diumenge, 26 d’abril de 2009

Pietrolino, de Jodorowsky i Boiscommun

Qualsevol cosa que es publiqui actualment amb el cognom Jodorowsky té elevades garanties d'arribar a un nivell de vendes similar al dels xurros. Això ha passat amb molts cognoms, com Bucay, Corbella, Marina o tants altres. És una qüestió de modes. L'única cosa important és si al darrere del cognom hi ha una obra de qualitat o no. Al cas del polifacètic artista xilè Alejandro Jodorowsky haurem de veure què escriu en el futur, empès per la pressió editorial necessitada d'editar coses que es venguin però, pel que fa al passat, no hi ha cap dubte que porta acumulada una bona colla d'obres literàries d'excel·lent qualitat que mereixen passar per l'Olimp de les impremptes. Tal és el cas de Pietrolino, una obra encara inèdita que va escriure per ser representada als escenaris pel geni francès de la pantomima Marcel Marceau, mort ara fa dos anys, i amb qui Jodorowsky va treballar durant la seva més tendra joventut, fins 1960. Durant aquells anys Jodorowsky ja es va sentir captivat pels titelles i el mim. Amb tot, Pietrolino és una obra de maduresa que va escriure l'any 1998 preveient que la vida de Marcel Marceau s'estava acabant i mirant d'acomplir un deure espiritual que tenia amb el mestre que el va veure créixer. Va fer tard, però, Marcel Marceau va morir nou anys després i tots plegats ens quedarem amb les ganes de saber què hauria fet Marcel Marceau dalt d'un escenari amb aquest text de Jodorowsky.



El Pietrolino de Jodorwsky té un argument que ens recorda alguns episodis biogràfics del nostre Charly Rivel. A l'igual que l'universal pallasso de Cubelles, Pietrolino viu enmig de l'ocupació nazi d'Europa, als anys 40, i la història narra les dificultats que experimenta en el seu noble propòsit d'ajudar els altres a oblidar les misèries de la guerra mitjançant el seu art. Igual que Charli Rivel, quan la guerra s'acaba Pietrolino reneix esplendorós i omple d'alegria totes les carpes que trepitja.
Entretant ningú no es decideix a portar aquesta obra a un escenari, que és el seu espai natural, el dibuixant francès Olivier G. Boiscommun la va treure dels calaixos per transportar-la a les vinyetes, i el resultat ha estat un còmic captivador, de gran expressionisme, que fa tots els honors a aquesta excel·lent història de Jodorowsky. Boiscommun fa ús i abús del vermell, el seu color predilecte, que omple aquesta història de la vida i la llum que demana un univers de carpes, circ i màgia. A França es va publicar en dos volums, ara a Espanya Norma Editorial enquaderna la història sencera en un integral de 96 pàgines que trobareu per 18 euros.

Related Posts with Thumbnails