://killertoons.blogspot.com/ per veure'n més detalls sobre això i tantes coses més. Aneu-hi, segur que us agradarà.



Canviant totalment de registre, ha nascut també una nova publicació, en aquest cas gratuita i online, dedicada específicament al còmic i la narrativa de ciència ficció. Es diu Exégesis, en homenatge a un dels llibres més fascinants de Phillip K. Dick que duu el mateix títol. Narracions breus de gènere i còmics de variades tendències, el lloc ideal on trobar nous talents i veure el que bull a les profunditats creatives de la Ciència Ficció. L'adreça http://www.revista-exegesis.com/ Allà trobareu el primer número de la revista i les noves aportacions acumulades per a la segona entrega. Dels còmics que integren aquest primer número m'ha agradat especialment l'aportació de l'il·lustrador i guionista Fran Carrasco, franki, amb la primera entrega, d'un total de cinc capítols, d'El cielo está enladrillado, una història de ciberpunk urbà, bandarra i malcarat la mar de divertida, amb una línia xunga i de gran personalitat. No sé què estan esperant a les grans editorials d'aquest país per fer alguna cosa de profit amb aquest tros d'artista. Potser esperaran que el fitxi Warren Ellis per adonar-se que existeix... És que no sabem el que tenim en aquest país!
Passeu-vos per Exégesis de tant en tant, que la iniciativa bé s'ho val. Trobareu un munt de coses interessants a part del còmic de franki, com ara un relat il·lustrat de Jesús Pérez, 2059, que potser té alguns defectes formals, faltes d'ortografia i altres futileses que s'han de pol·lir abans d'arribar a allò que es considera un original definitiu, però apunta molt bones maneres, és un relat amb grans possibilitats i està dissenyat amb un plantejament tipogràfic molt original.
Des d'aquí la meva més sincera enhorabona i desitjos de llarga vida a aquesta nova publicació.











I ja al terreny de la sang i el fetge, informar aquí als il·lustres seguidors d'aquest blog que el fanzine online Club Bizarro, nascut a la tardor de 2008, acaba d'estrenar el seu 3r. volum, també de franc, amb narracions de 9 autors i un capítol final de ressenyes literàries del gènere. Tot plegat ho trobareu al seu blog: http://fanzineclubbizarro.blogspot.com/
Destacar que el fanzine s'ha obert sense embuts a altres gèneres i presenta relats de cifi i fantasia en combinació amb la seva tendència gore original. Per exemple, a l'àmbit de la cifi, integra la col·laboració de Gabriel Romero amb la seva obra, ab-so-lu-ta-ment friki, Sky Girl, Aventurera Espacial. Aquí us deixo el comentari de l'obra que fa Carlos Serrano a Club Bizarro:

Se trata de una novela por capítulos, una especie de pulp seriado como aquéllos con los que crecimos, en el que se narran las peripecias de una cosmonauta argentina en el mundo del 2509, un lugar donde dragones fabricados genéticamente se mezclan con arbustos pensantes, con centauros que pilotan cazas y con androides holográficos con el rostro de Cristóbal Colón. Y la protagonista, la pobre Capitana Eleonora Guzmán, debe guiar a duras penas su honroso batallón de mujeres cosmonautas de la ONU, en la terrible misión que les aguarda. Mucha acción, arriesgadas aventuras, y un misterio que se cierne sobre todo el Sistema Solar

Julia y la voz de la ballena, d'Álvaro Ortiz

L'il·lustrador, dibuixant i guionista manyo, Álvaro Ortíz, presenta aquest estiu Julia y la voz de la ballena, la segona entrega de les històries de Júlia, un còmic d'aquells que es deixen llegir per tots els públics, adults inclosos. Júlia passa les vacances a una illa on el temps es relaxa i sorgeixen tota mena d'històries a una cabana de fusta penjada dalt d'un arbre, una d'aquelles cabanes que tots hem desitjat de petits. Per l'indret volten una sirena, orenetes portadores de bons auguris, una sinistra comunitat de nens fantasmes, una apassionant història de pirates i, és clar, una balena. Tot plegat succeeix mentre Matt, el pare adoptiu de Júlia, ensopega amb un vell diari que parla d'estranyes desaparicions i coses impossibles.
No és pas per caprici que Àlvaro Ortiz s'ha passat 3 anys per parir aquest còmic. El resultat és una història de fantasia molt meditada i amb un plantejament dels dialegs impecable, on no hi manquen ni tan sols uns agradables pessics d'intriga i misteri. El dibuix també ha donat un tomb estètic radical si el comparem amb la primera part de les històries de Júlia, Julia y el verano muerto, que va publicar l'any 2004. En aquesta segona part, Ortiz desplega una paleta de colors més atrevida i les formes han madurat moltíssim en expressivitat i moviment. Un còmic d'aquells que fan estiu i del que quedareu encantats petits i grans. Julia y la voz de la Ballena, d'Álvaro Ortiz, val 16 euros, són 72 pàgines a color en enquadernació rústica i el publica l'editorial alacantina Edicions de Ponent.

Els nous còmics de Víctor Santos

El prolífic dibuixant i guionista valencià Víctor Santos ha publicat recentment a Espanya per partida doble. Es tracta de dues històries ben dispars que no fan altra cosa que reflectir la seva frenètica activitat, tant a l'escena internacional com al mercat espanyol.
La primera d'elles és La Sangre de las Valkirias, una narració èpica en clau de drama que ens situa a la decadència dels pobles víkings i les lluites per mantenir els seus mites i la dignitat de les tradicions populars. Dibuixada pel barceloní Pere Pérez, que ja havia fet tàndem amb Víctor Santos en anteriors projectes com Bull Damn City (amb Dolmen Editorial) La Sangre de las Valkirias bolca també la passió d'ambdós artistes pel death metal escandinau, amb grups com Amon Amarth, i l'estètica medieval dels pobles nòrdics, una predilecció que ja havien materialitzat anteriorment a les sèries de Los Reyes Elfos (Dude Comics) del propi Víctor Santos.
Aquí una foto divertida, amb els 6 genets perpetradors de Bull Damn City. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Enrique Vegas, Vicente Vegas, Joan Fuster, Victor Santos, Pere Pérez, i Kenny Ruíz





















I per acabar-ho d'adobar, amb guió i dibuixos propis, Víctor Santos presenta també Black Kaiser, un thriller negre, d'acció trepidant, espionatge i sicaris indestructibles, que té com a escenari els esdeveniments de les Torres Bessones de Nova York de principis de segle. Obra a una tinta on l'autor s'explaia de valent al seu domini dels enquadraments i unes successions d'escenes d'increïble vocació cinematogràfica. Un guió sòlid i intel·ligent, marcat per les intrigues, com correspón al gènere, però també atent a la riquesa emocional del personatges. Val 8,95 euros i són 96 pàgines en llibre cartoné. Per 9,95 trobareu La Sangre de las Valkirias, 48 pàgines a color, en aquest cas. Tots dos els edita Planeta de Agostini Comics.

Tot seguit, un slide amb fragments de les dues obres, un trailer de Black Kaiser i un clip del grup suec Amon Amarth:

Mary Tempestad, d'Alain Surget,... i les coses de Bienve Prieto.

He d'agrair a la meva amiga de la blogsfera, Bienve Prieto, la descoberta d'aquesta meravellosa obra d'Alain Surget publicada a Espanya l'any 2008 per Mare Nostrum Comunicación, una història real, de carn i ós, narrada i novel·lada magistralment, que ens capbussa sense concessions al seductor món de les aventures d'ultramar i la pirateria del segle XVII; una obra molt ben documentada i apassionant des de diversos punts de vista. Entre altres coses, funciona també a la perfecció com a biografia de Mary Read, una temuda i respectada pirata britànica que va ser contemporània del gran Daniel Defoe.

Us convido a llegir la ressenya de Bienve Prieto a un dels seus blogs:
Mary Read fue una mujer luchadora en pleno s. XVIII. Haciéndose pasar por hombre la mayor parte de su vida, fue hija, hermana, se convirtió en muchacho, creció en las ropas de un hombre y murió siendo pirata.
Esta increíble mujer tuvo una vida llena de aventuras y desventuras, comenzando por la muerte de su hermano. A partir de entonces, Mary deja de ser mujer para convertirse en el hermano difunto que perdió a muy temprana edad y así mantener la herencia que éste tenía derecho sobre las riquezas de un padre que Mary, al principio, creyó también suyo.
[continueu llegint la ressenya al blog de Bienve Prieto]

I ja que hi som aprofito l'ocasió per dir-vos que Bienve Prieto és un tros d'artista, dissenyadora gràfica i il·lustradora d'uns ambients tendres, onírics i acollidors que materialitza en diversos suports i entorns, com ara els seus personalíssims scrapbooks. Que per cert us els recomano, són el detall perfecte per fer un regal a una persona estimada, l'adreça és http://cinderellascrapworld.spaces.live.com/

Un altre entorn habitual de les seves il·lustracions són les narracions. Com a exemple podeu llegir els seus contes de fantasia infantil que ella mateixa il·lustra. Perquè, sí, Bienve Prieto també escriu contes, històries d'un llenguatge fluid i molt espontani, d'imaginació desbordant, curioses fins i tot als adults. De fet jo crec que els seus contes, encara que aparentment semblin per a infants, en realitat són narracions per a adults, destinades a treure la son de les orelles al nen que tots portem dins, un nen que massa sovint arraconem i oblidem com si ja no fos important. Bienve ens ajuda a recuperar-lo amb títols com La Palabra Mágica, La Princesa y el Dragón, i El Reno que quería besar la Luna.
Feu una ullada al seu blog dedicat als contes:
http://storytellerlal.blogspot.com/

I a banda de tot això, Bienve Prieto és també una profunda admiradora de PS Beagle, fins al punt que el seu blog dedicat a ell és el punt de referència en llengua castellana més complet sobre l'autor de L'últim Unicorn. Cliqueu la imatge per entrar-hi:

Polaqia i Cornoque, dos projectes editorials emergents

El Saló del Còmic de Barcelona és un inigualable aparador per als projectes editorials emergents.
En aquesta 27ª edició del Saló hem de destacar el col·leciu gallec Polaqia, encapçalat per David Rubín, l'autor de l'exòtic cartell del Saló que podem veure aquests dies penjat pels carrers i estacions de metro de Barcelona. Rubín és també un dels nominats al guardó al millor dibuix per la seva obra Cuaderno de tormentas. Però no tot a Polaqia és David Rubín. Al Saló d'aquest any trobarem també el nº 13 de la seva revista insígnia: Barsowia, 108 pàgines que apleguen obres d'una vintena d'interessants autors nacionals i internacionals, com Frank Arbelo, Dustin Harbin, Alvaro López, Kike Benlloch o el badaloní Miquel Rof.
Una altra interessant novetat que presenta Polaqia és El Corazón de los Árboles, del veterà i polifacètic artista Miguel Bartolomé Nuñez. Es tracta d'un recull d'obres curtes recents, que tenen com a nexe comú uns personatges imaginatius i de reaccions inesperades, històries plenes de poesia i enigma i un dibuix de traç simple i acurat.

















Un altre col·lectiu a tenir en compte és l'editorial aragonesa Cornoque, promoguda des de l'associació cultural Malavida. Al Saló d'aquest any presenten la 3ª entrega de les aventures de Stupiderman, una paròdia del famós home-aranya, obra de l'irreverent Kalitos, que en aquesta ocasió es dedica a ridiculitzar la nova saga de Marvel on Spiderman fa un pacte amb el diable amb l'objectiu de preservar la seva juventut. Al Saló de Barcelona també trobareu el flamant nº 19 de la seva revista humorística Malavida.

Torna Club Bizarro

Club Bizarro va néixer durant la tardor de 2008 com a fanzine online dedicat a la literatura fantàstica i de terror en llengua castellana. El seu promotor, l'andalús Carlos Serrano, es va proposar que el fanzine constituís una plataforma de recerca de nous creadors del gènere. És aquest un propòsit que ja fa molts anys que s'ha traçat en diverses disciplines, a part de la literària, i de les quals podem destacar els curtmetratges. Durant la primera etapa, Club Bizarro va publicar dos números del fanzine, a part de Trilogía, de Rebeca Rodríguez, i Mondo Bizarro, un recull de relats i poemes de vici i perversió, obra del propi Carlos Serrano. Si voleu accedir a les descàrregues d'aquesta primera etapa de Club Bizarro, les trobareu aquí. Que vagi de gust el passeig,... i que no us esquitxi la sang!
La novetat és que ara torna Club Bizarro, amb el tercer número del fanzine en procés i una nova adreça, on trobareu també una descàrrega especial amb tot el material publicat fins al moment. Els millors desitjos del kràken a Carlos Serrano i llarga vida a la bèstia.

Algunes novetats de Glénat al 27è Saló del Còmic de Barcelona

Glénat és una de les editorials que més s'han prodigat en el 27è Saló del Còmic de Barcelona que se celebra del 29 de maig a l'1 de juny. Al capítol d'exposicions presenten una captivadora mostra dels 50 anys com a dibuixant de Purita Campos i el seu personatge més popular, Esther y su mundo. Després d'haver embadalit la infantesa de generacions i generacions de dones des de finals dels anys 60, Esther s'ha fet un lifting per aquí, unes liposuccions per allà, i torna a ser la mateixa d'abans, apropiant-se també del cor de les nenes d'avui.












Quant a les novetats editorials, Glénat presenta un llistat molt interessant tant en quantitat com en qualitat. Cal destacar una forta aposta pels autors de la terra, com és el cas de Daniel Serrano i Josep Casanovas, que presenten en castellà i català L'invasor microscòpic, una enginyosa i divertida història d'invasors extra-terrestres a un planeta Terra habitat majoritàriament per insectes. O l'imprevisible i sempre hilarant Àlex Fito, que després de fer-nos les delícies amb personatges com els bessons Klonski o Raspa Kids, ara ens presenta una aventura de Cristo Nazareto, un pringado celestial del siglo XXI. Això sí, si teniu nens a casa, deseu aquest còmic al prestatge més alt, fora del seu abast. I Entre tantes altres, hem de destacar inevitablement la presentació a Espanya de La isla sin sonrisa, la nova creació del fascinant autor de l'Hospitalet Enrique Fernández, des de l'11 de maig ja està a la venda a l'exigent mercat francès i està aconseguint molt bona acceptació. Una agradable història d'una nena que ajuda un geòleg de poca fe a creure en l'existència de la màgia. Ambientacions oníriques i misterioses que fan d'escenari a uns personatges molt complets i expressius. Són només tres exemples de la gran qualitat dels tebeus que presenta Glénat a aquest 27è Saló del Còmic de Barcelona.

Preview de L'invasor microscòpic a Glénat
Preview de La isla sin sonrisa a Glénat

Pirènia, el país que mai no va existir, una ucronia de Pere Morey

Pagès Editors acaba de publicar Pirènia, el país que mai no va existir, de Pere Morey, un mallorquí d'aquells entranyables, home d'experiències intenses, excel·lent narrador,... habitual a la ràdio i la televisió, una persona d'aquelles que has de deixar parlar perquè té moltes coses importants a dir. Ha escrit teatre, novel·la negra, rondalles, i sobretot novel·la històrica, amb títols fascinants com El llaüt de vela negra, Allò que conta el vent del desert o Pedres que suren.
Amb aquest nou relat en Pere Morey s'endinsa al sempre atractiu territori de les ucronies. Encara no me l'he llegit però de moment us deixo la informació de la pròpia editorial:
¿I si el rei Pere I de Catalunya-Aragó hagués guanyat la batalla de Muret l’any 1213? Aquest llibre exposa una de les infinites històries alternatives d’Europa: l’aparició d’un Estat tolerant i pacifista que acull moriscos i jueus, i de com sobreviu a les envestides dels seus poderosos veïns. Una novel·la apassionant, plena de fets i personatges reals, i alhora un manifest, una proposta de visió del món, un assaig sobre com hauria de ser el país en el qual ens agradaria viure. Una novel·la que imagina com hauria estat la història del sud d’Europa si Pere I no hagués estat vençut per Simó de Montfort.

Però Pirènia no és només una ucronia sobre la Europa Medieval. La nació existeix al present i fins i tot al futur. Els pirenis (que parlen un idioma anomenat "catarà") adopten la seva pròpia postura diplomàtica a la 2ª Guerra Mundial i articulen un model molt especial de banca: els bancs no es diuen bancs ni caixes sinó "guardioles", i són entitats especialitzades a concedir alguna cosa semblant a allò que avui dia conoeixem com a crèdits tous.
Pirènia es diu també Confederació Transpirenaica i s'organitza en els capítols d'Aragó, Balears, Catalunya, Navarra, Occitània i València, amb una seu reial que va fent rotació cada 7 anys per les capitals de cada capítol. La seva moneda era la pira (amb el seu cèntim, el piró) fins que va arribar l'euro. Les llengües cooficials amb el catarà són l'aragonès, l'euskera (a Navarra) i les llengües natives de Ramònia.

Us deixo una selecció d'alguns dels títols de les seccions per tal que us feu una idea de com evoluciona la història:

1. Port de Barcelona, octubre de 1213
8. Lavaur, estiu de 1275
12. Montpeller, 1278
18. Bizanci, 1305
24. Segle XV, Casp, 1412
33. Al mig de l'Atlàntic, agost de 1492
37. Milà, Palau Sforza. 1501
45. L'Havana, Cuba, 1616
48. Montsegur, 1633
55. Buckinham Palace, tardor de 1702
57. Gibraltar, 1704
59. Barcelona, 11 de setembre de 1714
64. Solferino, finals de juny de 1859
67. Valença del Roine, setembre de 1940
69. Madrid, novembre de 1975
70. Montsegur, 11 de setembre de 2013
71. A un Junkers 88, 2013
72. A la noosfera, 12 d'octubre de 2042

Fa bona pinta, oi? 416 pàgines en tapa rústica. Val 22 €
Afegir que en Pere Morey està de gira aquests dies presentant el llibre. Aquest és el calendari de dates més properes:

28 de maig, 20h: Manacor - Biblioteca Municipal
8 de juny, 20h: Inca - Sa Capella Pl. de l'Àngel
17 de juny, 20h: Eivissa - Biblioteca Ca'n Ventosa
26 de juny, 20h: Ciutadella - Cercle Artístic Pl. Born
30 de juny, 20h: Andratx - Ajuntament

El Peter Pan de Loisel en volum integral

De les interessants novetats que ha presentat Edicions Glénat per al 27è Saló del Còmic de Barcelona, em ve de gust comentar el Peter Pan de Régis Loisel, una interpretació del mite clàssic de Peter Pan lliure, sense sucre ni treva a la moralitat. Sempre respectuosa amb la narració original de sir James Matthew Barry, això sí, però no és precisament recomenable pels menors. Si no us fa res descobrir que la mare de Peter Pan era una prostituta alcohòlica dels suburbis de Londres, segurament també estareu encantats de saber com va perdre la mà el Capità Hook o tants altres detalls que responen a molts interrogants que deixa oberts el relat clàssic. Des d'un punt de vista filosòfic, el Peter Pan de Loisel és també una actualització conceptual del Complex de Peter Pan; és a dir, la voluntat de no créixer mai. Una actualització gens sobrera, ni que sigui perquè el món ha canviat molt des de 1904, que és quan Matthiew Barry va escriure Peter Pan.

Si és que un mestre només pot tenir una obra mestra, sens dubte hauríem de dir que Peter Pan és l'obra mestra de Loisel, el producte de 15 anys de treball d'aquest excel·lent dibuixant i guionista francès tocat per la vareta màgica de Walt Disney Studios amb films com Atlantis o Mulan. Si deixem a una banda les excel·lències del guió, els dibuixos són d'una bellesa espaterrant, treballs de l'espai detallats i generosos, colors càl·lids i formes suugerents i voluptuoses. A França, pel cap baix, ja s'han venut més de 200.000 exemplars de cadascun dels 6 volums de l'obra que s'han anat publicant entre 1990 i 2004, a Espanya Glénat també els va anar publicant un rere l'altre. La noveta és la possibilitats de tenir l'obra completa en un volum únic de 384 pàgines a color que trobareu per 49,50 €.
Aaaaaiiiii la butxacaaaaa!!

Punxeu aquí per veure una preview d'Edicions Glénat. Per part meva, us deixo aquest slide:

Ellas son únicas

Nobanda i Joso Factory publiquen Ellas son únicas. Malgrat que les editorials no solen demostrar gaire interés per les autores de còmics, aquestes existeixen, i n'hi ha moltes més del que podria semblar. Almenys a Catalunya tenim una excel·lent quota femenina de ninotaires i il·lustradores que ja la voldrien la majoria dels nostres veíns. Per constatar-ho us suggerim aquesta antologia que recull el bo i millor de les fèmines crescudes a l'escola de còmic Joso de Barcelona. Ellas son únicas, amb històries completes de 14 autores plenes de talent i rauxa creativa, com Lydia Sánchez, Andre Torrejón, Berta Laurín, Inma Clemente o Katia Grifols. Això sí, una part impagable del mèrit d'aquesta edició correspón a un patriarca, l'editor independent Santi Navarro, que és també l'autor de molts dels guions d'aquestes històries, i ja l'han batejat com l'Almodovar de Joso Factory.

Al Saló del Còmic de Barcelona del 29 de maig tindreu ocasió de conéixer en persona les autores d'aquesta antologia de l'Escola Joso, però us hem de dir que Joso Factory també està ben present a les Cinquenes Jornades Comiqueres de FNAC, en la forma de diversos tallers de còmic entre el 25 i el 29 de maig, serà a les seves lliberies Illa, Triangle i Diagonal Mar. Pel que fa a l'antologia Ellas son únicas, l'edició consta de 125 pàgines en blanc i negre i color, enquadernada en cartoné i al preu de 12 euros. Amb l'antologia, però, us emportareu també de regal Red Art, un relat de 60 pàgines en format pulp, obra també de Santi Navarro i il·lustrat per Mayka Dengrà.

Reedicions: La mano izquierda de la oscuridad, d'Ursula K. Leguin, i Buenos presagios, de Pratchett i Gaiman.

Especialment quan parlem del gènere fantàstic, les editorials no són gens amigues de fer experiments amb nous autors. I menys ara, que diuen que estem en crisi i ningú vol assumir riscos innecessaris. En canvi, s'ha intal·lat el costum de reeditar velles obres mestres d'autors consagrats i, donada la situació, qui no es conforma és perquè no vol ja que, malaltissa o no, aquesta tendència fa que ens trobem a les llibreries meravelles com les dues que tinc ara sobre la taula:
La primera és La mano izquierda de la oscuridad, d'Ursula K. Leguin. Una narració de finals dels anys 60, la seva etapa més fresca i prolífica. Aquesta història ens porta a un planeta d'éssers hermafrodites que només es decanten per una opció sexual quan arriba l'època de la procreació. Un escenari perfecte per a la meditació sobre com podria ser una societat sense rols de gènere. Dos aspectes essencials de l'existència humana que sempre van lligats l'un amb l'altre, com són la necessitat vital de la socialització i la recerca del plaer mitjançant el sexe, apareixen aquí com dues experiències completament independents. Publica Minotauro i val 17,95 €.




L'altra reedició que us vull comentar avui és una obra a dues plomes: Buenos presagios, escrita l'any 1990 per Terry Pratchett i Neil Gaiman. La barreja és directament explosiva: les històries eloqüents i les situacions hilarants pròpies de Terry Pratchet combinen a la perfecció amb el tarannà fosc i enigmàtic de Neil Gaiman, fins al punt que és impossible distingir l'un de l'altre. Parodiant, en clau de comèdia, les històries sobre la fi del món que estaven de moda als anys 70, Buenos presagios ens transporta a una Apocalipsi on fins i tot l'Anticrist acaba sent víctima d'un sabotatge. Una narració amb capacitat de captivar els lectors més difícils. Fa cinc o sis anys la va publicar a Espanya Norma Editorial, i si trobeu aquella edició per alguna lliberia us podreu considerar persones afortunades, alhora que enormement desconsiderats amb la vostra sort si no us la compreu immediatament. Com sigui que és poc probable que us trobeu en aquest cas, dir-vos que la reedició d'enguany va a càrrec de Timun Mas i la trobareu per 15 €.

Ken Games i altres novetats de Diabolo Ediciones per aquest mes de maig

Diabolo Ediciones presenta interessants novetats al 27è Saló del Còmic de Barcelona. Entre elles Como llegue a odiar a mis compañeros de piso, de Meritxell Gil, una simpàtica història que no deixarà indiferent a ningú que hagi viscut alguna vegada a un pis compartit; les noves entregues d'El jove Lovecraft, dels mallorquins Josep Oliver i Bart Torres, així com el quart volum de la revista Cthulú, que es consolida i es supera a si mateixa com un referent inel·ludible als relats en còmic de terror i misteri. A part d'això tampoc podem deixar de destacar Tyrex, l'última creació del veteraníssim Mauro Entrialgo, i el tercer episodi de Jazz Maynard, que ja va triomfar al Saló de l'any passat i ara aclapara un munt de nominacions, en realitat és l'unica obra que opta a les tres categories principals: millor obra, millor guionista i millor dibuixant. El títol d'aquesta nova entrega del personatge d'Ibañez i Raule: Contra viento y marea. Jazz, Teo i Judas es veuen obligats a unir les seves forces per obrir-se camí a una Barcelona assatjada pel crim organitzat.


Però em mereix especial atenció una altra nova joia de Diabolo Ediciones que promet un gran futur: la primera part de la trilogia Ken Games, de José Manuel Robledo i Marcial Toledano, una obra pensada per triomfar al mercat franc-belga i que sens dubte serà una de les més agradables sorpreses del Saló d'aquest any. Ken Games és una enrevesada trama de dobles vides protagonitzada per tres amics que tenen molt poc a veure amb el que aparenten ser. José Robledo i Marcial Toledano, altrament coneguts com Monito Cadaver, es llueixen amb aquest intrigant joc de mentides i secrets que promet una entrada triomfal al mercat internacional. A França el publica Dargaud, aquesta primera entrega es diu Pierre i la trobareu per 15,95 €.

ILU.STATION, Festival de la Il·lustració i l'Edició Independent a Barcelona.

Els barris barcelonins de Gràcia, El Born i El Raval acullen, del 14 al 24 de maig, ILUSTATION, el Festival de la Il·lustració i l'Edició Independent: Còmics a dojo, fanzines, tallers per a la mainada, trobades d'autors, exposicions i concerts, componen el menú d'aquesta trobada que posa al descobert el potencial creatiu que bull a Barcelona més enllà del negoci editorial dels còmics i la novel·la gràfica.

El principal centre d'activitat és la Galeria Miscelänea del Raval, on a part de les exposicions, els dies 23 i 24 de maig s'allotja el "Mercadillo" del festival, una gran trobada d'autors i editors, dels quals podem destacar el col·lectiu MISMA, MORSA editorial, el Fanzine LUNETTES, TRAUMA, DKILLERPANDA, BOROBILTXO libros o APA APA COMICS, tot plegat amenitzat amb projeccions, happenings i dj's.
De la resta d'espais destacarem la botiga Duduá, del Born, on té lloc una experiència gràfico musical d'exposicions i intal·lacions que culmina el divendres 22, a les 8 de la tarda, amb el concert d'Abrevadero. i també al Born, UFO Shop & Gallery és la seu del projecte multidisciplinar DKILLERPANDA. Al barri de Gràcia podem destacar els tallers de còmic per a la mainada que organitza Bang Edicions a La casa de los cuentos. O la botiga Gogoko, que acull les activitats del col·lectiu TRAUMA, un dels més actius a la ciutat en la il·lustració d'avantguarda.
Entreu al blog del festival on us podreu descarregar un flyer amb el programa complet de les activitats. També us podeu passar pel seu videocanal a youtube, que també us donarà una bona idea del contingut de les diverses propostes.

El tapiz del vampiro, de Suzie Mckee Charnas i Evelyn, d'Andrés G. Leyva

Un parell de novetats interessants al gènere vampiresc. En primer lloc, Alamut Ediciones ens brinda la possibilitat de retrobar una narració cabdal del gènere: El Tapiz del Vampiro, de Suzie Mckee Charnas, autora injustament oblidada per aquestes terres sobretot a causa de la llarga ombra dels relats d'Ann Rice que aclaparen la secció de terror i misteri de qualsevol llibreria. El Tapiz del Vampiro és irrepetible sobretot per la intensitat amb què ens apropa al protagonista; a voltes fins i tot semblaria una novel·la de ciència ficció que especula amb rigor sobre les possibilitats reals d'existència d'un vampir a la nostra societat actual. Tot plegat, però, sense oblidar ni un sol dels ingredients que converteixen una bona narració sobre vampirs en una obra mestra del gènere que al seu moment va rebre el reconeixement dels prestigiosos premis Nebula, l'any 1980. Si us interessa, us recomano ampliar informació sobre aquesta novel·la amb una excel·lent ressenya d'Iván Fernández Valbuena al seu blog Memorias de un Friki, la trobareu aquí. Aquesta reedició de la novel·la El tapíz del Vampiro, de Suzie Mckee Charnas, val 18,95 € i la publica Alamut.

Per tal d'arrodonir les novetats recents del gènere vampiresc us suggereixo també un còmic: Evelyn, el extraordinario caso del doctor Corman, de l'andalús Andrés G. Leyva. Una bona història ambientada al segle XIX, entre una petita vila irlandesa i el Londres de la Revolució Industrial, on una misteriosa nena sembla la responsable d'escampar la llavor del mal que neix al seu voltant. Leyva ens brinda 64 pàgines de tèrboles boires, rostres desnodrits, llops a l'aguait i personatges enigmàtics que asseguren una lectura plena d'intriga fins al final. És d'Editorial Sins Entido i el trobareu per 13 euros.

Luís Buñuel i Fritz Lang en còmic

Dos grans mites de les beceroles del cinema, Luís Buñuel i Fritz Lang, són el motiu d'inspiració dels còmics que us comentarem tot seguit.
Sobre Luís Buñuel, el dibuixant extremeny Fermín Solís ha publicat recentment una novel·la gràfica on intenta recrear la seva vida quan estava rodant el legendari documental Las Hurdes, tierra sin pan. La història té molt de ficció perquè gairebé no existeix documentació sobre com Buñuel va dur a terme el rodatge, però Fermín Solís intenta treure suc d'aquell complicat moment, quan Buñuel estava molt desorientat anímicament i no trobava el seu lloc ni a Espanya, ni als EEUU ni a França. Per suposat a la història no li falta la bona dosi de surrealisme que tota referència a Buñuel obliga. El títol, Buñuel en el Laberinto de las Tortugas. 18 euros, 128 pàgines en blanc i negre. Publica Astiberri.












Quant a Fritz Lang, l'il·lustrador de Cincinnati Jon J. Muth, va publicar durant la dècada dels 90 una sèrie de quatre comic books inspirats a M la primera pel·licula sonora de Fritz Lang, exhibida a Espanya amb el nom de M. El vampiro de Düsseldorf.
Amb aquests comic-books Jon J. Muth estava desenvolupant tot un nou llenguatge al còmic, que apropava la seva tècnica pictòrica de caire foto-realista als requeriments expressius de la novel·la gràfica. Ara Editorial Rossell aplega en un volum únic aquells quatre comic books, 192 pàgines a color que donen nova vida als misteris de M. Val 24 euros.