La Condesa Sangrienta, d'Alejandra Pizarnik (Il·lustrat per Santiago Caruso)

L'escriptora argentina Alejandra Pizarnik va publicar cap a 1966 un assaig anomenat La Condesa Sangrienta, una història de gènere gòtic inspirada a la comtesa Erzébet Bathory, que va viure durant el segle XVII a un castell de Transilvània on es diu que va practicar tortures i vexacions inconfessables a unes sis-centes noies que van tenir l'infortuni de creuar-se a la seva vida. Diu la llegenda que es banyava amb la sang de les noies perquè així es rejovenia, i sembla que Bram Stoker hauria traslladat els seus relats de Romania a Transilvània seduït per les macabres històries que sentia a dir sobre ella: de manera que el príncep Vlad Temper va quedar sobtadament reduit a la categoría de comte a causa d'aquesta criatura sense pietat que sembrava la mort al seu voltant i va dedicar els seus dies a nodrir-se de la joventut dels altres. Molts situen en seu mite com l'origen del gènere vampiresc.













Si la història ja és prou esgarrifosa per si mateixa, l'assaig d'Alejandra Pizarnik afegeix una visió imaginativa i trasbalsada del mite de la comtesa Erzébet Bathori, una arravatada barreja d'immediatesa poètica i ressenya literària que esclata a causa de la novel·la amb el mateix títol que Valentine Penrose havia publicat dos anys abans.
Ara, Libros del Zorro Rojo ens ofereix l'oportunitat de tenir aquesta obra en un singular volum, il·lustrat amb una gran implicació emocional pel també argentí Santiago Caruso: sinistres i belles llàmines amarades de l'estètica simbolista del segle XIX que acaben de convertir aquesta edició en una petita joia. La Condesa Sangrienta d'Alejandra Pizarnik, 88 pàgines enquadernades en cartoné i sobrecoberta que trobareu per 18,90 €
Ja que hi som, i tal com ens fa notar Werewolfie al seu blog, dir també que aviat s'estrenarà una pel·lícula escrita i dirigida per Julie Delpy, també inspirada en la comtesa Erzébet Bathori. La pròpia Julie Delpy interpreta la protagonista. Es diu The Countess i es va presentar a la darrera Berlinale. Aviat, doncs, la podrem veure als cinemes.